Arnaldo Otegi, coordinador general d'EH Bildu, va dir això dilluns 18 davant del palauet Aiete de Sant Sebastià: "Volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment que han sofert. Sentim el seu dolor i, des d'aquest sentiment sincer, afirmem que aquest mai no s'hauria d'haver produït i que a ningú li pot satisfer que tot allò passés, ni que s'allargués durant tant temps." Es refereix, esclar, a les víctimes de l'organització terrorista ETA. Activa entre 1968 i 2011, va matar més de vuit-centes persones. És una disculpa d'Otegi i, per extensió de l'esquerra abertzale, admetent el dolor provocat per ETA i demanant disculpes. El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, a la declaració solemne del desè aniversari de la Declaració d'Aiete. És interessant fixar-se en diverses coses. D'entrada, la cronologia. Exactament deu anys després de la famosa Declaració d'Aiete, el 18 d'octubre del 2011, en què un grup de líders internacionals exhortaven ETA a deixar definitivament les armes. Entre aquests líders hi havia, per exemple, Kofi Annan, secretari general de l'ONU entre 1997 i 2006, i Gerry Adams, històric president del Sinn Féin, el braç polític de l'IRA. Només dos dies després de la declaració d'Aiete, ETA anunciava el seu famós "cessament definitiu de l'activitat armada". L'hemeroteca ens diu coses De cara a fer-nos càrrec de la magnitud de la notícia i també de les suspicàcies que encara avui genera la figura d'Otegi, també és interessant remenar l'hemeroteca i trobar alguna de les moltíssimes entrevistes que li han fet a Arnaldo Otegi al llarg dels anys.   Si busquem números rodons i saltem deu anys abans de la declaració d'Aiete i vint anys abans de les disculpes públiques de l'esquerra abertzale, ens trobem amb una entrevista que Iñaki Gabilondo li va fer a la cadena SER el dia 30 d'abril del 2001, en plena campanya electoral de les eleccions que revalidarien lehendakari Juan José Ibarretxe. "-Senyor Otegi, és un instrument vàlid el terrorisme, sí o no? -... El terrorisme, no. -El que fa ETA és terrorisme? -Bé, això seria molt, molt... un debat molt llarg." És interessant i eloqüent comprendre aquests dubtes, aquests silencis, aquesta dificultat que tenia sempre l'esquerra abertzale per condemnar explícitament cada un dels assassinats que se succeïen durant la llarga història d'ETA. I és interessant, eloqüent i necessari valorar com es mereixen les paraules d'Otegi de dilluns passat.