Catalunya és la comunitat amb més llista d'espera per la llei de dependència: 69.000 casos pendents

Catalunya és una de les comunitats autònomes que surten més mal parades de l'últim dictamen de l'Observatori de la Dependència, una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del tercer sector, que analitza les dades periòdicament. Més de la meitat de les persones en llista d'espera passen dels 80 anys A tot l'Estat, a principi d'aquest any hi havia 177.423 persones amb el dret reconegut, que estaven a l'espera de rebre atenció en aplicació de la llei de dependència, i 131.810 persones més pendents de valoració. La desatenció, doncs, superava les 300.000 persones a tot Espanya. José Manuel Ramírez, el president de l'Observatori, per qui la llei de dependència "és l'avenç més important en protecció social que hi ha hagut a Espanya en els últims 20 anys", ha parlat al programa "Solidaris" i ha reclamat agilitat a l'hora d'estudiar i aprovar les peticions per una qüestió de sentit comú: "Les mesures han de ser àgils i necessàriament amb inversió econòmica. La gent que està a la llista d'espera si alguna cosa no té és temps. El 54% de les persones que estan a la llista d'espera de la dependència tenen més de 80 anys." Catalunya és la comunitat amb més persones amb el dret reconegut pendents de rebre la prestació prevista per llei. N'hi ha prop de 70.000, que són el 39% de tot l'Estat i representen el 27% de les persones que han fet els tràmits. Al darrere només hi ha Múrcia. Com s'ha arribat fins aquí? La Generalitat argumenta un problema de finançament per explicar aquesta llarga llista d'espera. Una quarta part dels catalans encara no reben les ajudes a què tenen dret (Unsplash/Zhuo Cheng You) La llei diu que les autonomies han d'igualar la despesa que fa l'Estat, però el 2010 van arribar les retallades i aquesta equació no es va poder complir. Segons Lluís Torrens, secretari d'Afers Socials i Famílies, el percentatge previst s'ha desequilibrat. També ho ha explicat a "Solidaris": "Si sumem des de la implementació de la llei de dependència, dels 18.000 milions que s'han gastat en el sistema fins a l'any 2021, 3.000 milions els ha posat l'estat, 3.000 els han posat els ciutadans en forma de copagaments i 12.000 els ha posat la Generalitat." Sense negar que hi ha un problema de gestió que estan intentant arreglar, Lluís Torrens també responsabilitza d'aquest problema l'infrafinançament de Catalunya, un argument que no es creu José Manuel Ramírez: "La gent que governava almenys abans d'aquest tema no en tenia ni idea i li importava molt poc el sofriment de la gent que moria. Les dues vegades que he comparegut al Parlament, em contestaven que quan fóssim un país no moriria ningú. I mentrestant què, que es fotin els 69.770?" El govern d'Espanya, raona el president de l'Observatori, ha incrementat el pressupost a Catalunya en més de 250 milions els anys 2021 i 2022, però han resolt els problemes del sistema d'atenció a la dependència per la desídia i imperícia, assegura, dels governs anteriors. Tot i això, Ramírez confia en la conselleria actual, considera que ha format un bon equip, amb experiència en el sector. Per què a Catalunya la situació és pitjor que en altres territoris? Castella i Lleó, Castella-la Manxa, l'Aragó, Cantàbria i Navarra estan per sota del 5% del que s'anomenen els llimbs de la dependència, la bossa de persones que encara no reben cap ajuda malgrat que els han reconegut el dret. Catalunya arriba al 27%, quan, segons Ramírez, ha rebut proporcionalment el mateix finançament. No hi ha excusa, exclama: "L'any 2022, que és l'última dada oficial, a Catalunya van morir 13.801 persones a les llistes d'espera de la dependència. Cada 40 minuts mor una persona sense haver estat atesa." El responsable d'Afers Socials i Famílies reconeix que la xifra és certa, però no és l'única: "També és veritat que d'aquestes 70.000 persones que estan