Alemanya torna a cremar carbó per por a quedar-se sense gas el proper hivern, davant la possibilitat real que Rússia en tanqui tot el subministrament a Europa. A partir d'aquest dijous el govern del canceller Olaf Scholz, una coalició de la qual formen part Els Verds, ha reactivat centrals elèctriques que funcionen amb carbó, l'energia més contaminant del planeta. Alemanya, va dir Robert Habeck, vicecanceller i ministre d'Economia, es prepara per al que pugui venir: "Volem estalviar gas ara a l'estiu per omplir els nostres dipòsits de cara a l'hivern. Reforcem precaucions i ens protegim davant una agudització de la situació actual al mercat energètic." Una central elèctrica de carbó a Alemanya (Reuters / Matthias Rietschel) 2050: el compromís d'abandonar els combustibles fòssils La mesura d'emergència vol fer front a la crisi energètica i l'escassedat de gas derivada de la guerra a Ucraïna, però aquesta decisió podria alentir el compromís europeu d'abandonar l'ús dels combustibles fòssils el 2050. Francisco del Pozo, responsable d'energies fòssils de Greenpeace, denuncia les contradiccions d'aquestes polítiques: "És una mesura contraproduent, perquè el carbó no és una font d'energia que depengui dels teus recursos. Gran part d'aquest carbó ve de tercers països, inclòs Rússia." Planta de lignit, un varietat de carbó, a Neurath, a Alemanya (Reuters / Wolfang Rattay) La Comissió Europea reclama que la crisi energètica amb Rússia s'aprofiti per fer un salt endavant en la producció de renovables i no per retrocedir cap a energies fòssils. Però l'esperança d'Alemanya és que el retorn al carbó sigui només temporal.   El ministre Habeck s'ha mostrat ferm en aquest compromís: "L'objectiu prioritari de completar l'abandonament del carbó a Alemanya fins al 2030 no es veu afectat per aquesta mesura." Però del Pozo ho veu com una distracció en el camí que realment s'hauria de prendre per eliminar l'ús de combustibles fòssils i lluitar contra la crisi climàtica: "L'important és invertir-ho tot en energies renovables i mentre no entrin en servei, adoptar mesures de racionament i decidir quins són els sectors que han de rebre més energia, en aquest cas els més vulnerables, per intentar mitigar els efectes de la crisi energètica." Els sectors més vulnerables són les llars que, a Espanya, per exemple, només consumeixen el 20% del gas. Mesures d'emergència a diferents països europeus La crisi energètica ha posat alguns governs europeus entre l'espasa i la paret. A banda d'Alemanya, altres estats membres han pensat plans de contingència per fer-hi front, sobretot de cara a l'hivern. Àustria també ha ressuscitat algunes plantes de carbó. Els Països Baixos han eliminat les limitacions vigents, que obligaven aquestes plantes a produir per sota del 35% de la seva capacitat. I França, a més de reafirmar la seva aposta per les nuclears, ha reobert mines de carbó que ja s'havien clausurat.