La nova subvariant d'òmicron que ha provocat l'interès del món científic, la XBB.1.5, és una recombinació de dues subvariants del virus i incorpora noves mutacions que li donen avantatge per infectar-nos i per saltar-se l'efecte dels anticossos que hem generat.

Això ha fet que des que va aparèixer a Nova York s'hagi estès ràpidament arreu dels Estats Units i hagi provocat un fort increment de contagis i també d'hospitalitzacions. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha dit que l'estan seguint "molt de prop".

Serà predominant a casa nostra

La nova subvariant de l'òmicron ja ha arribat a Europa. De moment on té més presència és al Regne Unit i de manera molt esporàdica en altres països, inclosa Catalunya, on oficialment n'hi hauria un únic cas: una persona provinent dels Estats Units.

Ara bé, la previsió dels experts és que a Europa acabi sent també predominant i manifesti un comportament similar al detectat als Estats Units.

Això és el que pensa el doctor en Bioquímica i responsable del grup de Virologia i Immunologia d'IrsiCaixa, Julià Blanco, que defensa que el virus es comportarà aquí com als Estats Units perquè la tipologia de la població és molt similar.

" Tant als Estats Units com a Europa la població ha rebut vacunes sobretot d'ARNm, i als dos continents hi van haver moltes infeccions durant l'onada d'òmicron. Per tant, la memòria immunològica de la població és similar i cal preveure que el virus es comportarà també d'una manera similar."

"La variant arribarà i probablement s'implementarà, però no de manera tan ràpida com va passar amb òmicron."

Un 50% més transmissible que la variant dominant ara a Catalunya

La XBB.1.5 està demostrant que és fins al moment la derivada d'òmicron més transmissible, molt més del que ho van ser la BA2, la BA5 o la BQ1.1, dominant a Catalunya en aquests moments. I això, perquè el virus ha experimentat noves mutacions en la proteïna espiga que el fan un 50% més ràpid en aconseguir infectar-nos que les subvariants anteriors.

Els experts destaquen, sobretot, el paper d'algunes mutacions del virus que faciliten la connexió amb els receptors ACE2 de les nostres cèl·lules.

La doctora en Immunologia i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona Adelaida Sarukhan explica que el virus en la seva evolució cada vegada havia anat perdent afinitat amb els receptors ACE2, i ara XBB.1.5 ha recuperat aquesta facilitat de connexió i, per tant, d'entrar a les nostres cèl·lules.

"El que té XBB.1.5 que no tenen les altres és una mutació addicional en la proteïna espiga que li permet unir-se amb les nostres cèl·lules amb més afinitat, i això la fa més transmissible."

Ara bé, Sarukhan recorda que estem parlant d'una nova versió d'òmicron i, per tant, que no es preveu que provoqui una malaltia gaire diferent a la d'altres subvariants anteriors.

En aquesta línia, també Blanco defensa que res no fa pensar que XBB.1.5 generi símptomes més greus o més hospitalitzacions o morts entre la població general.

"La major afinitat amb ACE2 fa que ens infecti millor però de moment amb les dades que tenim no sembla que això s'associï a una manifestació més greu de la malaltia."

Ni grans onades ni malaltia més greu

Els experts recorden que estem parlant d'una nova varietat dins de l'univers òmicron. Encara que XBB.1.5 generarà més circulació del virus i més infeccions, no es preveu cap gran onada, com defensa Sarukhan.

"És cert que cada vegada van acumulant més mutacions, però no és un gran salt evolutiu com el que va significar òmicron en el seu moment. Ja estem veient que no provoca una malaltia més severa, o sigui que no cal esperar cap gran increment d'hospitalitzacions o de morts."

Pot infectar persones vacunades i provocar reinfeccions

Una altra característica de la nova subvariant és que també incorpora mutacions que l'ajuden a escapar-se de la immunitat que hem generat, bé perquè hem passat la malaltia o perquè ens hem infectat prèviament.

