Supervivents, els que es queden després d'un suïcidi

Aquest dissabte 10 de setembre és el Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi. A Catalunya, més de 500 persones es treuen voluntàriament la vida cada any. Els seus familiars i amics hauran de fer front a la seva pèrdua i, per tant, els espera un dol molt complicat. Aquests familiars i amics són els supervivents del suïcidi. Carles Alastuey, portaveu de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS), considera que els sentiments que generen aquestes pèrdues són ambigus: "Assumir que aquella persona no volia continuar amb tu és molt difícil i et genera sentiments de molta ambigüitat. Estàs enfadat i el trobes a faltar." El Carles Alastuey va perdre el seu nebot de 19 anys el 2009. A Catalunya hi ha diferents associacions de supervivents que ajuden altres persones que també han patit una pèrdua per suïcidi i estan en un procés de dol. Els ofereixen atenció individual i sessions en grup que els permeten compartir el dolor. La Montse Bautista és presidenta de Mans Amigues - Dol per Suïcidi. Fa vuit anys la seva filla de 20 es va suïcidar. Quatre anys després, el 2018, va engegar l'associació amb una altra mare supervivent i una amiga: "Quan una persona que estimes se suïcida, la primera sensació que tens és que a ningú més li ha passat... I el fet de trobar altres persones que els ha passat el mateix, automàticament et sents comprès i escoltat. El dolor compartit pesa menys, és més... més portable." En els grups de suport hi participen persones que han patit la pèrdua d'una persona estimada La implicació en aquestes associacions per part dels supervivents els ajuda a enfocar la seva pèrdua des d'una perspectiva constructiva. El Carles Alastuey fa 10 anys que va crear i forma part de DSAS: "Sents una profunda satisfacció per tota la gent que has pogut ajudar i tot i que això en cap cas això repara la nostra pèrdua sí que t'ajuda a encarar-la d'una forma positiva." El suïcidi està al capdavant de les causes de mort no naturals en els joves d'entre 15 i 29 anys. A més, després del confinament per la covid-19, les temptatives de suïcidi i les autolesions dels adolescents s'han disparat. Glòria Iniesta és formadora d'APSAS, l'Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent, una entitat que treballa l'acompanyament del dol per suïcidi en centres educatius: "Davant la pèrdua d'un alumne anem al centre a fer un acompanyament al mateix grup i a vegades també ho fem amb els companys més vinculats. També oferim sessions a les famílies i, òbviament, als docents." Des de l'ACPS també fan tallers preventius que doten l'alumnat d'eines de gestió emocional El tabú i l'estigma del suïcidi Des de les associacions de supervivents assenyalen que el dol per suïcidi també és complex perquè quan algú es treu la vida encara hi ha un estigma i tabú social. Quan tenia 20 anys, la Clara Rubio va perdre la seva mare. Ara és la presidenta de l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS) i defensa que la feina que s'està fent des de les associacions afins han permès acostar-se al suïcidi des d'una nova perspectiva: "Fins fa poc més de 10 anys el suïcidi només s'abordava des de l'àmbit clínic, principalment des de la psiquiatria. Amb la creació d'entitats de supervivents durant l'última dècada hem portat el suïcidi a l'espai comunitari per poder-ne parlar obertament." En un 30% dels suïcidis no hi ha cap diagnòstic psiquiàtric A més, Carles Alastuey puntualitza que no es pot equiparar un suïcidi a un problema de salut mental: "Ni totes les persones que tenen un trastorn mental se suïciden, ni totes les persones que se suïciden tenen un trastorn mental." I tot i que el tabú i l'estigma comenci a esquerdar-se, Montse Bautista apunta que hi ha normes socials que cal superar: "Quan una persona se suïcida és perquè no ha demanat ajuda i no ho ha fet perquè socialment no està ben vist que una persona digui que no està bé i que es vol suïcidar." El suïcidi: una lectura en clau de gènere 3 de cada 4 persones que se suïciden són homes. Des de l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi atenen persones que han fet temptatives de suïcidi i els seus familiars. El 90% dels atesos són dones. Clara Rubio, supervivent i presidenta d'aquesta associació, creu que això està també relacionat amb el fet que hi hagi més homes que dones que se suïciden: "Els homes no estan demanant ajuda per fer front a aquesta situació i crec que reflecteix molt bé les creences limitants que els afecten i que provoquen que triguin més a anar al psicòleg." Davant una situació de risc per suïcidi el 061 atén trucades les 24 hores, 365 dies a l'any. A més, també hi ha el telèfon de prevenció del suïcidi: 900 92 55 55.

Supervivents, els que es queden després d'un suïcidi

Quan una persona es treu la vida, per ella tot s'acaba, però els seus familiars i amics hauran d'aprendre a viure sense ella