Autopistes gratuïtes, municipis més pobres

El primer de setembre s'alliberen els peatges a uns 500 km d'autopistes. El 31 d'agost s'acaba la concessió d'Abertis a l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33. Els ajuntaments de tot Catalunya afectats per l'aixecament de barreres de les autopistes deixaran de cobrar uns 15 milions d'euros en concepte de l'impost de béns immobles (IBI). Per pal·liar aquesta reducció d'ingressos reclamen contraprestacions i exigeixen que no s'abandoni el manteniment de les vies. A les comarques de Girona, els 27 municipis per on passa l'AP-7 deixaran de rebre 4 milions d'euros en concepte d'IBI, per la fi de la concessió. En el cas de Sils, per exemple, representa un bon pessic del pressupost i aquesta pèrdua, segons l'alcalde, Eduard Colomé, repercutirà inevitablement en els ciutadans. "Aquests diners ja es preveien de manera estructural en el pressupost d'ingressos de cada any i, per tant, eren una part molt important de la nostra recaptació. En uns moments especialment assetjats per la Covid, per necessitats socials, etc., la nostra voluntat i determinació és no reduir cap servei a la ciutadania." Els alcaldes demanen compensacions econòmiques, ara que ja no cobraran l'IBI, perquè consideren, tal com explica Eduard Colomé, que el pas de l'autopista pel seu municipi els representa tot un seguit de despeses extres. "Indirectament, l'existència d'aquestes infraestructures en els nostres municipis, encara que també ens aporti el valor afegit d'estar ben connectats, ens comporta tota una sèrie de despeses indirectes, pels serveis, per exemple, que presten les nostres policies. Per tant, hauríem de tenir algun tipus de compensació econòmica." El manteniment d'aquestes vies ràpides també és objecte de preocupació entre els municipis afectats, més ara, que amb la gratuïtat de les autopistes s'espera un increment del trànsit, especialment de vehicles pesants. Els alcaldes exigeixen compensacions i el compromís del manteniment de les vies (ACN/Xavier Pi) En les autopistes de titularitat catalana, que són la C-32 entre Montgat i Blanes, i la C-33 entre Barcelona i Montmeló, la Generalitat preveu finançar-ne el manteniment a través dels pressupostos. En el cas de l'AP-2 i l'AP-7, no queda clar. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, reclama determinació: "Fa temps que estem en contacte amb l'Estat i la Generalitat per aclarir el futur manteniment del voral i les vies. Nosaltres entenem que ha d'anar a càrrec d'aquestes dues administracions, que són les propietàries de les carreteres." Les despeses per manteniment podrien quedar resoltes d'aquí poc més de dos anys, quan les vies ràpides hauran de tornar a ser de pagament, tal com recorda Narcís Saurina, alcalde de Bàscara: "La Unió Europea diu que les vies ràpides han de ser sostenibles. Per tant, per circular-hi s'ha de pagar. I veurem com se soluciona això, però que tothom tingui clar que com a molt tard l'1 de gener del 2024 es tornarà a pagar." L'Estat és qui ha de decidir quin model adopta perquè els conductors paguin per fer servir les vies ràpides. En una entrevista a TV3, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha descartat aplicar la vinyeta només a Catalunya: "És una possibilitat que pot estar sobre la taula en un futur, però hauria de tenir unes condicions. No pot ser que només s'apliqui la vinyeta a Catalunya. Hi ha d'haver igualtat de tracte." El model de vinyeta, que fan servir a països com Àustria o Suïssa, és un sistema de tarifa plana en què tothom paga un mateix import anual per circular per autopistes i autovies.

Autopistes gratuïtes, municipis més pobres

Amb l'alliberament dels peatges, els ajuntaments de les comarques gironines per on passa l'AP-7 reclamen compensacions per la pèrdua d'ingressos en concepte d'IBI, que fins ara pagava la concessionària