Fa 40 anys, la població menor de 18 anys era del 30%. Avui és del 18%, però l'Idescat, l'Institut d'Estadística de Catalunya, calcula que d'aquí 50 anys s'ensorrarà fins al 14%. Hi ha diferents factors que expliquen aquestes dades. Cada cop es tenen menys fills En els últims 100 anys, el màxim de naixements a Catalunya es va registrar l'any 1976, amb prop de 108.903. A partir de llavors, van anar baixant fins als 53.809 naixements del 1995. A poc a poc la natalitat es va anar recuperant fins arribar al 2008, quan hi va haver 89.024 naixements. D'aleshores ençà, han anat caient en picat i l'any 2020 n'hi va haver 58.464. La població jove no evoluciona al mateix ritme que la població general (Idescat) Cada cop, doncs, hi ha més persones que no tenen fills i això explica, segons Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, la baixa proporció de la població jove. "A la generació nascuda a finals dels anys 70, el 20% no ha tingut fills, un de cada cinc. Aquest augment de la infecunditat fa que continuï la tendència a la caiguda." Una de les causes d'aquesta baixa natalitat és la crisi econòmica. Fins al 2008, la bonança econòmica i un alt percentatge de persones fèrtils de la generació del baby boom va fer pujar la natalitat. Però llavors, es va capgirar la tendència. "A partir de la crisi del 2009, la natalitat cada cop és més baixa. Si s'hagués mantingut una conjuntura econòmica positiva, probablement la natalitat hauria continuat pujant. Aquests són els fills i filles de les generacions del baby boom, que van aprofitar aquesta millora de les condicions econòmiques." Les crisis històriques també incideixen en una baixa natalitat. Les crisis i la falta de polítiques de natalitat, raons de la caiguda de naixements (Idescat) Així, el nombre de naixements va caure en picat durant els anys de la Guerra Civil, i ara la pandèmia també hi ha influït. "La pandèmia ha enfonsat la natalitat encara més, però el 2020 i el 2021 ja s'apunta la tendència a la baixa i la covid no ha fet més que continuar aquesta tendència." La millora de l'economia i també la immigració, ajudarien a fer pujar els naixements, però no són els únics factors. Polítiques per incentivar la natalitat Les taxes de fecunditat més baixes d'Europa es registren a Espanya i Itàlia, al sud del continent, amb 1,23 i 1,27 fills per dona, respectivament. Catalunya, diu Pau Miret, se situa en aquest context, encara que està una mica per damunt de la mitjana espanyola. "Catalunya és un dels països on la fecunditat és la més baixa del món, arriba a 1,2 fills per cada dona. És una fecunditat molt baixa. Està en paral·lel a la del Japó o Itàlia, però és de les més baixes del món." En canvi, a França, on s'apliquen polítiques que afavoreixen la natalitat, amb ajudes per tenir fills, la taxa se situa en 1,86 fills per cada dona. Un futur encara amb menys joves La baixa natalitat dels últims anys provocarà una progressiva disminució de la població jove. D'aquí 10 anys haurà baixat un 10%, però en canvi, la població general haurà augmentat un 2%. Una previsió no gaire optimista (Idescat) Això farà que a l'ensenyança secundària, diu Pau Miret, hi haurà moltes cadires buides: 148.000 menys. "El jovent que actualment està en els instituts, que hi ha entrat amb 12 anys, són d'una generació molt nombrosa, però els que venen al darrere, els que ara estan a primària, en són molts menys." És a dir, que l'educació primària i secundària obligatòria perdran alumnes de cara al 2030, un 19% i un 12% respectivament. En canvi, la secundària postobligatòria i la universitat en guanyaran, perquè s'hi incorporaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de 2010. La projecció que en fa l'Idescat és que en els pròxims anys hi hagi una tímida recuperació de la natalitat, que al 2040 podria situar-se al voltant dels 70.000 naixements, encara lluny dels 89.000 de l'any 2008.