Es calcula que el 35% de les dones i nenes del món patiran alguna violència física al llarg de la seva vida, i que avui dia ja n'hi ha 130 milions que han sofert la mutilació genital. Són dades que aporta l'Associació Humanitària Contra l'Ablació de les Dones Africanes en aquest fòrum que han organitzat juntament amb la Fundació Guné i que posen de manifest que la violència de gènere és un dels abusos contra els drets humans més comuns en el món. A llocs com l'Àfrica occidental, on el masclisme autoritari és fa molt evident, encara existeixen restriccions socioculturals, pràctiques tradicionals i costums nocius, com el matrimoni infantil, el matrimoni forçat i l'ablació.  Fatoumata Binta és llevadora de Ratoma, a Guinea Conakry. Ha vingut a Catalunya per participar en el fòrum i compatir les situacions a les quals fa front en el seu dia a dia: "La mutilació genital es practica en nenes de 6, 5 i fins i tot 3 anys. A la seva edat, el sagnat és abundant i això és un problema molt gros. Els suposa molts problemes." Un grand honneur d'être parmi des braves and hautes personnalités à Barcelone dans le cadre de la 1ère Edition Du Forum International "La Voix Des Femmes Africaines Contre Les Violences Basées Sur Le Genres". Au non du Commuté Inter-Africain, nos vives félicitations @AHCAMA_ pic.twitter.com/ypZVnVnsa4 DJESSOU KOUYATE (@DKOUYATE) October 30, 2022 La tradició, la religió, el sentit de l'honor o el de pertinença al grup són algunes de les raons per justificar pràctiques com la mutilació genital. Segons la llevadora, els costa molt canviar els prejudicis de les mares imposats pel sistema: Aconsellar les mares ens resulta molt complicat. Elles pensen que segons la nostra religió musulmana és obligat practicar l'ablació per poder tenir, a la llarga, un marit. Així és com pensen." A les llevadores els costa convèncer les mares per evitar la mutilació genital de les seves filles Un problema present també a casa nostra Aissatou Diallo, directora de l'Associació Humanitària Contra l'Ablació de les Dones Africanes, llança una advertència: no es tracta d'un problema aïllat ni llunyà. Segons les dades del Ministeri d'Igualtat, a Catalunya hi ha 1.575 nenes exposades a la mutilació genital. I gran part d'aquestes menors seran sotmeses a aquest pràctica de manera oculta: "A Catalunya sabem que hi ha molt risc de mutilació genital femenina per part de famílies que viuen aquí, i que diuen que ho compliran. Com? Això ja no ho sabem." La trobada internacional d'aquest cap de setmana ha tingut com a objectiu la creació d'una aliança de moviments feministes i de drets humans entre l'Àfrica i Europa, així com aconseguir una cooperació tècnica entre continents. Anna Alié, directora de la Fundació Guné, coorganitzadora el fòrum, resumeix la feina que s'està duent a terme aquests dies: "El que es fa aquí és empoderar el conjunt de dones perquè elles puguin ser el pont, quan van als seus països d'origen, de dir que no, que això és una aberració, és una violència, i que no deixin que a les seves filles se'ls practiqui. No només a dones, també treballem amb homes i amb caps religiosos perquè són veus que a nivell comunitari s'escolten més." Però l'abast del fòrum no acaba aquí, la lluita per la igualtat afecta diferents àmbits i defensa també el dret de les nenes, joves i dones a l'educació i formació, al treball digne, a la igualtat d'oportunitats i a l'accés a llocs de presa de decisions. De les jornades en sortirà un pla d'acció, i la previsió és que l'any que ve es pugui repetir l'esdeveniment per continuar treballant en l'erradicació de la violència masclista i la defensa dels drets de les dones de tot el món.