S'ha d'eliminar la llegítima dels testaments?

L'any que ve entrarà en vigor una modificació del Codi Civil català que permetrà desheretar els fills amb qui s'ha tingut una relació conflictiva o inexistent, sense que el testador ni el seu hereu ho hagin de demostrar. Però alguns notaris van més enllà i creuen que caldria abolir la figura de la llegítima. Un anacronisme? El Codi Civil català determina que una quarta part de l'herència s'ha de repartir entre els hereus forçosos, gairebé sempre els fills, a parts iguals. És el que es coneix com la llegítima. La resta del llegat es pot repartir com vulgui el testador. Els notaris es qüestionen si s'ha de mantenir la figura de la llegítima (Unsplash / Debby Hudson) Es tracta d'una figura polèmica, que alguns voldrien eliminar. Hi ha notaris que són partidaris de mantenir-la, però d'altres, tal com explica a Catalunya Ràdio Albert Domingo, notari de Vilassar de Mar i membre de la junta del Col·legi Notarial de Catalunya, hi veuen un anacronisme: "La majoria dels nostres professionals entenen que la figura de la llegítima estava bé a les societats agràries, més medievals, però actualment la societat i el concepte de família han canviat molt, i hi ha persones que no volen deixar els seus béns als fills amb qui no tenen cap relació." Domingo explica que alguns testadors intenten canviar de domicili per evitar deixar la llegítima als fills que consideren que no se la mereixen. Una figura desigual a l'estat espanyol A Catalunya la llegítima és el 25% de tot el llegat a repartir per igual entre tots els hereus forçosos, però al País Basc i Navarra no existeix, i tota l'herència és de lliure disposició. A l'Aragó hi ha el que s'anomena la llegítima col·lectiva, que és del 50%, però que es pot deixar a un únic hereu. A les Balears, la llegítima és d'un terç si hi ha quatre fills i del 50% si n'hi ha més. I a Galícia, com a Catalunya, és d'una quarta part. Fragment d'un testament del segle XVII (Wikipedia) Al Codi Civil espanyol, vigent als territoris sense un codi propi, es manté la figura de la llegítima, que és de dos terços de l'herència. De moment, serà més fàcil desheretar Encara que es mantingui la llegítima, la reforma del Codi Civil farà més fàcil la possibilitat de desheretar. De fet, ara ja es pot si s'acredita que el legitimari a qui es vol apartar del testament ha maltractat el testador, generalment el progenitor, li ha negat aliments, no se n'ha fet càrrec o simplement no hi té cap relació. No és una pràctica gaire freqüent que un progenitor vulgui desheretar un dels fills, però passa i suposa un problema per als notaris. No deixar veure els nets pot ser motiu per desheretar un fill? (Unsplash / Johnny Cohen) El problema sorgeix quan la persona que ha quedat fora de les disposicions testamentàries al·lega que la falta de relació és imputable al testador. Si, un cop difunt el testador, el conflicte arriba als tribunals, és l'hereu que ha rebut els béns de l'herència qui ha d'acreditar els motius que han portat el testador a deixar-ne fora algú, generalment un fill. Per això, els notaris aconsellen a la persona que fa el testament que faci un document a banda on expliqui els motius per deixar un dels fills fora de l'herència. Però a partir d'ara, el procés es capgira, explica Albert Domingo: "Ara, amb la reforma, això canvia i serà el legitimari, el desheretat, qui haurà de demostrar que efectivament ell era un bon fill, que es portava molt bé i que eren el pare o la mare qui no volia saber res d'ell." És a dir que, en cas que s'impugni el testament als tribunals, la prova de càrrega passa de l'hereu al desheretat, que és qui haurà de demostrar que la falta de relació és imputable al testador. Amb aquesta reforma, la llegítima es manté, però s'escurça de 10 a 4 anys el termini per reclamar-la. Ara hi ha pendent que el govern aprovi tots aquests canvis abans d'enviar-los al Parlament per tramitar-los com a projecte de llei.

S'ha d'eliminar la llegítima dels testaments?

La majoria dels notaris consideren que aquesta figura és un anacronisme que dificulta la gestió de les herències