Un vaixell, on anaven migrants, al port calabrès de Roccella Ionica
Catalunya migdia

Calàbria, a contracorrent en temps de Meloni

Refugiats i entitats d'acollida del sud d'Itàlia estan preocupats per la política migratòria del nou govern d'extrema dreta

La nova primera ministra italiana Giorgia Meloni ja va definir quina seria la seva política migratòria el dia de la seva investidura, el 22 d'octubre del 2022, ara fa un mes. Més clar, impossible:

"A Itàlia, com a qualsevol altre estat respectable, no s'hi entra de manera il·legal. Aquest govern, doncs, vol seguir un camí poc habitual fins avui: acabar, d'una vegada, amb el tràfic d'éssers humans al Mediterrani."

Des d'aleshores, l'executiu d'extrema dreta ha bloquejat vaixells humanitaris durant setmanes i ha impulsat per primera vegada desembarcaments selectius. El personal mèdic ha hagut de decidir, en alguns casos, qui podia baixar i qui s'havia de quedar a bord segons si eren persones considerades vulnerables o no.

El ministre d'Infraestructures Matteo Salvini i la primera ministra Giorgia Meloni, aquest octubre al Parlament italià (REUTERS/Guglielmo Mangiapane)

Unes mesures que, per cert, li han passat factura: la primera crisi diplomàtica amb un govern europeu, França. La polèmica? El lloc on havien de desembarcar els més de 230 migrants a bord del vaixell Ocean Viking de l'ONG SOS Mediterranée que, durant vint dies, Itàlia es va negar a rebre.

L'executiu afirma que no pot assumir més migrants després que, aquest any, hagin arribat a les seves costes 90.000 persones.

Quin futur els espera als migrants que arribin a Itàlia?

Ara, entitats d'acollida i activistes es mostren preocupats per les mesures que pugui prendre el nou executiu. I també pel seu discurs a l'hora de parlar de la migració.

La vida al poble de Caulònia, on viuen desenes de demandants d'asil (Mar Camps)

Ho explica Maria Paola Sorace, presidenta de la Cooperativa Pathos de Caulònia, que gestiona diversos centres de menors no acompanyats i projectes d'acollida per a refugiats a Calàbria, al sud d'Itàlia:

"Les actituds racistes dels ciutadans estan condicionades per la manera com els polítics i periodistes comuniquen la informació. En un moment històric tan difícil, és fàcil trobar un boc expiatori i posar, així, una cortina de fum sobre altres problemes. Resulta molt senzill desencadenar una pseudoguerra entre pobres, posant el focus sobre la qüestió migratòria."

Aquestes organitzacions temen per la continuïtat del sistema d'acollida, com va passar entre el 2018 i 2019, quan Salvini era ministre de l'Interior. El senegalès Abdoulaye Balde és mediador cultural a la Cooperativa Pathos:

"Ara per ara, ens preocupa que tanquin els projectes d'acollida, com va passar fa uns anys. Aleshores molts migrants fins i tot tenien por del govern i van marxar a altres països. Tenien problemes per renovar el permís de residència."

Noves rutes migratòries: de Turquia a Calàbria

Mentrestant, a les costes italianes continuen desembarcant vaixells dia sí, dia també. Es calcula que les ONG només rescaten un 15% dels  migrants; els altres arriben sols a les costes o bé són localitzats per la guàrdia costanera italiana.

Coberta d'un vaixell de migrants al port de Roccella (Mar Camps)

El lloc més conegut és l'illa de Lampedusa, italiana però molt a prop de l'Àfrica, on es dirigeixen les embarcacions que parteixen de Tunísia i, sobretot, Líbia. Però hi ha una altra ruta, força freqüentada últimament, que va de Turquia fins al sud d'Itàlia: des de la Pulla fins a Calàbria.  Per això, la presidenta de la cooperativa Pathos afirma que no és tan fàcil acabar amb les travessies:

"El fenomen migratori no es pot bloquejar amb un decret. Tant és així que, les últimes setmanes, ha augmentat el nombre de migrants que han arribat, de manera espontània, a les nostres costes. Al nostre port més proper, el de Roccella Ionica, arriben desenes de persones cada dia."

De Roccella, a Calàbria ara en diuen la petita Lampedusa. Aquesta 2022, ha estat la porta d'entrada en territori italià de més 10.000 persones.

Calàbria: terra d'emigrants i ara, també, d'acollida

Des de fa dècades, la gent de la regió de Calàbria s'ha vist forçada a marxar d'una terra amb poques perspectives de futur i molt perjudicada per la màfia local, la ‘Ndrangheta.

Nuclis antics de la zona han quedat pràcticament deshabitats i amb una població envellida.

Badolato, el poble on va començar l'acollida als anys noranta per fer front al despoblament (Mar Camps)

Fa 20 anys quan, a les seves costes van començar els desembarcaments, alguns ajuntaments van decidir acollir migrants i revifar així la vida d'aquests municipis. Ho explica el periodista i exalcalde de Caulònia, Ilario Ammendolia:

"Nosaltres hem patit una emigració en massa i això ha comportat l'abandó dels pobles d'interior, dels camps i les terres de cultiu. Vam idear un projecte d'acollida que tingués en compte les nostres necessitats i les necessitats de les persones que arribaven. No volíem que fos un gest caritatiu sinó de compromís mutu."

L'artífex d'aquesta idea, juntament amb Ammendolia, va ser l'exalcalde de Riace Domenico Lucano. Més de 6.000 persones van trobar alberg en el petit poble de Riace durant els anys que va estar al capdavant de l'Ajuntament, entre el 2004 i el 2018. Va crear, com ell definia, una "aldea global" i molts negocis van tornar a obrir les portes, reconvertits en tallers d'oficis artesanals gestionats per migrants.

L'exalcalde de Riace Mimmo Lucano, al centre de la imatge, l'octubre del 2021 (Mar Camps)

Lucano va esdevenir tot un símbol internacional fins que, en el seu moment de més popularitat, va ser acusat d'afavorir la immigració clandestina. Era l'any 2018, quan Salvini era al poder. Aquest mes d'octubre, el tribunal de Reggio de Calàbria ha demanat 10 anys i 5 mesos de presó per a Lucano pels delictes d'associació criminal responsable, abús de poder, estafa i malversació en la gestió dels projectes d'acollida.

Taller de sastreria gestionat per migrants al poble de Camini (Mar Camps)

Amb el projecte de Lucano desmantellat, avui segueixen la seva estela Caulònia i Camini. En aquest últim poble, l'entitat Junji Mundu ha aconseguit rehabilitar una trentena de cases abandonades.

Els migrants representen un 25% de la població del nucli antic i així s'ha reobert un restaurant i l'escola bressol. Turistes d'arreu del món venen a veure els tallers artesanals on aprenen un ofici els refugiats i el projecte dona feina a molts calabresos que, d'altra manera, també es veurien abocats a marxar.

Aquests projectes, però, poden penjar d'un fil en un futur. I, malgrat tot, Maria Paola Sorace es mostra optimista:

"Tirarem endavant perquè estem convençuts del que fem. Segur que tindrem nous problemes, que posaran encara més contra les cordes el nostre projecte. Però tenim confiança. Hi ha molta altra gent, com nosaltres, que defensa les persones que han de fugir de la seva terra per buscar un futur millor".

ARXIVAT A:
MigracionsItàlia
Anar al contingut