A Espanya les especialitats de metge d'urgències i de metge de malalties infeccioses no estan reconegudes oficialment, a diferència de la majoria de països europeus. Són unes especialitats que s'han mostrat clau en l'abordatge de la pandèmia. Això significa que quan un estudiant de medicina ha de triar l'especialitat MIR no pot escollir ni urgències ni malalties infeccioses. L'especialitat de metge d'urgències es va crear fa més de 50 anys als Estats Units i a la Unió Europea existeix en tots els països menys quatre: Espanya, Portugal, Xipre i Àustria. Pel que fa a l'especialitat de malalties infeccioses, Espanya és l'únic país de l'organisme Unió Europea d'Especialitats Mèdiques (que engloba 35 països) on no està reconeguda. Les especialitats de metge d'urgències i de metge de malalties infeccioses no estan reconegudes oficialment La Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències i la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (que formen part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya) fa anys que reclamen la creació de la seva especialitat, respectivament. Ara ho tornaran a provar, un cop el govern espanyol aprovi el reial decret d'especialitats mèdiques, que regularà el procediment per demanar-ne la creació. Per què es demana l'especialitat? La creació d'una especialitat permet homogeneïtzar la formació de tots els metges que l'estudien. Per tant, garanteix que tots els ciutadans estaran atesos per metges ben formats. També permet l'homologació amb altres països perquè els especialistes d'aquí puguin treballar fora i els de fora puguin treballar aquí amb l'especialitat reconeguda. El president de la Societat Catalana d'Urgències i Emergències, Óscar Miró, posa l'èmfasi en la manca d'homogeneïtat dels estudis. "Existeix la necessitat que als professionals que desenvolupin l'especialitat l'administració els doni una formació homogènia perquè si el ciutadà té una necessitat, sigui on sigui del territori, pugui estar segur que el professional l'atendrà en base a unes pautes establertes." I explica un altre argument: en medicina militar sí que es va crear l'especialitat mèdica d'urgències. Segons un estudi de la mateixa Societat Catalana d'Urgències i Emergències, si existís l'especialitat d'urgències un 9% dels residents la triaria com a primera opció i un 40% es plantejaria estudiar-la. Exterior de l'entrada d'urgències de l'Hospital de Palamós (ACN/Xavier Pi) L'any 2015, el síndic de greuges, juntament amb els defensors del poble de 9 comunitats més, es van fer ressò dels inconvenients de la falta de l'especialitat d'urgències en un informe sobre aquest servei. El president de la Societat Catalana de Malalties infeccioses, Juan Pablo Horcajada, alerta d'un altre perill que comporta la falta de l'especialitat: que les vocacions es perdin. Professionals en un passadís de la sala d'hospitalització del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic Explica que ara els metges que es volen especialitzar en malalties infeccioses han d'estudiar pel seu compte cursos i màsters i han d'anar a congressos per formar-se. També es formen si treballen en hospitals que van decidir crear serveis de malalties infeccioses, un àmbit on diu que Catalunya ha estat pionera. "Quan els metges joves ens pregunten què han de fer per formar-se els expliquem el recorregut que hem hagut de fer nosaltres i no ho volen fer. A alguns joves els agrada molt i estan disposats a fer-ho però altres ho troben massa sacrificat i escullen una altra especialitat." "Es compromet el futur de l'especialitat a Espanya. Es comença a jubilar tota una generació i cal substituir-los per professionals igual o més ben formats, i tenim dubtes que això passi." El desembre del 2021 el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va enviar una carta a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, on es mostrava partidari de la creació de l'especialitat de malalties infeccioses. Carta del conseller Argimon a la ministra Darias sobre l'especialitat de malalties infeccioses (Catalunya Ràdio) Com es formen els metges si no hi ha l'especialitat? Els infectòlegs són majoritàriament metges que han estudiat l'especialitat de medicina interna. A urgències hi treballen majoritàriament metges de família i també internistes. La pràctica del dia a dia i la formació que vulguin fer amb congressos i màsters completa la seva formació. Per què no s'han creat aquestes especialitats? Espanya és dels països que té més especialitats mèdiques, més de quaranta. Segons els doctors Horcajada i Miró això pot generar reticències a l'hora de crear-ne més. Els infectòlegs són majoritàriament metges que han estudiat l'especialitat de medicina interna Expliquen que un altre argument en contra pot venir de les especialitats ja creades que nodreixen als serveis d'urgències i els serveis de malalties infeccioses. El consultor sènior de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic-IDIBAPS Josep M. Miró explica que la creació de noves especialitats no suposa una competència per a les altres. Diu, per exemple, que si hi ha 30.000 internistes, l'especialitat de malalties infeccioses suposaria tenir uns 500 infectòlegs. "Els metges de malalties infeccioses s'encarregarien de les malalties més complexes que necessiten atenció ràpida o que són més estranyes. Els internistes seguirien atenent infeccions com les pneumònies." Des de l'àmbit d'urgències, el doctor Miró no considera que la creació de noves especialitats s'hagi de fer en detriment de les que ja existeixen. "Si demà s'aprovés l'especialitat d'urgències, els primers residents MIR no arribarien als hospitals fins d'aquí 6 anys. A Espanya es crearien unes 200 places de medicina d'urgències i a Catalunya en vindrien uns 30, i parlem que el total de metges que treballen a urgències i emergències és d'uns 3.000. No hi ha cap raó per percebre que la creació de l'especialitat és una amenaça." Pla general d'un passadís de l'Hospital del Mar. 3 d'abril del 2019 Efectes de crear noves especialitats La catedràtica d'Economia de la Salut i Polítiques Públiques de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, Beatriz González López-Valcárcel, considera que si es creessin les noves especialitats de metge d'urgències i de malalties infeccioses sí que se'n ressentirien els metges de família i els internistes. Però alhora admet que no té una postura definitiva sobre la creació de noves especialitats perquè també considera que Espanya no hauria de ser una illa dins Europa, per això entén que s'haurien d'homogeneïtzar els estudis. A Espanya hi ha més d'una quarantena d'especialitats mèdiques reconegudes Sobre la gran quantitat d'especialitats que hi ha, González no ho considera favorable. "Tenir moltes especialitats vol dir tenir una oferta més rígida i això és dolent." Fa més difícil adaptar l'oferta de metges a la demanda d'especialistes que hi ha en cada moment perquè les necessitats de professionals van canviant amb el temps, explica. Un nou reial decret El govern espanyol està treballant en un reial decret per regular les especialitats mèdiques. No se sap quan s'aprovarà definitivament, fonts del ministeri diuen que "està en gestió". El reial decret establirà uns estàndards que s'hauran de complir per crear noves especialitats. Els metges ho veuen com una nova oportunitat per demanar-ho. Diuen que presentaran tota la documentació necessària però que caldrà voluntat política.