5 anys del 155: quan la suspensió de l'autonomia va deixar de ser un tabú

Aquest 2022 es compleixen 5 anys de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va permetre que el govern espanyol assumís el control de la Generalitat. El vespre del 27 d'octubre del 2017, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciava el cessament del govern de Carles Puigdemont. També va comunicar que dissolia el Parlament i convocava eleccions per a finals d'aquell mateix any, concretament, per al 21 de desembre. El dia 27 d'octubre del 2017 el Senat va aprovar l'aplicació del 155 Passat el temps, representants dels dos principals partits que van votar a favor de l'aplicació, PP i PSOE, en fan balanç a Catalunya Ràdio. Valoren si va ser una aplicació massa dura o massa tova i coincideixen a dir que veuen difícil que es torni a aplicar. Les negociacions L'aplicació del 155 a Catalunya va suposar el primer cop que s'activava aquest article sobre una comunitat autònoma i això obria tot un seguit d'incerteses. Com s'havia de fer? A què havia d'aplicar-se? Després de les negociacions amb els socialistes, Rajoy va aplicar un 155 curt en el temps perquè va convocar eleccions al Parlament de Catalunya per a finals d'any. Així, la intervenció de la Generalitat acabava amb la formació d'un nou govern sorgit de les urnes. El secretari d'estat per les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va ser l'encarregat del 155 (EFE) Ho recorda qui era el secretari d'estat per les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, que va ser l'encarregat d'aplicar el 155 des de Catalunya. "Jo ni ho sabia, tampoc havia de saber-ho [que es convocarien eleccions]. I allò va ser una decisió que en aquell moment ningú va criticar perquè deixava sense arguments els independentistes que deien que l'únic que volia el govern espanyol era fer una intervenció per dissoldre l'autonomia de per vida." El 155 es va aprovar al Senat el mateix dia 27 d'octubre per 214 vots a favor. Va tenir els vots del PP, del Fòrum Astúries, de la Unió del Poble Navarrès, de Ciutadans i del PSOE. Excepte el del senador socialista José Montilla, que va sortir de l'hemicicle en el moment de la votació per la seva condició d'expresident de la Generalitat. Montilla defensa que l'aplicació del 155 durés poc temps. "Amb el 155 Rajoy hauria pogut convocar les eleccions un any després i es van convocar de seguida. Per tant, la possibilitat de recuperar el control de les institucions catalanes per la majoria nomenada pel poble de Catalunya en unes eleccions es va poder produir." José Montilla, al seu despatx, durant l'entrevista per a Catalunya Ràdio (Catalunya Ràdio) Les crítiques a Rajoy Amb el temps, membres del mateix Partit Popular han criticat que Rajoy fos massa tou en la intervenció. Així ho ha expressat, per exemple, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en un acte a Barcelona l'octubre d'aquest mateix any. "Crec que hauria d'haver estat més ferm i més durador, el 155, perquè els seus efectes haguessin perdurat." L'expresident de la Generalitat Valenciana Joan Lerma, que aleshores era senador socialista, critica precisament que es volgués anar més enllà amb la intervenció de la Generalitat. "Hi havia qui estava pensant que la suspensió podia significar després aguantar durant molt de temps i canviar la voluntat dels catalans i canviar la majoria parlamentària. Aquest no és el paper que, almenys des del Partit Socialista, volíem fer." Per Bermúdez de Castro, els del govern de Mariano Rajoy no tenien més opció que cenyir-se al que els permetia la llei. "Si nosaltres arribem a perdre les nostres raons jurídiques o la nostra força jurídica hauríem estat allà del tot desprotegits i havíem de complir la llei. A nosaltres ens hauria agradat fer altres coses que no vam poder fer." El Partit Popular català també volia anar més lluny, concretament, eren partidaris de la intervenció de Catalunya Ràdio i de TV3. Ho recorda qui era el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez. "Va saltar a última hora, en el mateix Senat, la intervenció dels mitjans de comunicació públics. Nosaltres n'érem partidaris i també érem partidaris que es prolongués una mica més enllà en el temps, del temps que es va acabar aplicant." Va ser un 155 dur o tou? "El 155 no és més dur o menys dur", explica Bermúdez de Castro: "Quan un aplica el 155 el que ha de fer és complir la llei." Des de l'òptica dels socialistes, Lerma afegeix: "Crec que en aquell moment es va intentar que fos el menys dolent possible." L'expresident Montilla no veu apropiada la paraula tou: "No sé si la paraula és tou, perquè una cosa d'aquestes mai és tova." El 155 es podria tornar a aplicar? Un cop obert el camí, quan l'aplicació del 155 ja s'ha fet una primera vegada, es veu més factible que es pugui tornar a aplicar? O és més difícil perquè ja se sap el que suposa? Ni PP ni PSOE creuen que tornin a passar uns fets que comportin l'aplicació del 155. Bermúdez de Castro es mostra convençut "que no es tornarà a repetir perquè si es porten a terme accions com aquelles doncs acabes com acabes." El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser cessat pel 155 (ACN) Montilla tampoc ho considera probable perquè entén que "la gent pren nota i sap que si fa determinats fets potser hi ha instruments que s'utilitzen que ja es van utilitzar". L'expresident de la Generalitat Valenciana Lerma coincideix a dir que un cop se sap que l'estat espanyol està disposat a aplicar-lo sembla més complicat que torni a passar perquè "ni per part dels uns ni dels altres hi ha cap interès a veure's amb la necessitat d'aplicar el 155". El popular Rodríguez també ho veu difícil i afegeix: "Jo crec que no ho han de tornar a fer." 200 dies d'intervenció La Generalitat va estar intervinguda uns 200 dies perquè el nou govern va trigar a constituir-se. En aquelles eleccions del 21 de desembre, Ciutadans va ser el partit que va aconseguir més escons però els independentistes sumaven majoria. Finalment va ser investit president de la Generalitat Quim Torra. Però va ser el quart candidat perquè primer es van provar les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El govern de Quim Torra es va constituir el maig del 2018.

5 anys del 155: quan la suspensió de l'autonomia va deixar de ser un tabú

Passat el temps, els dos principals partits que van aprovar la mesura, PP i PSOE, discrepen sobre si va ser dur o tou