Les víctimes eren nens que tenien entre 8 i 15 anys. El mossèn Josep Vendrell Cortasa hauria abusat d'ells sense que les seves famílies sospitessin res. Fins i tot hi ha casos de violacions setmanals durant anys, que haurien passat a les dècades dels anys 60 i 70.

Els afectats el descriuen com una persona manipuladora i captivadora, que va saber capgirar la imatge de capellà. Vestia sense sotanes ni alçacolls, se'l considerava modern per l'època. Les famílies el veien amb molt bons ulls, malgrat que actuava de manera sistemàtica.

Catalunya Ràdio ha parlat amb algunes de les 24 persones que denuncien abusos i agressions sexuals a Barcelona i Caldes d'Estrac, al Maresme. Les víctimes asseguren que era un depredador sexual de manual i temen que hi hagi més víctimes a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on va fer de rector entre 1975 i 1990.

El capellà presumia de conèixer els nens pel penis

Una quinzena de víctimes que han fet arribar el seu relat al Defensor del Poble són de Caldes d'Estrac, al Maresme, on el mossèn Vendrell va ser rector de 1970 a 1975. També s'encarregava de l'agrupament escolta, a més de l'escola parroquial i l'escolania.

En aquella època, el capellà es guanya la complicitat de les famílies, que el veuen com un ídol i ningú qüestiona els seus comentaris ni se sorprèn. Una de les víctimes de Caldetes, Lluís Grau, recorda un dia en què el capellà va dir als pares que portessin els nens a una de les reunions que es feien regularment a les onze de la nit:

"Sempre molt modern i avançat, aquell dia diu: 'Si poso tots els nanos darrere un llençol amb un forat i treuen el penis, els conec a tots.' I dic, ara algú li saltarà al coll a estrangular-lo... Ningú, cap dels nostres pares va dir res."

El capellà fins i tot va arribar a organitzar un viatge a Roma l'any 1970, en el qual els abusos van ser constants. Grau explica que els abusos eren diaris durant l'estona de la migdiada:

"Tothom havia d'anar al seu dormitori, menys jo, que anava al d'ell. Allà et tocava el que li venia bé. Evidentment, pantalons i calçotets fora. Et besava la boca, que és el que et deixa el record més fix, que sembla que compartim totes les víctimes."

Una altra de les víctimes del Maresme que ha explicat el seu cas és Raúl Costa, que va estar intern a l'escola parroquial. El mossèn el va agredir quan feia tercer i quart de batxillerat, amb 13 i 14 anys. I tot i que han passat molts anys, fins ara no ho havia explicat a la família:

"Fa un mes li vaig explicar a la meva dona, que em va fer morros un parell de dies per no haver-li explicat abans. I dic, i què, i al final ho ha entès. No és res que ens afecti a tots dos, no ha passat res... Jo no ho vaig viure de manera especialment traumàtica, hi ha gent que sí."

Els pares adoraven el religiós i no el qüestionaven

La majoria de les víctimes amb qui ha pogut parlar Catalunya Ràdio són del Maresme, on el capellà va ser traslladat després que el moviment escolta de Barcelona el denunciés davant del bisbat i la policia.

El mossèn va treballar a l'Agrupament Escolta Aureli Escarré, vinculat a la parròquia de Sant Tomàs d'Aquino de Barcelona, on prop d'una desena de les víctimes l'han denunciat públicament.

Una d'aquestes víctimes, Leopoldo Lluch, explica que tot i que alguns pares el van arribar a denunciar al bisbat o la policia, la resta de famílies va donar ple suport al mossèn:

"Va haver-hi el pare d'un dels nens que va anar a denunciar al bisbat, uns altres a la policia... I automàticament aquests nens van marxar de l'agrupament. Ningú sabíem per què marxaven de l'agrupament. Per als nostres pares el capellà era un ídol."

Totes lamenten que en aquella època majoritàriament els pares no es qüestionaven res del dia a dia del religiós i frenaven en sec qualsevol ombra de dubte que arribés dels menors. Una de les víctimes de l'agrupament, Lluís Boiria, assegura que la gent sentia una gran adoració per ell:

"Ell parlava amb els nostres pares dient que ens donava classes de sexualitat. Era un home molt llest, un gran manipulador, un psicòpata, molt carismàtic."

Sense possibilitat de denúncia judicial

El mossèn Vendrell va morir l'any 2004, però ara les víctimes s'han començat a organitzar per denunciar-ho públicament i han fet arribar el seu relat al Defensor del Poble.

La via judicial està tancada a causa de la defunció del religiós, però les víctimes volen que se sàpiga. També volen denunciar la complicitat del bisbat, que no va fer res. Tot i les denúncies, el va anar traslladant de lloc, mantenint-lo en contacte amb altres menors.

Els afectats afirmen que no volen indemnitzacions, però reclamen que se'ls reconegui com a víctimes i els facilitin atenció psicològica, si s'escau. Boiria diu que vol donar la cara per altres persones a qui els resulta massa dur explicar-ho, perquè estan totalment devastades:

"Una cosa és el que ha passat i l'altra és que l'Església no només reconegui, obri els casos i col·labori, però que també treballi amb gent que està en situació molt fotuda i com a mínim haurien de pagar tractaments psicològics."

Algunes de les víctimes s'han retrobat 50 anys després i, amb 60 anys llargs, se'ls continua fent difícil explicar l'experiència viscuda de petits i alguns demanen mantenir l'anonimat.

Els afectats de Barcelona i el Maresme creuen que els primers casos es remunten abans dels anys seixanta, quan va fer d'entrenador del Club Natació Montjuïc. Després de Caldes d'Estrac, el mossèn va ser traslladat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, on estan convençuts que va continuar agredint. Ara només esperen que el seu testimoni faci aflorar totes les víctimes del religiós Josep Vendrell i Cortasa.