Els experts asseguren que en els pròxims 10 anys els casos d'ictus augmentaran un 30%. A Catalunya, cada any, 13.000 persones tenen un ictus i cada vegada hi ha més gent jove que en pateix. Des del Departament de Salut es fa una crida a trucar amb rapidesa al 112 en cas de trobar-se davant d'una sospita d'ictus. El cas de Rosa Rubio, dos ictus en deu anys Els científics alerten que una de cada quatres persones adultes tindran un ictus al llarg de la seva vida. Rosa Rubio n'és una. A ella no li van diagnosticar una malformació al cerebel a temps: "Estava dormint i em va despertar el dolor tan fort de cap. Vomitava molt i es veu que això és molt típic de la malformació. Només em responien les cames i donava puntades de peu contra la paret fins que em va trobar la meva filla." La Rosa va sobreviure a un primer ictus i, mesos més tard, a un segon: "El febrer del 2013 em van fer una craniotomia i vaig tenir un ictus durant l'operació. Llavors vaig entrar en coma i els metges van dir als meus pares que no me'n sortiria i que no m'aixecaria de la cadira de rodes. Però després de molt esforç faig pràcticament la vida que feia abans." L'ictus és la primera causa de mort en dones i la tercera en homes. Quins són els símptomes? Els símptomes són bàsicament una alteració de la parla sobtada, del moviment d'un braç o d'una cama. La doctora Esther Duarte és cap del servei de medicina física i rehabilitació d'ictus de l'Hospital del Mar de Barcelona, en una entrevista a Catalunya Ràdio explica que saber reconèixer i detectar els símptomes és vital perquè s'activi el Codi Ictus, el protocol d'actuació urgent: "Els símptomes han d'alertar les famílies perquè truquin al 112. Arribar d'hora a l'hospital serà determinant, perquè en casos d'ictus isquèmic en fase aguda s'ha d'intentar tractar aquella part del cervell que ha quedat afectada i són tractaments que s'han de fer durant la primera mitja hora des de l'inici dels símptomes." Segons el Departament de Salut, les activacions del Codi Ictus han crescut un 34% en els últims tres anys. Duarte també apunta que cada vegada hi haurà més casos perquè vivim més anys, però amb una contrapartida clara: "En els propers 10 o 15 anys hi haurà un increment important de la incidència d'ictus. A més, penseu que a les unitats d'atenció la supervivència també ha millorat molt, per tant sobreviuran més pacients, però tindrem més persones amb seqüeles que haurem de tractar i rehabilitar."   Seqüeles físiques i emocionals En molts casos, el deteriorament del teixit cerebral és irrecuperable i els experts apunten que 1 de cada 3 pacients amb ictus tindrà seqüeles tota la vida. Les més comunes són afectació en la memòria, la mobilitat, la parla, la sensibilitat i fins i tot la comprensió i la cognició. La rehabilitació és lenta i pot anar des del dos mesos fins als gairebé dos anys per intentar reduir les seqüeles. Un pacient fent rehabilitació amb realitat virtual després de tenir un ictus (CCMA) Rosa Rubio va tardar mesos a recuperar-se i ara ha aconseguit fer vida pràcticament normal. Encara té seqüeles físiques, però les emocionals, explica, l'han marcat encara més: "Quan vaig començar a acceptar les emocions i les seqüeles de la malaltia vaig començar a pujar cap amunt. Ara ja no tinc por ni de viure ni de morir, ja no tinc por de gairebé res. La Rosa d'abans de l'ictus sobrevivia, ara ho visc tot amb intensitat." Més esport, zero tabac Hi ha una sèrie de factors que no són modificables, com l'edat i la genètica, i que poden provocar un ictus. Però n'hi ha d'altres que depenen més de nosaltres i podem actuar-hi per prevenir: "El sedentarisme i el tabac s'han d'evitar, s'ha de fer exercici físic de manera regular, mantenir un pes correcte i evitar alteracions del colesterol. Si es detecta una arrítima t'has de posar en mans del cardiòleg." Fer exercici i una alimentació sana ajuden a prevenir les malalties com l'ictus (Gabin Vallet/Unsplash) Diuen que l'ictus és una malaltia silenciosa i amagada: silenciosa perquè pot aparèixer de manera sobtada i amagada perquè encara no hem assumit que és una de les malalties amb més mortalitat.