Quatre de cada deu dones embarassades s'hi han trobat, segons un estudi de la Universitat Jaume I. Són pràctiques mèdiques a què se sotmet la dona en contra de la seva voluntat explícita o sense haver-ne estat informada prèviament. Sovint queden invisibilitzades o estan normalitzades.   La doctora Carmina Comas, que és cap del Servei d'Obstetrícia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, en posa alguns exemples: "Poden ser cesàries poc respectuoses, poden ser tècniques obsoletes o desaconsellades, pot ser un tracte infantilitzador, deshumanitzat, una medicalització injustificada perquè es considera el part i el postpart com un procés patològic, quan de fet és un procés natural. Ara bé, jo sempre dic que la pràctica en si no és violència obstètrica, el que ho és és la manera com s'aplica" El part de la Cris La Cris Moe va tenir el seu primer fill fa 11 anys en una clínica privada de Barcelona. En el seu cas, el part va durar unes 3 hores i el que ella en recorda són els comentaris despectius de la llevadora i el poc respecte per al seu cos: "Vaig patir molta violència, d'una dona contra una altra, del sistema tal com estava muntat, i és una experiència que no desitjaria a ningú. De fet, durant molts aniversaris del meu fill el que m'ha vingut al cap és aquella violència, aquella sala freda, aquelles tremolors... aquell "cállate, niña". Aquella frase a mi em va fer pensar "jo no puc parir, soc una nena petita que s'està queixant" Impacte invisibilitzat Són situacions que tenen gran impacte físic i psicològic per a les dones i que costa que siguin identificades com a violència per elles mateixes o pels professionals de la salut. Així ho veu la doctora Comas: "És un terme que ens incomoda perquè ens interpel·la, i com a professionals formem part d'un sistema que té molts de condicionants que arriben a explicitar-se en forma de violència obstètrica. Per tant, adreçar-s'hi és complex, no és un abordatge senzill, ha de ser molt polièdric" Una de les accions preventives per evitar aquestes males pràctiques és la formació amb perspectiva de gènere del col·lectiu de professionals i la revisió constant d'espais i de rutines de treball. A l'Hospital Germans Trias i Pujol han posat en marxa un centre de naixements que vol ser un nou model d'atenció al part natural de baix risc. En aquest sentit, segons la doctora Comas, es necessiten recursos i la violència institucional existeix quan no es garanteixen: "Per exemple, en les ràtios de professionals. Hi ha evidències que quan una dona és acompanyada en el part per una llevadora en una ràtio d'un per un, els resultats perinatals són més satisfactoris, hi ha menys intervencionisme i les mares n'estan més contentes. Si tenim proves d'això, hem de ser capaços d'exigir al sistema que ens proporcioni aquest recurs. Això també és violència" La llei catalana contra la violència masclista reconeix diversos tipus de violència, entre les quals, l'obstètrica. A escala estatal, el Ministeri d'Igualtat també treballa per incloure-la a la nova llei de salut sexual i reproductiva.