Mataró perd l'últim forjador, l'artesà del ferro

Els propietaris lamenten que l'Ajuntament no els ajudi a protegir el llegat centenari de l'empresa familiar

Actualitzat

A punt de complir els 120 anys d'història, la Serralleria March ha tancat el taller del Camí Ral 301 de Mataró. És un edifici emblemàtic, amb un drac de ferro forjat a la façana que sosté una clau gegant. Una casa de cos, amb encant, on la nissaga de forjadors ha fet créixer el negoci que ara porta la darrera generació, en Pol Codina.

L'antic taller, al Camí Ral de Mataró, avui desmantellat (Marta Bellés Catalunya Ràdio )

Convivència impossible

Una activitat com aquesta ara no s'instal·laria enmig de la ciutat, però el negoci va obrir fa més de 100 anys. Els darrers temps, alguns veïns havien denunciat molèsties causades pel soroll i el fum provinent del taller. Arran d'això, l'Ajuntament els va exigir diversos canvis que s'havien de fer en un mes, com explica Pol Codina.

"Aquestes modificacions eren impossibles d'aplicar en el temps que ens van donar, que considerem ridícul, i també tenien un costos molt elevats. Hi ha hagut molt poca sensibilitat amb la nostra empresa. Es reclamen permisos i llicències a un petit taller artesà com si fos una gran indústria."

Malgrat tot, reconeix que ja feia temps que veien que havien de canviar d'ubicació, per créixer i perquè el taller els havia quedat antic. "El que és trist és que no hàgim pogut quedar-nos a la ciutat, ens hem vist forçats a marxar fora."

La quarta i la tercera generació: Pol Codina i el seu pare, en Rafel (Marta Bellés Catalunya Ràdio )

Més de 100 anys a Mataró  

La serralleria March va obrir l'any 1903, en ple ressorgiment de la forja a Catalunya gràcies al modernisme. El negoci l'obre Antoni March Volart, besavi d'en Pol Codina. Amb només 11 anys va començar d'aprenent en un taller de ferro forjat i als 14 anys marxa a aprendre l'ofici al taller Ballarín de Barcelona, un dels més importants de l'època. Un dels socis era l'arquitecte Puig i Cadafalch.

La segona generació dels March arriba amb en Joaquim March i Banqué. Amb 13 anys comença a aprendre l'ofici amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, amic del seu pare. És l'autor del drac que presideix la façana de l'antic taller, al camí Ral. Durant els anys 30 hi ha una gran demanda de peces en ferro forjat i el taller té clients arreu del món, reben encàrrecs de França, Alemanya o els Estats Units. El 1986, a en Joaquim se'l reconeix amb la Carta de Mestre Forjador, atorgada pel Gremi de Serrallers i Ferrers de Catalunya.

La tercera generació arriba amb en Rafel Codina March, que, el 1962, entra a treballar al taller amb només 15 anys aprenent del mestratge del seu avi i el seu tiet. Va estudiar dibuix artístic amb en Jordi Arenas, reconegut dibuixant, pintor i escultor mataroní. L'any 1983 es fa càrrec del taller i més tard entra a formar part del Centre Permanent d'Artesania de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de la seva trajectòria obté diversos reconeixements: el 2004 guanya el Premi Puig i Cadafalch d'Arquitectura; el 2006, la Generalitat li atorga la Carta de Mestre Artesà i el 2008 rep el Premi de la Fundació Pelfort i Xinxo de Barcelona d'Amics del País al Mestre Forjador.

La quarta generació arriba ara que en Rafel Codina s'ha jubilat i li agafa el relleu el seu fill Pol Codina, forjador i escultor. Amb estudis de Disseny Industrial a l'escola Massana de Barcelona, aprèn l'ofici del seu pare. Fora del taller es dedica plenament a l'escultura i realitza diverses exposicions individuals i col·lectives.

