Francesc Català-Roca, nascut a Valls el 19 de març de 1922 i mort a Barcelona el 5 de març de 1998. Celebrem el centenari d'un dels fotògrafs catalans més rellevants de la història. L'Any Català-Roca comença a Valls amb la descoberta d'una placa a la casa on va néixer, continua amb una exposició d'autoretrats i durant tot l'any se succeiran mostres per donar compte dels múltiples interessos d'aquest artista del retrat, de la fotografia urbana i rural, capaç de capturar amb un clic tota la psicologia del seu retratat. Al Museu d'Història de Catalunya es pot visitar fins al setembre una mostra de la seva obra El Museu d'Història de Catalunya acull fins al setembre una mostra impressionant de la seva obra i també la de la seva família, nissaga de fotògrafs iniciada pel seu pare, Pere Català Pic, i continuada per ell i pels seus germans, Pere i Maria Àurea. Celebrar l'Any Català-Roca és celebrar la fotografia a casa nostra, és posar en valor l'obra d'un nom fonamental i alhora relatar com n'és d'important aquest art a Catalunya. Nissagues de fotògrafs La nissaga Català-Roca no és l'única nissaga de fotògrafs catalans que ha passat a la posteritat. Els Brangulí, els Valls, els Pérez de Rozas, els Campañà i els Seguí van excel·lir en una disciplina tan rarament valorada com és el fotoperiodisme. Joan Colom va ser el fotògraf del carrer i va retratar com ningú el barri xino (www.tresc.cat) Campañà pare va deixar per a la posteritat una capsa vermella, recentment descoberta i difosa, plena de fotos d'un valor incalculable de la Guerra Civil Espanyola. La troballa va fer pensar tothom en el gran Agustí Centelles, fins llavors el gran fotògraf de la Guerra Civil. Uns anys després una generació nova, una mica més jove que Català-Roca i que el grandíssim Joan Colom, fotògraf del carrer i de l'instant precís, s'obria camí des de mitjans dels anys seixanta amb un segell tan propi i autèntic que avui ja ha entrat als museus del país. Colita és una de les fotògrafes que han marcat la història de la fotografia a Catalunya La generació de Xavier Miserachs, Oriol Maspons i Colita, la generació de Leopoldo Pomés, que van immortalitzar la Gauche Divine però també moltes coses més: els carrers, l'art, els viatges, la moda, el cinema i tots els seus encreuaments mutus possibles. La fotografia és, i ho reivindiquem, també, un art de dones. De dones com Pilar Aymerich, Maite Mainé i Joana Biarnés, que van obrir camí, que es van atrevir a trepitjar un món colonitzat pels homes.