Ajornada la consulta sobre els Jocs Olímpics al Pirineu
Sense consulta al Pirineu, de moment, per falta d'informació
CATALUNYA MIGDIA

Ajornada la consulta sobre els Jocs Olímpics al Pirineu

El govern de la Generalitat ha pres aquesta decisió davant la falta d'acord amb Aragó per repartir les seus olímpiques

Elisa Omedes / Eloi BarreraActualitzat

De moment, el 24 de juliol no hi haurà consulta a les comarques vinculades amb els possibles Jocs d'hivern, però el govern manté el compromís de fer-la si més endavant es tanca un acord sobre la candidatura. El decret per convocar-la l'havia de firmar avui el president Pere Aragonès.

Sense tota la informació, no hi pot haver decisió

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut per explicar els motius del govern per ajornar la consulta.

"En aquests moments, els veïns i veïnes que han de votar no tindrien tota la informació sobre la taula per decidir. Així doncs, primer tanquem la candidatura."

Per poder votar a la consulta cal saber exactament quines proves esportives es faran a cada lloc, ha dit la consellera, que ha exigit celeritat perquè la decisió sobre la candidatura del Pirineu es tanqui de manera ràpida.

La previsió és fer dues consultes. A la primera es demanaria a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i la Cerdanya si volen organitzar els Jocs d'hivern. La segona es faria al Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, per saber si s'hi volen implicar.

Ajornada la consulta sobre els Jocs Olímpics al Pirineu
La Generalitat assegura que Aragó boicoteja la candidatura olímpica per criteris polítics (Unsplash / Pietro de Grandi)

Laura Vilagrà ha precisat que el govern té a punt el decret de convocatòria de la consulta per firmar-lo quan hi hagi aquesta decisió, i ha lamentat l'actuació del govern aragonès.

"A Catalunya volem aquests Jocs Olímpics del 2030, no hi volem renunciar. I ens causa una absoluta perplexitat que amb posicions intransigents una part, deliberadament, ha boicotejat aquest bon projecte."

Segons la consellera, la reculada del govern del socialista Javier Lambán obeeix a interessos polítics. Catalunya, ha afegit, no s'ha aixecat mai de la taula i s'hi tornarà a asseure, si cal.

"Però també vull deixar molt clar que això no va de ‘reencuentro'. Això va de fer una candidatura competitiva, guanyadora, perquè de fet ja s'estan forjant altres candidatures, i per tant nosaltres necessitem fer-ho de forma immediata."

El govern català està obert a pactar amb l'Aragó, però si no és possible, ha dit Vilagrà, estudiarà les alternatives que s'hi puguin presentar, com la possibilitat de formar una candidatura amb les estacions d'esquí aragoneses, al marge del govern de Lambán, suggerida pel COE.

Comprensió a les comarques afectades

Des del Pirineu, l'opinió més estesa és que la decisió del govern d'ajornar la consulta és la més lògica. És el cas del president de la patronal Empresariat Cerdanya, Francesc Armengol:

"Creiem que és prudent i raonable. Si s'hagués fet quan estava prevista no sabríem què anàvem a votar."

També ho creu així l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Vilaplana:

"Per un costat, sap greu que no es faci la consulta perquè el territori decideixi, però també s'entén que s'ajorni perquè la ciutadania tingui tota la informació i pugui votar en consciència."

Però no tohom ho veu igual.

Manifestació contra els Jocs Olímpics
La consulta ha de servir per saber si el Pirineu vol els Jocs d'hivern 2030 (CCMA)

Des de posicions contràries a la celebració dels Jocs al Pirineu, el portaveu de la plataforma Stop Jocs Olímpics, Bernat Lavaquiol, creu que el paper de la Generalitat és lamentable.

"Veiem que aquesta candidatura fa aigües per tot arreu. Si el govern de la Generalitat està disposat a fer el ridícul són ells que ho han de valorar. Nosaltres exigim que es deixi de jugar amb la gent del Pirineu."

A l'altre cantó, el president del consell comarcal, Isidre Chia, considera que aquests contratemps resten credibilitat a la candidatura i defensa que la consulta s'hauria d'haver mantingut.

"És una mostra més de la impressió d'inestabilitat que estem donant els que defensem els Jocs. Crec que hauria estat positiu fer la consulta quan estava prevista."

Chia, igual que altres polítics del territori, defensaven que la consulta ciutadana no era necessària i que el projecte havia de tirar endavant de totes maneres.

L'Aragó no s'hi posa de cara

Ara mateix, les negociacions amb el Comitè Olímpic Espanyol, Catalunya i l'Aragó estan trencades. A les onze que s'han fet fins ara, l'acord ha estat impossible, però la negociació no es dona per tancada.

El president de l'Aragó, Javier Lambán
El president de l'Aragó, Javier Lambán (EFE / Toni Galán)

El president de l'Aragó, Javier Lambán, va dinamitar l'acord tècnic a què van arribar a final de març les delegacions catalana i aragonesa per distribuir les seus de les diferents disciplines dels Jocs d'hivern. Tot i que representants del govern de Lambán havien participat en les reunions i havien donat l'acord per bo, el president de l'Aragó el va rebutjar perquè, segons va dir, el repartiment de seus no era equilibrat i s'inclinava a favor de Catalunya.

Lambán va acusar el COE de plegar-se a les pretensions de Catalunya, a qui li correspondrien les proves més importants, i deixar per a l'Aragó les engrunes, les proves menors.

"La Generalitat ha imposat el seu model i la seva manera d'entendre la candidatura i el COE l'ha acceptat, nosaltres no. Nosaltres, de cap manera, el Pirineu aragonès és la joia de la corona."

La decisió del president aragonès va provocar tensions entre les administracions implicades. Javier Lambán va demanar la mediació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè intercedís a favor dels seus arguments.

El COE defensa l'acord tècnic

El Comitè Olímpic Espanyol no va afluixar davant les pretensions aragoneses. El seu president, Alejandro Blanco, va advertir a l'Aragó que si no rectificava i se sumava al consens per presentar la candidatura conjunta, en podrien prescindir.

"Amb aquells que hi vulguin participar, intentarem tirar endavant la candidatura. Això és el que ha canviat. Jugar per mi és una paraula important, però aquí no hi encaixa."

La resposta de Lambán va ser enrocar-se en la seva posició i buscar la complicitat dels empresaris aragonesos, a qui va demanar que no es conformin amb les "engrunes" del Comitè Olímpic.

 

Anar al contingut