Tornen els castors a Catalunya?

L'avarícia humana els va exterminar a molts llocs d'Europa: els caçaven per la pell, per la carn, o per fer perfums amb l'oli de castor. Perseguits durant segles, en les últimes dècades els castors han tornat a conquerir els rius del continent i estan a punt d'entrar als de Catalunya. Arnau Tolrà, investigador en ecologia fluvial, n'ha vist rastres aquest estiu entre Catalunya i l'Aragó: "Arbres rosegats, arbres tombats, petjades... i s'hi començava a veure aquesta funció que tant ens interessa: els troncs aglomerats pel castors amb les seves corresponents basses, que es formen per la retenció de l'aigua i fan aquests microambients tan interessants." Són castors europeus En el nostre imaginari la figura del castor ens remet als Estats Units, però Europa en té una varietat pròpia, el castor euroasiàtic (Castor fiber). A diferència dels seus cosins americans, s'estima més viure en rius petits i construeix dics més modestos a les vies fluvials secundàries. Això, segons Tolrà, encara proporciona més beneficis a l'ecosistema fluvial. Els agents rurals ja tenen activada l'alerta per buscar-ne els rastres a determinats rius catalans. El cap del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Ricard Casanovas, explica que estan atents a diverses vies: "Pot aparèixer per qualsevol indret, com que són semiaquàtics potser t'apareix al riu Cinca, o va a la Noguera Ribagorçana o al riu Segre... això ho hem de veure." Els castors fa anys que es beneficien de la protecció europea, però Espanya no ha fet res per reintroduir la espècie, a diferència de països com el Regne Unit. D'on surten els que ara hi ha a l'Aragó? Paradoxalment, els exemplars que tenim a tocar provenen d'una reintroducció clandestina de 18 exemplars de la varietat europea. Els van deixar anar ecologistes alemanys a diversos rius de la conca de l'Ebre l'any 2003. Justament, l'Ebre també podria ser una de vies d'entrada del castor a Catalunya però per aconseguir-ho els caldria superar un gran obstacle, el pantà de Mequinensa. La presència de castors als rius és un bon indicador de la qualitat de l'aigua, igual que la de les llúdrigues. Són els arquitectes de la natura amb múltiples interaccions amb l'ecosistema. En alguns sectors de les ribes del gran Ebre ja és habitual trobar arbres rossegats per castors. Però, forma preses com als documentals de natura? Què el fa un enginyer natural? Perquè considerem que és una espècie clau pels nostres ecosistemes fluvials? Seguiu fil&#128071; pic.twitter.com/BcvqCHQZ2K Arnau Tolrà (@arnautomo) August 26, 2021 La recuperació Els castors van viure a la península Ibèrica durant un milió d'anys abanys de l'extermini. La finestra d'esperança que han obert els descendents del pioners alliberats l'any 2003 també presenta diversos perills per a la supervivència, com l'acció de l'home, la contaminació dels rius o la consanguinitat. A escala europea, el castor va recuperant els seus territoris ancestrals molt lentament, des de Rússia i Centreeuropa. Segons la llista vermella de la UICN, la població de castor europeu va creixent i es calcula en un milió d'exemplars distribuïts, però, de manera molt irregular i fragmentada per Europa i Àsia. A Espanya n'hi ha presència documentada a la Rioja, Navarra, Àlaba i l'Aragó.