en llista d'espera, n'hi ha 24.000 que són falses, persones que ja no haurien d'estar en llista d'espera perquè han desistit del procediment o els l'han denegat perquè no complien els requisits." Segons Lluís Torrens, la base de dades de l'IMSERSO no s'ha actualitzat correctament i per això hi ha aquesta diferència. La Generalitat vol reduir la llista a la meitat abans del 2024 (Pixabay/Sabinevanerp) La conselleria de Drets Socials s'ha compromès a reduir la llista d'espera a la meitat a final d'aquest any. L'últim any ha disminuït en 8.000 persones, un ritme insuficient, perquè caldrien 8 anys per aconseguir la plena atenció, segons l'Observatori de la Dependència, que també reclama augmentar la despesa per persona. A tot l'Estat, diu, és de 163 euros, i a Catalunya, de 150. L'equilibri econòmic i organitzatiu d'una família El Pol Otero és un noi de 25 anys amb paràlisi cerebral. La família viu a Sant Joan Despí i els pares treballen a Barcelona, de comercials. El Pol va amb cadira de rodes i necessita atenció continuada per tot: per menjar, per vestir-se, per anar al lavabo o per rentar-se les dents. Va a un centre ocupacional de 9 del matí a les 5 de la tarda, però els horaris dels pares són incompatibles: queden massa hores buides en què no el poden atendre i necessiten una tercera persona o bé que un dels dos deixi de treballar. El Pol té paràlisi cerebral i necessita atenció del 24 hores del dia (Catalunya Ràdio/Mercè Folch) L'organització familiar seria impossible sense ajuda. La Montse Arús, mare del Pol, ho ha explicat al programa "Solidaris": "Sort en tenim de la Carme, la seva cuidadora. Al dematí jo preparo l'esmorzar del Pol mentre ella el vesteix. Després li dona l'esmorzar i jo em puc dutxar. Quan jo me'n vaig a treballar, la Carme s'espera fins que ve l'autocar a buscar-lo per anar al centre ocupacional." Els pares reben ajuda per la cura d'una persona dependent, però altres necessitats, com atenció psicològica, fisioteràpia o equinoteràpia, o objectes necessaris per a la seva vida diària, com una cadira de rodes especial, les han hagut de pagar de la seva butxaca, fins al punt que es van haver de vendre el pis per poder afrontar totes les despeses, i anar de lloguer. Un doble cas de desatenció La Montse Barcon ha viscut en els seus pares un exemple de com el que diu la llei no arriba a qui ha d'arribar i per partida doble. Com ha explicat a "Solidaris", el seu pare tenia una demència i els tres germans Barcon van iniciar els tràmits per acollir-se a la llei de dependència, però l'home va morir abans que li reconeguessin el dret. "El sistema t'aparta quan et fas gran i necessites ajuda", diu Montse Barcon (Pixabay/Geralt) La seva mare encara batalla. La dona, de 88 anys, té reconegut el grau 3 de dependència a causa d'un ictus, però han passat dos anys i encara no ha rebut cap tipus d'ajuda. I, a més, l'ajuda econòmica que podria rebre per pagar la cuidadora que té no cobriria la despesa que els suposa, diu la Montse: "Si tenim contractada una cuidadora a través d'una empresa, com era el nostre cas, podríem rebre una ajuda que em sembla que eren 200 o 300 euros al mes. Si ho poses al costat dels 2.000 euros llargs que costa aquest servei, no hi arribes. Tot i així t'agafes a qualsevol ajuda." No hi ha ajudes logístiques ni econòmiques, però sí moltes dificultats administratives i tràmits burocràtics. La Montse reconeix que entre els tres germans poden assumir tot el que fa falta perquè la mare estigui ben cuidada, però es lamenta: "Què passa amb la gent que no té aquesta possibilitat econòmica, que és la majoria?" És un sistema pervers, conclou la Montse, que et deixa al marge després d'haver cotitzat tota la vida.

Catalunya és la comunitat amb més llista d'espera per la llei de dependència: 69.000 casos pendents

Els dependents catalans que esperen rebre les ajudes previstes per la llei representen el 39% de la llista de tot l'Estat