Ara mateix hi ha més de 200 vacunes contra la Covid-19 en desenvolupament a tot el món. N'hi ha onze que ja estan a la fase III, l'última de totes. Entre aquestes, les primeres que s'han demostrat eficaces, les de les farmacèutiques Pfizer, BioNTech i Moderna. Totes tres estan fent assajos massius en humans a diferents països, com el Marroc, l'Uzbekistan, el Pakistan, Sud-àfrica, el Perú, els Emirats Àrabs Units, Indonèsia i, sobretot, el Brasil, que té unes característiques que el fan idoni per a aquesta investigació. Per què es fan aquests assajos en països tan diferents? És obligatori que una investigació d'aquestes característiques, que primer es fa en animals, es desenvolupi, pel cap baix, en dos països. I dins de cada país, en dues zones diferents. I això per què? No som igual tots els humans? L'immunòleg i investigador del CSIC Vicente Larraga diu que no del tot: "Tenim moltíssimes semblances, però tenim certes diferències. I aquestes diferències també estan influïdes pel medi ambient. Els costums són molt diferents, el menjar és completament diferent, i això afecta en el resultat final del que entenem com a vida de cada persona. I per això s'han d'agafar diferents grups que reflecteixin les diferents possibilitats, perquè se suposa que un medicament, una vacuna, s'ha de distribuir mundialment." Vicente Larraga (Europa Press) La tria d'un país o un altre no és casual. Hi ha uns requisits bàsics per elegir-ne un de determinat: el govern del país hi ha de donar el vistiplau, les zones seleccionades han d'estar ben comunicades, i tenir científics preparats i un centre sanitari. El projecte de l'empresa farmacèutica s'ha de presentar a un hospital, on un comitè d'ètica l'ha d'aprovar i fer-ne un seguiment. Per què algunes d'aquestes proves es fan en països en vies de desenvolupament? Pot semblar que això és colonialisme o que les farmacèutiques s'aprofiten dels països més pobres, però Vicente Larraga hi posa un argument de lògica: "De fet, s'estan fent assajos a molts països europeus, no només del Tercer Món. Però hi ha un altre factor que hi influeix, i és que totes aquestes proves van començar a l'estiu i llavors la malaltia a Europa estava de baixada, mentre que en altres països estava en ple auge." I, a banda, no hi ha animadversió per part d'aquests governs: "Normalment els laboratoris acostumen a ser ben acollits, perquè si és un govern que té menys possibilitats d'atenció als seus ciutadans sap que una part estaran atesos per la farmacèutica. I a més, sap que el sistema sanitari local se'n veurà beneficiat."   Administració d'una vacuna (Unsplash) Larraga tampoc descarta que hi hagi alguna contraprestació secreta, com ara que les farmacèutiques garanteixin en aquell país certa quantitat de dosis de la vacuna. Les normes ètiques estan garantides a tots els països? Els experts asseguren que les proves es fan a tot arreu amb els mateixos criteris i que, per tant, no hi ha una violació de les normes ètiques. Màrius Morlans, vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya, diu que en el cas de les vacunes no hi ha motius per dubtar, però reconeix que no sempre és així: "Hi ha certa tendència d'algunes farmacèutiques a anar provant medicaments en llocs on probablement la tolerància cap a aquests principis ètics, el rigor en el consentiment, sigui inferior. És possible que es puguin cometre abusos en altres terrenys de recerca, però jo no crec que aquí sigui el cas, en el cas de les vacunes." Un cop obtinguts tots els permisos, cal buscar voluntaris Les persones que es presten a provar les vacunes en fase experimental han de donar el seu consentiment, un procés durant el qual l'investigador les informa dels objectius, els possibles riscos i les mesures que es prendran. També han de saber que no tenen obligació de participar-hi i que poden deixar l'assaig quan vulguin. És un procés fonamental, segons Màrius Morlans: "L'investigador quan informa comprova si la persona ho entén, si és competent per decidir i si aquesta decisió és lliure. I és obvi que una recompensa econòmica excessiva pot vulnerar aquesta condició de llibertat o voluntarietat."   Màrius Morlans (Hospital Trueta) En tot cas, fins i tot les compensacions econòmiques han d'estar aprovades pel comitè d'ètica. Els criteris ètics que regulen la investigació es basen en l'anomenat informe Belmont, elaborat l'any 1978 pel govern dels Estats Units, titulat "Principis ètics i pautes per a la protecció dels éssers humans en la investigació".