Ara bé, els investigadors recorden que el virus pot evitar els nostres anticossos però no la immunitat cel·lular, és a dir, la basada en cèl·lules T, que és molt més consistent i duradora.

L'explicació és que el virus ha mutat sobretot en les parts de l'espiga que li permeten infectar-nos millor però no a la resta i la nostra immunitat cel·lular és capaç de detectar aquestes altres zones virals que no han canviat i combatre-les, sobretot si ens hem infectat.

Això vol dir que XBB.1.5 podrà provocar reinfeccions i infectar persones vacunades però tot i això aquests infectats estaran en part protegits i per tant tot fa pensar que no desenvoluparan malalties greus.

Blanco assegura que el que cal esperar són noves infeccions, però lleus. I Sarukhan recorda que tot i que aquesta subvariant és molt bona evadint anticossos cal recordar que també tenim immunitat de cèl·lules T.

"La immunitat basada en cèl·lules T és molt més robusta i no tan sensible a les mutacions que incorpora aquesta subvariant. Aquesta immunitat segueix funcionant molt bé i és la que ens protegeix contra la malaltia greu."

Les vacunes ens continuen protegint

Dades d'un primer estudi publicat a The New England Journal of Medicine asseguren que les vacunes bivalents actuals, les que s'estan utilitzant com a dosi de reforç, continuen protegint-nos contra malaltia greu i mort, tot i que disminueix la protecció davant la possibilitat d'infectar-nos.

Aquestes vacunes estan basades en la subvariant BA5 d'òmicron però els resultats davant XBB.1.5 són millor dels esperats, explica Julià Blanco.

"La vacuna bivalent està oferint una bona protecció davant les subvariants d'òmicron i cal recordar que és la vacuna de la què disposem ara a Catalunya i que estem utilitzant per administrar les dosis de reforç. Per tant, és molt important rebre aquesta quarta dosi de vacuna."

És l'opinió també que expressa Adelaida Sarukhan, que recorda que això passa perquè en el fons XBB.1.5 no és tan diferent de l'òmicron original.

" Les vacunes bivalents ja incorporen la informació sobre la proteïna espiga d'òmicron, concretament de la BA.5. I encara que XBB.1.5 incorpora mutacions a l'espiga, en el fons continua sent òmicron."

Preocupa que la variant fa inútils molts anticossos monoclonals

El que més preocupa de la nova subvariant d'òmicron és que no reacciona als anticossos monoclonals desenvolupats per fer front al virus.

Es tracta de medicaments molt específics dirigits de forma molt precisa a formes determinades del SarsCov2 i que han resultat molt poc efectius davant d'XBB.1.5.

Això és especialment significatiu perquè són aquests fàrmacs els que utilitzem per protegir les persones immunodeprimides, que no són capaces de desenvolupar prou immunitat cel·lular contra el virus; un fet molt rellevant per Sarukhan.

"Aquest és l'aspecte més preocupant de la nova subvariant, que hi ha gent confiava en les teràpies basades en anticossos monoclonals i cada vegada en tenim menys que puguin ser efectius."

Tot i això, Blanco recorda que sí que continuem tenint eines contra el virus perquè l'efecte dels antivirals no s'ha vist afectat.

" Aquestes subvariants s'han fet resistents a la majoria dels anticossos monoclonals de què disposàvem que han passat a tenir una eficàcia gairebé nul·la davant XBB.1.5. El que sí que continuen sent útils són els antivirals de què disposem."

Per tot plegat, els experts fan arribar un missatge de tranquil·litat. Pensen que XBB.1.5 no significarà cap gran canvi en l'evolució del virus i defensen que el que cal per fer-hi front és potenciar al màxim la vacunació.

També recorden que cal continuar vigilant les possibles noves mutacions per poder-nos avançar en el cas que aparegui una nova variant que sí que es pugui saltar totalment la nostra immunitat o provocar-nos una malaltia més severa.