21 morts en la pitjor matança de la història en una escola a Texas
El tiroteig d'Uvalde reactiva el debat sobre la possessió d'armes als EUA (EFE/EPA/Aaron M. Sprecher)
Catalunya migdia

19 nens morts en la pitjor matança de la història en una escola a Texas

La matança d'Uvalde reobre el debat de la possessió d'armes en un dels estats més permissius dels Estats Units

Francesc Garriga, enviat especial de Catalunya Ràdio a Uvalde, TexasActualitzat

El debat sobre la possessió d'armes als Estats Units sempre es manté obert i molt polaritzat. Davant de fets tan tràgics com el d'Uvalde, el poderós lobby de les armes, amb el suport dels republicans, continua apel·lant al dret constitucional, mentre el president, el demòcrata Joe Biden, demana fins a quan.

Les veus d'uns i altres s'han tornat a alçar amb la tragèdia de l'escola de primària Robb, a l'estat de Texas. 19 nens, d'entre 7 i 10 anys, i dues professores han mort, massacrats per Salvador Ramos, un exalumne del centre, de nacionalitat nord-americana. El tirador anava armat amb un fusell i protegit amb una armilla antibales, quan ha disparat de manera indiscriminada contra criatures i mestres, abans de caure abatut per la policia.
 

Un dels pitjors episodis de violència i morts en un centre escolar dels Estats Units

Tot ha passat a Uvalde, una petita població a uns 80 km de la frontera amb Mèxic. La policia assegura que l'assassí ha actuat sol. Era un noi de 18 anys acabats de fer, que vivia a Uvalde mateix i s'havia comprat dos rifles d'assalt poc després del seu aniversari. Abans d'anar cap a l'escola, on ell mateix havia fet la primària, ha disparat contra la seva àvia, que està en estat crític.

21 morts en la pitjor matança de la història en una escola a Texas
La policia ha abatut l'autor de la massacre (EFE/EPA/Aaron M. Sprecher)

Amb més de vint morts, és la matança més gran en un escola dels últims anys. Ara fa 10 anys, el desembre del 2012, un jove de 20 anys que es va acabar suïcidant, va provocar la massacre de Sandy Hook, a Newton, Connecticut, amb 27 morts, la majoria nens. I només fa deu dies de la matança de Buffalo, a Nova York, un crim racial on un jove de 18 anys va fer 10 víctimes mortals en un supermercat.
 

El debat sobre la possessió d'armes, de nou en primer pla

La matança d'Uvalde ha tornat a mostrar els dos pols oposats del dilema. S'hi ha referit el mateix president nord-americà, i polítics demòcrates i republicans.

El més dur ha estat Joe Biden, que ha comparegut trist, capcot, enfadat, just arribar del seu viatge per Àsia. El president demòcrata ha apuntat directament al lobby de les armes, i reclama que es faci alguna cosa.

"Aquest tipus de tirotejos massius rarament passen a cap altre lloc del món. Per què? També tenen problemes amb la salut mental en altres llocs, també hi ha disputes domèstiques en altres països, també hi ha gent que se sent perduda, però aquests tirotejos mai hi passen amb la freqüència que passen als Estats Units. Per què? Per què permetem que segueixi passant?"

Els polítics demòcrates volen fer-hi alguna cosa, com diu Biden, volen legislar. Però no poden. Com sempre, el bloqueig del Senat, amb majoria republicana, els hi impedeix. Ells hi insisteixen. El senador demòcrata Chris Murphy, que fa anys que espera poder fer-hi alguna cosa, ho reclamava amb urgència.

"Què estem fent? Per què sou aquí si no és per resoldre un problema tan existencial com aquest? Això només passa en aquest país i enlloc més. En cap altre lloc els nens petits van a l'escola pensant que potser els afusellaran aquell dia."

Murphy coincideix amb Biden i diu que el problema no és que als Estats Units hi hagi més persones amb pensaments homicides que en altres països, sinó que en aquests altres llocs no poden baixar a una botiga del barri i comprar una arma per matar una vintena de criatures.

Però els republicans constitueixen el millor escut del poderós lobby de les armes. Per una macabra coincidència, divendres que ve se celebra a Houston, al mateix estat de Texas, la reunió anual de l'Associació Nacional del Rifle, que aquest any fa 150 anys.

21 morts en la pitjor matança de la història en una escola a Texas
21 nens de 7 a 10 anys i dues mestres, massacrats per un noi de 18 anys (EFE/EPA/Aaron M. Sprecher)

Un dels convidats especials serà el senador republicà per Texas Ted Cruz, que després de la matança d'Uvalde ha tornat a defensar que la Constitució, un text de finals del segle XVII, consagra el dret dels ciutadans a portar armes. El senador Cruz proposa armar-se encara més davant les massacres.

"Sabem per experiències passades que l'eina més efectiva és armar la policia del campus. Inevitablement quan hi ha un assassinat d'aquest tipus hi ha persones que intenten polititzar-ho, demòcrates i molta gent als mitjans que demanen restringir els drets constitucionals dels ciutadans respectuosos amb la llei, però això no funciona."

Des de fa vuit mesos a Texas està permès portar armes pel carrer sense tenir ni tan sols la llicència, i el fiscal general de l'Estat va una mica més enllà i proposa donar armes als professors.
 

Les veus de la societat civil

Diferents membres influents de la societat s'han afegit als polítics que reclamen un canvi legislatiu.

Des de l'àmbit esportiu, l'entrenador i exjugador Steve Kerr, una de les veus més respectades del món del bàsquet, s'ha negat a contestar en una roda de premsa cap pregunta sobre el partit del seu equip, els Golden State Warriors, contra els Mavericks. Ha dit que el bàsquet no importava davant la matança d'Uvalde i, molt enrabiat, ha atacat durament els republicans per no donar suport a una llei per controlar la venda d'armes de foc.

El tiroteig de Texas ha coincidit amb el vintè aniversari de l'estrena de "Bowling for Columbine", el documental de Michael Moore sobre la matança en una escola de Colorado, on l'any 1999 dos estudiants d'últim curs van assassinar 12 estudiants i un professor.

En una entrevista a la televisió, el director nord-americà ha insistit en la necessitat de derogar la segona esmena, que dona cobertura a la possessió d'armes. Segons Moore, els fundadors dels Estats Units hi estarien d'acord.

De fet, han passat més de 230 anys d'ençà que es va aprovar la segona esmena de la Constitució nord-americana, el 15 de desembre del 1791. Aquest afegitó al text constitucional diu textualment que no es violarà el dret del poble a posseir i portar armes davant la necessitat d'una milícia ben ordenada per a la seguretat d'un estat lliure. En diferents sentències, el Tribunal Suprem ha aclarit que el dret a portar armes és un dret individual de tots els ciutadans nord-americans, però que ni aquest dret és il·limitat ni la Constitució prohibeix regular la producció i la compra d'armes.

Anar al contingut