Capturar CO2 plantant blat a Menorca
L'agricultura pot contribuir a lluitar contra la crisi climàtica (Marc Solé)
Insostenibles

Agricultura regenerativa per reduir CO2: ni llaurar ni fertilitzants químics

Projecte pioner a Menorca per capturar CO2 plantant blat

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Redactora d'informatius especialista en emergència climàtica i medi ambient

@montsepoblet
Actualitzat
TEMA:
Agricultura

Unes 40 finques de Menorca, aproximadament el 10% de la superfície agrícola de la illa, s'estan iniciant en l'agricultura regenerativa, una manera de treballar el sòl que redueix les emissions de CO2, elimina l'ús de fertilitzants químics i prescindeix de tasques tan tradicionals com la de llaurar. 

Son Felip, a uns quinze minuts de Ciutadella, és una de les finques des d'on es promou aquesta pràctica, i Francesc Font, el seu director tècnic, un convençut que aquesta és la millor fórmula per encarar un futur que se'ns presenta complicat:

"A les 1.000 hectàrees de Son Felip apliquem l'agricultura regenerativa. Com el seu nom indica es basa en regenerar el sòl i, per tant, no és agressiva pel medi. Treballem amb tècniques que ens permeten capturar CO2, millorar la biodiversitat i la fertilitat de la terra i produir aliments saludables i sense tòxics". 

L'agricultura regenerativa permet treballar la terra i reduir emissions de CO2 (Montse Poblet)

El projecte de Son Felip va començar fa sis anys amb la compra de quatre finques agrícoles on pasturaven vaques de llet i s'hi plantava cereal. Les van unificar i convertir en l'escenari d'un canvi d'orientació en la manera de treballar i relacionar-se amb la terra.

Pel Francesc. ha estat la culminació d'un llarg procés iniciat pels seus rebesavis a l'Empordà:

"Ens vam adonar que era un model que no sabíem on ens duia, però no pintava bé ni des del vista global ni de l'entorn. Vam buscar alternatives i una de les que vam trobar va ser l'agricultura regenerativa, que ens va atraure i la vam començar a practicar." 

En Francesc ha viatjat fins a Austràlia per conèixer els experts en agricultura regenerativa, els ha convidat a Menorca perquè l'assessorin i ell se n'hi ha anat a viure amb la familia per posar a la pràctica el que ha après. Les pautes que li han donat, les aplica a les 1.000 hectàrees de Son Felip, on treballa amb Toni Pons, el pagès de la finca:

"Una de les peculiaritats d'aquest tipus d'agricultura és deixar de llaurar com ho hem conegut tota la vida. Quan passes una vegada i una altra per sobre la terra, el que fas és matar tots els microorganismes i tota la població que hi viu a sota. Si no ho llaures, tota aquesta vida, es manté."

El blat xeixa, cultiu estrella

A la finca només planten espècies autòctones de l'illa, que en alguns casos s'havien deixat de cultivar malgrat que tenen propietats interessants no només per la salut dels que els consumeixen, també pel planeta. Un dels cultius estrella de Son Felip és el blat xeixa, un cereal ancestral com l'espelta o el kamut que creix molt, genera molta biomassa i facilita la captura de carboni. 

El xeixa, com les oliveres, els ametllers i la resta de cultius de Son Felip comparteix espai amb 200 caps de vacum, porcs, cavalls i gallines i això, en una finca que presumeix de reduir emissions de CO2, crida l'atenció. 

"El tema del bestiar, amb un maneig adequat, és positiu per a l'entorn. Jo no entenc una agricultura sostenible sense el bestiar. Sense les seves dejeccions l'única manera d'alimentar les plantes és amb fertitilitzants químics i, per tant, de sostenible no en tenen res."

Les gallines d'aquesta finca viuen en una caseta amb rodes (Montse Poblet)

Les gallines viuen en una caseta de fusta amb rodes que mouen per la finca perquè puguin pasturar i tancar el cicle d'aquest model agrícola. 

"Les gallines, pel fet de pasturar, generen excrements que van a parar al sòl però a més si les deixes anar per on han passat les vaques van de seguida a picar allà on hi ha les caques perquè hi ha molta proteina i molts insectes. Amb aquesta acció reparteixen la caca de la vaca en un espai més gran. Reparteixen fertilitat."

En Francesc ha calculat que cada hectàrea cultivada a Son Felip representa un estalvi en emissions de carboni equivalent a les que fan en un any 4 cotxes. Si multipliquem per les mil que tenen, l'impacte és considerable. 

ARXIVAT A:
Agricultura Crisi climàtica
Anar al contingut