A la serralleria fan grans estructures, com portes, tanques, escales o baranes, i molts altres objectes (Marta Bellés Catalunya Ràdio )

Un ofici artesà en perill

La forja viu una situació complicada perquè, sent petits negocis artesanals, han de complir les mateixes obligacions i normativa que grans indústries que fabriquen cotxes, vaixells o trens. En Pol defensa que la feina d'un artesà s'hauria de valorar millor:

"El forjador fa les peces a mida, crea exactament allò que demana el client. No hi ha dues obres iguals, és com si vas a fer-te un vestit o encarregues una joia especial per a algú". Sovint, però, "els petits tallers de forja tradicionals han de competir amb la serralleria metàl·lica, els objectes fets en sèrie per reduir-ne els costos, i la forja industrial que cadascú pot comprar i muntar."

En Rafel Codina ens detalla més aspectes de la producció:

"La gent pensa que les flors en forma d'escarola de Puig i Cadafalch eren fetes a mà, però no, ell mateix va finançar unes premses i aquelles flors que es veien per tot arreu estaven fetes amb estampació, als Tallers Ballarín. Era l'inici de la fabricació en sèrie. Per això en va fer tantes, s'havia d'amortitzar la inversió!"

Actualment a Catalunya hi pot haver entre quaranta i seixanta forjadors. Es fan tres grans trobades i fires de forja: la Fira del Ferro Pirinenc a Alins, la Fira de la Forja a Alpens i la Fira de Forja i Artistes del Ferro de Besalú. La feina és diferent en funció del lloc on es treballa. A la Serralleria March hi tenen sobretot encàrrecs de portes, baranes, poms o llums, tota mena d'elements per a persones que s'arreglen una casa. En canvi, els artesans que viuen més a l'interior sovint treballen amb objectes relacionats amb les feines del camp.

El forn del nou taller, situat a Argentona (Marta Bellés Catalunya Ràdio )

Com s'aprèn avui l'ofici?   

La base d'un forjador és dominar la tècnica del dibuix per copsar de seguida allò que demana el client. És el primer pas de la creació d'una peça que després agafarà forma al taller, on s'ha de treballar el ferro, com explica en Pol:

"En l'àmbit educatiu, tot allò que és perillós s'ha anat tancant per una qüestió de seguretat: ferros que cremen, elements que tallen, que punxen, manipular un bufador, olis calents, àcids o eines que escampen encenalls de metall... La suposada perillositat d'aquest ofici l'ha apartat dels ensenyaments reglats, al marge d'algunes iniciatives comptades."

També es queixen que la figura de l'aprenent ha desaparegut:

"Ara arriben grans, quan acaben els estudis, amb molt poc coneixement del mijtà i de com emprar les eines. Hem de fer-los contracte des del primer dia, hem de fer de mestres i, mentrestant, he de deixar de fer la meva feina per formar aquestes persones."

Interior de la botiga ubicada al Camí Ral de Mataró (Marta Bellés Catalunya Ràdio )

Un llegat històric

La nissaga Codina-March considera que és "trist" que l'Ajuntament de Mataró no els ofereixi una alternativa per mantenir l'antic taller i els documents --dibuixos i projectes-- que són "història viva de la professió i d'una època". Critiquen que "altres països tenen sensibilitat per mantenir aquest tipus de llegat, fer-los visitables, reconèixer el valor que tenen", i afegeix que quan van anar a plantejar-ho, els van dir que busquessin un promotor privat per fer un museu.

"[De moment], la façana de l'antic taller quedarà igual perquè és propietat de la família, però no sabem fins quan. Sí que està inclosa en un projecte municipal per a la protecció de façanes emblemàtiques, però desconeixem com està el procés".
Pol Codina

Ara, la serralleria March enceta una nova etapa a Argentona, a l'avinguda de l'Aixernador, en una nau industrial on pot complir amb els permisos necessaris. Aquí deixem en Pol clavant cops de martell a un ferro rogent...

En Pol Codina treballant el ferro al nou local d'Argentona (Marta Bellés Catalunya Ràdio )
Anar al contingut