Política feta cartells: d'"Ara convé Jordi Pujol" a "President Illa"

Aquesta setmana Jordi Pujol ha fet 92 anys. Ja en fa dos o tres que ha recuperat una reduïda activitat pública després d'un llarg temps de reclusió i silenci arran de la seva famosa confessió del juliol del 2014. L'any que ve farà dues dècades que Pujol no és president de la Generalitat. Ho va ser durant 23 anys, des del 1980 fins al 2003. El 2023 farà 20 anys que Jordi Pujol va deixar la presidència. Des que va abandonar el carrer en favor de Pasqual Maragall, la política catalana ha viscut dos tripartits, el nou Estatut, dos governs d'Artur Mas, un de Carles Puigdemont, una coalició electoral entre Convergència i Esquerra Republicana, l'1 d'octubre, el desmembrament de Convergència i Unió, el sorgiment de la CUP i dels Comuns, l'entrada de l'extrema dreta al Parlament i la victòria electoral d'Esquerra Republicana. Cartells de les primeres eleccions al Parlament, el 1980. Les legislatures, els cicles polítics, les vides electorals es poden explicar de moltes maneres. Tant des de la ciència política, la geometria variable, els pactes, les necessitats econòmiques, els neguits i reivindicacions socials, les relacions de convivència i conveniència entre els partits polítics i, a Catalunya i l'estat espanyol, la famosa connexió entre l'eix social i l'eix nacional. Eslògans presidencialistes També s'expliquen a través dels cartells electorals, els eslògans i lemes de campanya. Amb quin eslògan va guanyar Jordi Pujol les eleccions autonòmiques clau del 1980, les primeres de la democràcia? Doncs amb un molt expressiu "Ara convé Jordi Pujol. Aixequem Catalunya!". Es va imposar per sorpresa al PSC, que duia un eslògan també molt personalista i eloqüent: "President Reventós". Alguns dels cartells de la campanya per a les eleccions del 2017, després de l'1 d'octubre i el 155. La història explica que Joan Reventós va refusar l'oferta de Pujol per entrar a formar part d'un govern que finalment faria en solitari gràcies al suport de l'Esquerra Republicana d'Heribert Barrera que seria nomenat president del Parlament i dels Centristes de Catalunya d'Antoni Cañellas. El PSUC, recentment legalitzat i amb Josep Benet al capdavant, també tenia un eslògan clar i directe: "Benet, president de tots". Quatre anys més tard, Pujol va obtenir una folgada majoria absoluta amb un lema electoral que va fer fortuna: "Tots paraules, nosaltres fets". 22 anys més tard, un lema molt similar donaria també la victòria a un candidat, però en aquest cas seria José Montilla, que amb el suport d'ERC i Iniciativa per Catalunya, reeditaria el tripartit de Pasqual Maragall, que va ser president el 2003 amb "Canviar és guanyar". Més lemes guanyadors. El "Per una Catalunya millor", que va fer guanyar la presidència a Artur Mas l'any 2010, és exactament el mateix eslògan que Alejandro Fernández va utilitzar al capdavant del PP a les últimes eleccions al Parlament, el 2021. Una sort diferent, sens dubte. Des de la recuperació de la democràcia, la majoria de partits posen molt d'èmfasi gràfic en el candidat. I una sort diferent també la del mateix Mas l'any 2012, amb el famós i polèmic lema "La voluntat d'un poble", que malgrat les expectatives no li va atorgar la folgada majoria que esperava. La fórmula personalista i presidencialista és, de llarg, la més utilitzada pels partits polítics alhora de dissenyar campanyes, estratègies i expectatives electorals. L'últim exemple, "President Illa", del PSC a les últimes eleccions.

Política feta cartells: d'"Ara convé Jordi Pujol" a "President Illa"

L'expresident de la Generalitat ha fet 92 anys i l'any que ve en farà 20 que va deixar la presidència, un llarg període polític que també s'explica en lemes i disseny gràfic