Més interconnectada i més sostenible: així hauria de ser la mobilitat a Catalunya

Els desplaçaments a peu, en bicicleta i amb transport públic cada cop són més freqüents a Catalunya, sobretot a la regió metropolitana de Barcelona, on l'any passat gairebé 2 de cada 3 viatges es van fer d'alguna d'aquestes tres maneres. El vehicle privat continua sent el preferit per als desplaçaments interurbans, sobretot fora de l'àrea metropolitana. Però quan sortim de l'àrea de Barcelona, la dinàmica canvia, com explica Daniel Pi, portaveu de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic: "Ens trobem en un país en el qual s'ha fet una política de metro a Barcelona i autovies a la resta del país, donant a entendre que la manera habitual de bellugar-se era en cotxe." Els experts veuen necessari que la bicicleta i el transport públic tinguin més protagonisme que el cotxe Per promoure una mobilitat més verda, ara fa 20 anys es va impulsar la Setmana Europea de la Mobilitat. Enguany, gira entorn de la intermodalitat, una assignatura pendent a Catalunya. "Allò que és tan freqüent a Europa que és que agafes el tren, arribes a l'estació i cinc minuts després surt un autobús que et porta al destí final, aquí és una cosa que no hem sabut o no hem volgut fer mai. Ens trobem, per exemple, que comarques senceres tenen transport que permet anar a la capital de província però no a la comarca del costat." Repensar l'urbanisme per millorar la mobilitat Sergi Saurí, director del Centre d'Innovació del Transport, aposta per un canvi de model: "Sempre hem tingut un model de planificació de la mobilitat pensada per nodes i ara hem d'anar pensant més en termes de xarxa, d'integrar diversos modes de transport, sobretot de mobilitat sostenible." Barcelona és origen o destí de gairebé 5 milions de desplaçaments diaris a través d'unes infraestructures que estan al límit. Els problemes al transport públic són constants, sobretot a Rodalies, i els accessos viaris a la ciutat queden sovint col·lapsats. Embús a la ronda de Dalt a l'altura de l'avinguda Tibidabo Repensar l'urbanisme de l'àrea metropolitana i millorar el servei de transport públic són algunes de les claus per resoldre aquestes problemàtiques i fomentar la mobilitat sostenible les properes dècades. "El planejament urbà, a nivell metropolità, és un instrument per redreçar la mobilitat també a nivell metropolità. El gran repte és aconseguir aquest canvi d'enfocament per fer possible no només el canvi de mobilitat a Barcelona, sinó a tots els nuclis de població." (Sergi Saurí) "A aquesta línia de tren li podem posar uns enllaços amb autobusos que vagin cap a les poblacions que no tenen estació però que són a la rodalia? I allà on no arribi el transport públic, un sistema de gestió d'última milla com el cotxe compartit? Per descomptat, la diferència brutal en la tarifació de l'àrea metropolitana i la resta s'ha d'acabar." (Daniel Pi) El canvi de paradigma cap a una mobilitat més sostenible fa dècades que s'està produint a tot Europa. Alguns exemples són Estocolm, on l'any 2006 es va implantar un peatge ecològic, o Amsterdam, on ja als anys 80 es va decidir apostar per l'ús de la bicicleta. Les bicicletes són un mitjà de transport molt habitual a Amsterdam

Més interconnectada i més sostenible: així hauria de ser la mobilitat a Catalunya

La Setmana Europea de la Mobilitat, que se celebra del 16 al 22 de setembre, posa de manifest que un 65% dels desplaçaments a l'àrea de Barcelona es fan amb mitjans poc o gens contaminants