El 21 d'octubre del 2022 va entrar en vigor la llei de memòria democràtica, que, entre altres coses, obliga a investigar les denúncies per delictes de lesa humanitat durant el franquisme. La primera querella per tortures després de l'entrada en vigor de la llei la va presentar Carles Vallejo el 17 de novembre del 2022. Vallejo va denunciar haver estat torturat a la comissaria de Via Laietana de Barcelona durant 20 dies. El van detenir perquè era un jove sindicalista de 19 anys de Comissions Obreres (CCOO) que aspirava a implantar l'organització a l'empresa on treballava, la Seat. El 8 de febrer passat, Carles Vallejo va ratificar la querella i els pròxims dies se sabrà el posicionament del jutjat i de la Fiscalia. Les organitzacions de memòria històrica consideren que la nova llei permet perseguir les persecucions i crims contra els drets humans durant la dictadura de Franco i fins a l'aprovació de la Constitució, l'any 1978. A Carles Vallejo el va detenir la policia política de Franco l'any 1970. El van esperar que sortís de casa seva, al carrer Espronceda de Barcelona. "Un barri de republicans --diu Vallejo--, de gent que va perdre la guerra." El van detenir i el van portar a les dependències del que alguns han considerat la casa dels horrors, la comissaria de Via Laietana, 43. Carles Vallejo ho explica així: "A mi, com a molts altres, em van fer 'la roda' --cinc o sis policies m'envoltaven i em donaven cops i cosses--; l''ànec' --t'emmanillaven per sota les cames, et feien estar ajupit i en aquesta posició havies de saltar, caminar... et tiraven a terra. Havien après a torturar sense matar. No et deixaven dormir i t'interrogaven perquè delatessis els teus companys." Carles Vallejo en un acte al davant de la comissaria de Via Laietana (Youtube/ACEPF) El delicte de Carles Vallejo era la seva activitat sindical a favor dels drets dels treballadors de l'empresa on treballava, la Seat. "Em detenen perquè jo intentava muntar un sindicat a l'empresa on treballava, que era la Seat. Per aquest motiu, el franquisme ens considerava gent perillosa." La querella de Vallejo és contra els funcionaris que el van tenir aïllat durant 20 dies als calabossos de la comissaria. Incomunicat sense poder parlar amb la seva família, ni amb el seu advocat, ni amb la resta de detinguts. Incomunicat en unes cel·les sense llum, humides. Incomunicat perquè no tingués control del temps, per ensorrar-lo psicològicament. "La persona que va dirigir el meu interrogatori, el comissari Genuino Navales, és mort. Però molts dels que em van fer 'la roda', que em van detenir i que em van torturar tenien la meva edat. Per tant, si jo estic viu, segur que alguns d'aquests també estan vius." Sònia Olivella és advocada del Centre per a la Defensa dels Drets Humans (Irídia). És una associació que treballa per promoure i defensar els drets humans, en especial civils i polítics. Olivella també porta la representació legal de Carles Vallejo. Ella creu que els fets que descriu el seu representat són perseguibles, i amb l'actual llei de memòria democràtica, encara més. "El marc legal és claríssim, aquests crims no prescriuen, no es poden amnistiar i s'han d'investigar. Amb l'actual marc legal, la querella de Carles Vallejo s'ha de tramitar judicialment. Un tema ben diferent és que fins ara la llei s'ha interpretat prioritzant la llei d'amnistia del 77, la prescripció i la impunitat. Aquesta és la filosofia que hi ha hagut fins ara per part de la justícia espanyola." Sònia Olivella amb Carles Vallejo a la Ciutat de la Justícia (Twitter/Sònia Olivella) Per això, aquesta primera querella per crims de lesa humanitat des de l'aprovació de la nova llei ha de servir per comprovar si la norma és prou sòlida per perseguir aquestes actuacions del franquisme i si la justícia hi juga. "El que passi amb aquesta querella serà la prova de foc d'aquesta llei. Per això, és tan important veure quin és el posicionament del ministeri fiscal respecte a l'admissió o no d'aquesta querella, també els tribunals i, en concret, d'aquest jutjat d'instrucció 18 de Barcelona." A Carles Vallejo, res ni ningú li esborrarà el que va patir als calabossos de la policia política de Franco. A Via Laietana, 43. Als seus 72 anys, ni la por, ni el neguit, ni la incertesa, ni les tortures les podrà esborrar de la seva vida. No busca venjança; ni tan sols busca justícia. "Això no ho faig per mi. Ho faig per totes les persones que ja no hi són o que no han pogut donar testimoni dels traumes i de les tortures que han patit. Ho faig també perquè les noves generacions i la societat sigui conscient del que va passar."