La llei seca: els restaurants no ofereixen aigua de l'aixeta gratuïta tot i estar-hi obligats per llei

L'aigua de l'aixeta de franc als restaurants no acaba d'arribar a taula malgrat la llei. La majoria dels clients no la demanen perquè, sobretot, diuen que no tenen ni idea de la mesura. Les organitzacions de consumidors creuen que part del problema és que els propietaris dels establiments no n'informen. La nova llei de residus dicta que els bars i restaurants han d'oferir sempre als consumidors la possibilitat que se'ls serveixi aigua de l'aixeta de manera gratuïta per reduir el nombre d'envasos d'un sol ús. La normativa va entrar en vigor ara fa un mes i bona part dels ciutadans no n'estan informats. Entre els que sí que ho estan, asseguren que són ells els qui reclamen l'aigua gratis d'aixeta i no sempre amb èxit. El sector admet que actua només si els consumidors ho demanen. Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, diu que posar aigua de franc si se'ls demana és una pràctica que sempre han fet, però que gairebé mai no ha calgut. "No hi ha conflictes perquè no hi havia problema. Qualsevol persona, abans o després d'aquesta norma, sap que si demana un got d'aigua en un establiment se li oferirà i, si no el demana, no se li oferirà." L'Organització de Consumidors i Usuaris defensa que són els propietaris de bars, restaurants i hotels els que sempre han de posar en coneixement de la mesura, cosa que no està passant, com assegura Ester Lorente, delegada de l'OCU a Catalunya: "La llei és clara: diu que s'haurà d'oferir sempre als consumidors la possibilitat de consumir aigua de manera gratuïta. No ho fan. Entenem que aquest serà el següent pas, que han d'informar d'aquesta opció. Ho han de fer ells." Els restauradors no ofereixen aigua de l'aixeta gratis malgrat que la llei els hi obliga I ara es planteja pressionar perquè ho facin. En cas que no se'ls doni l'opció, recomana fer una queixa al mateix full de reclamacions de l'establiment. Mentrestant, el Gremi de Restauració no entén per què se'ls carrega amb més obligacions: "El cost principal que el legislador menysté és que tenir un negoci vol dir pagar un lloguer, pagar uns salaris, uns impostos, uns subministraments, uns productes... És això el més criticable de la decisió: pensar a carregar una obligació a algú com un restaurador i que la podrà assumir com si no tingués despeses a la seva esquena." A més, insisteix que a l'àrea de Barcelona no se sol optar per l'aigua de l'aixeta, entre altres coses, pel gust que té.

La llei seca: els restaurants no ofereixen aigua de l'aixeta gratuïta tot i estar-hi obligats per llei

L'objectiu és reduir el nombre d'envasos d'un sol ús, però aquesta pràctica, tan estesa en altres països, aquí encara no és corrent