Estudiants fent cua durant els exàmens de selectivitat 2021 al Campus Montilivi, de Girona
Estudiants fent cua durant els exàmens de selectivitat 2021 al Campus Montilivi, de Girona (Europa Press / Glòria Sánchez)
Catalunya migdia (cap de setmana)

Llicenciats a 600 euros

Els sous de mil euros bruts s'eternitzen entre els joves que tenen menys estudis, segons indica l'última enquesta sobre qualitat de vida de l'Institut Nacional d'Estadística

Núria Oriol, Eva Blanch Actualitzat

Un informe de l'INE assenyala que el nivell de formació és essencial per trencar el sostre de vidre dels 1.000 euros. Les dades apunten que els joves espanyols d'entre 16 i 24 anys van cobrar 1.150 euros de mitjana l'any 2020 i que hi ha una progressió evident en el sou segons la formació que puguin acreditar.

Els que han acabat l'educació obligatòria cobren poc més de 1.000 euros al mes. La teoria diu que si tenen títols universitaris el sou s'hauria de doblar, fins arribar als 2.000. Però quan els universitaris es posen a buscar feina es troben que els estudis i la qualificació professional han perdut valor en el mercat laboral. 

Qui pogués cobrar 1.000 euros!

A la pràctica, la realitat que hem constatat entre joves estudiants universitaris i llicenciats que treballen és més dura que la que plantegen les estadístiques. Els títols ja fa temps que no garanteixen millors sous. Aquest és el testimoni d'una estudiant de Turisme:

Jo fa poc vaig rebre una oferta d'un grup de botigues de roba que consistia a treballar 30 hores a la setmana, de dilluns a dissabte per 599 euros bruts al mes i òbviament la vaig rebutjar.

I el d'una llicenciada en Biologia Ambiental, un altre cas que no encaixa en els esquemes de les enquestes de l'INE:

Em pagaven superpoc, al final vaig acordar que faria 25 hores a la setmana per 600 euros. Però inicialment m'havien dit: "Què et semblaria treballar a jornada completa?" I em proposaven fer 40 hores per... 600 euros!


Desmotivació, temporalitat i abusos

Sous de menys de mil euros amb condicions laborals precàries: les feines no tenen continuïtat perquè molts dels contractes són de pràctiques. És el cas d'aquesta llicenciada en Biologia Ambiental, que expressa la desmotivació que això genera:

Després sabia que no tindria continuïtat laboral allà perquè com que és un contracte laboral de pràctiques hi ha un buit legal. No cal allargar-lo més d'un any i no crearan una nova plaça per a tu.

Hores extres que no es paguen, programes de formació convocats a última hora i sense cap compensació, ni econòmica ni en hores de festa:

A l'entrevista em van dir que faria prou hores per guanyar 900 euros al mes. Això mai va passar, i no només això sinó que t'avisaven de formacions a les quals havies d'assistir dos dies abans i a més no et deien ni les hores que havies de passar de formació i no te les pagaven.


L'atur entre universitaris espanyols, dels més alts d'Europa

A la precarietat dels joves titulats que treballen s'hi suma una altra dada preocupant, la de l'atur entre llicenciats entre els 25 i els 34 anys.

En un context en què Catalunya és la segona regió amb més atur juvenil a Europa, la taxa d'universitaris aturats és del 10%, una xifra que ha empitjorat durant la pandèmia i que dobla el percentatge de la zona euro.
 

A l'Estat hi ha superàvit d'universitaris i de carreres sense sortida al mercat laboral, i falten convenis entre empreses i universitats per garantir l'accés al treball. Un de cada quatre universitaris continua a l'atur al cap de 3 anys de treure's el títol, la pitjor estadística de la Unió Europea després de Grècia i Itàlia.

Anar al contingut