La vacuna catalana que ajudarà a controlar el virus de la sida
Fa 40 anys de la primera víctima mortal de la sida a l'estat espanyol (EFE)
Catalunya migdia

40 anys de la sida: quan encara no existia ni la paraula

Conversem amb la doctora Carmen Navarro, que va diagnosticar el primer cas de la malaltia a l'Estat el 1981

Actualitzat

Quan la doctora Carmen Navarro va veure el que seria el primer cas diagnosticat de sida d'Espanya encara no existia ni la paraula. El terme sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida) és del 1982 i ella es va trobar amb aquell primer cas a l'Hospital Vall d'Hebron l'octubre del 1981. Ara fa 40 anys.

"El començament de la sida va ser fulminant. Va començar a morir molta gent i de manera molt ràpida. Eren casos fatals de necessitat i hi havia molta por."

El record de Jota, el primer malalt

La doctora Navarro, ja jubilada, recorda des de Baiona, a Pontevedra, Galícia, aquell pacient de 35 anys que va arribar a l'hospital amb unes lesions de color lilós a la pell i que es queixava de mal de cap. A aquell primer pacient se'l coneix amb el nom de Jota per preservar la seva identitat.

"Quan va arribar a l'hospital, Jota va manifestar la seva homosexualitat i va explicar que, tot i tenir parella estable, havia tingut parelles esporàdiques i que havia viatjat a Nova York i a Turquia."

Jota estava ingressat a l'hospital perquè tenia diferents patologies, però sobretot destacava un tumor de la pell, el sarcoma de Kaposi. Era poc freqüent però ja s'havia associat als homosexuals, rememora la doctora.

La doctora Carmen Navarro a Baiona, a Pontevedra (Catalunya Ràdio / Marta Bellés)

Mentre estava ingressat, Jota va patir una paràlisi de mig cos, concretament de la part esquerra, puntualitza Navarro. Es tractava d'hemiplegia.
 

Aleshores ella era la cap de Neuropatologia de l'Hospital Vall d'Hebron, per tant, la seva feina consistia a estudiar el sistema nerviós perifèric i el cervell.

Quan la doctora va tenir constància de l'hemiplegia va demanar que se li fessin un seguit de proves. Va constatar que tenia un tumor cerebral i que això li produïa l'hemiplegia.

"El tumor era bastant gran, d'uns 3 centímetres. S'havia d'operar i treure-li."

El moment del diagnòstic

En aquell moment, el més lògic era pensar que el tumor del cervell era una metàstasi del sarcoma de Kaposi, explica la doctora. Però ella ho va voler estudiar més a fons.

Va examinar el tumor al microscopi i va veure que es tractava d'una toxoplasmosi, una malaltia que es produeix per infecció de paràsits.

"Va ser una sorpresa enorme tant per a mi com per als meus companys, que al principi van dir-me: no pot ser pas una toxoplasmosi, això!"

Aleshores la toxoplasmosi es coneixia com una infecció molt greu intrauterina del fetus, que els feia no viables, però no s'havia vist en adults.

"Jo estava segura del diagnòstic, però el meu cap em va dir: Carmen, estàs boja!"

Anàlisis posteriors amb microscopia electrònica ho van confirmar. Aleshores es van adonar que tenien un pacient amb un diagnòstic de sarcoma de Kaposi i una infecció oportunista, en aquest cas una toxoplasmosi, que es va desenvolupar aprofitant que el cos de Jota no tenia defenses.

La doctora Navarro va treballar 15 anys a l'Hospital Vall d'Hebron. (Catalunya Ràdio / Marta Bellés)

Va ser en aquell moment quan es va establir la relació del seu cas amb altres de semblants a Nova York i a Califòrnia, als Estats Units. Acabaven de diagnosticar el primer pacient amb sida d'Espanya.

La doctora Navarro, juntament amb els seus companys de l'equip del doctor Jaume Vilaseca, van publicar el primer cas espanyol a la revista The Lancet l'any 1982.

Els primers anys de la sida

La doctora Navarro va passar 15 anys a l'Hospital Vall d'Hebron, però aquells moments van ser especialment durs.

Un cop diagnosticat el cas de Jota, que va morir després de l'operació d'extracció del tumor, van voler aprofundir en aquest tipus de casos. Van admetre totes les mostres i van practicar totes les autòpsies que se'ls autoritzaven per avançar en el coneixement de la malaltia.

"Es parlava molt poc de la sida. Se li tenia molta por. A més, el col·lectiu dels homosexuals estava molt estigmatitzat, es creia que cometien un pecat."

La doctora recorda que era una malaltia mortal en un termini de temps molt curt, que provocava un aprimament i una pèrdua de massa muscular molt característica, que es feia molt patent a la cara. Un fet que donava als pacients un aspecte cadavèric en els últims mesos de la seva vida.

"Al principi hi havia molta desinformació sobre com es contagiava perquè tampoc se sabia. Molts homosexuals van veure morir els seus amics i reaccionaven amb molta por."

Després van començar a arribar els morts pel fet de compartir xeringues quan s'administraven drogues intravenoses. Carmen Navarro recorda com aquesta va ser la segona gran onada de casos.

La vacuna catalana contra la sida obté els millors resultats fins ara en el VIH
Es calcula que el VIH ha matat uns 34 milions de persones.

Més tard també es van veure els contagis de les mares als fetus i els que es provocaven per transmissions de sang.

Hi ha semblances amb la pandèmia de Covid?

Segons la doctora ja jubilada, les dues epidèmies tenen en comú que s'han estès ràpidament, però sobretot destaquen les diferències. La Covid-19 està causada per un coronaviurs, una tipologia que ja es coneixia, en canvi del virus de la sida, el VIH, no se'n sabia pràcticament res.

A més, Navarro remarca que les dures afectacions de la Covid (confinaments, tancament de negocis...) han provocat que s'hagin posat molts esforços a trobar una vacuna, mentre que amb la sida no va ser així i van morir milions de persones.

Es calcula que la sida ha matat uns 34 milions de persones.

ARXIVAT A:
Sida
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut