La tecnologia ens deshumanitza o ens apropa?

"Jo crec que la tecnologia ha avançat tant que d'aquí a un temps hi haurà un holograma o alguna cosa així, amb què jo em pugui traslladar a una llibreria virtualment i tridimensional, i fins i tot ens puguem abraçar. Jo crec que això aviat serà possible." És Isabel Allende parlant-nos fa quatre dies des de la seva casa de Califòrnia. Acabava de rubricar la seva signatura en una tablet i un robot, a la seu de la cooperativa Abacus de Barcelona, la va imprimir a la primera pàgina en blanc de la seva nova novel·la "Mujeres del alma mía". "Esto es mágico", recalca, la màgia d'un braç robòtic, suma dels esforços de l'empresa xinesa DexArm, de la distribuïdora igualadina SolidPerfil3D i del grup editorial Random House per vèncer la distància entre l'autor i els seus lectors en uns dies que orbiten al voltant de la per a nosaltres tan decisiva i estimadíssima diada de Sant Jordi. Aquesta notícia, màgica, tecnològica, deshumanitzada, que cadascú en digui com vulgui, passa a formar part immediatament de l'arxiu de les notícies que ens importen i ens interessen, de l'arxiu d'històries connectat amb el nostre arxiu íntim de records, de vivències, de referents. Un arxiu en què recordem que Josep Maria Espinàs ha viscut més de seixanta Sant Jordis seguits, tots especials, tots màgicament presencials. Un arxiu on hi tenim guardades les històries d'aquells escriptors anomenats mediàtics, a desgrat i disgust de propis i estranys, als quals instal·laven carpes particulars per acollir les seves trobades amb els fans. Un arxiu que recorda aglomeracions festives, l'únic dia que no ens sap greu fer cues i aquells autors, pobres, que de cues precisament no en tenen gaires. "És meravellós això que deia fa un moment. Un escriptor està tot l'any sol i el fet de trobar-te el lector, que és el teu destinatari, és una cosa molt estimulant." Un arxiu que ens fa recordar un Terenci Moix encantat, submergit en els banys de masses dels seus lectors fidels fent cua davant la taula de signatures d'El Corte Inglés, de l'enyorada llibreria Catalònia i de l'Áncora y Delfín. I els signava tots i hi parlava i els deia "Gràcies, reina" perquè a ell els lectors li donaven la vida, els tutejava, els tocava, els abraçava. No era cap holograma. Sant Jordi era un dia especial per a Terenci Moix En temps de pandèmia, de mascareta, de gel hidroalcohòlic, de distància de seguretat real i imaginada, seran les ànimes de metall les que ens faran estar connectats, vinculats, les que ens faran sentir propers, acompanyats, estimats?

La tecnologia ens deshumanitza o ens apropa?

Sant Jordi i les màquines inspiren la reflexió a l'espai "Arxiva-ho"