La ciutat dels quinze minuts

Imaginar que en una gran ciutat com París es pugui treballar, comprar, anar a visitar-se al metge, a l'escola o a escoltar un concert a un quart d'hora de casa -a peu o en bicicleta- ha començat a deixar de ser una utopia. És el model de la "ciutat dels quinze minuts". N'és l'ideòleg el professor de la Universitat de la Sorbona Carlos Moreno, que assessora l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, en matèria d'urbanisme: Proposar una manera nova de fer servir el que ja existeix a la ciutat. Repensar les mobilitats. No continuar sacrificant el temps útil per desplaçaments obligats. Reimaginar una ciutat amb múltiples polaritats, descentralitzada. Aquesta és l'èssència de la ciutat del quart d'hora: acostar la feina, els serveis i el lleure als barris on viu la gent. Proximitat versus mobilitat obligada A París, el 70 per cent de la població es desplaça per anar a treballar i a les hores de feina s'acaba concentrant en una porció que només representa el 10 per cent del territori. Capgirar aquesta realitat és complex, però l'Ajuntament de París ja ha destinat aquest any 800 milions d'euros del pressupost a potenciar serveis de proximitat, i ha donat la veu a la ciutadania. Si es potencien els serveis de proximitat, es guanya qualitat de vida a les ciutats (Jordi Corbalán / CCMA) Moreno assegura que grans daltabaixos com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna reforcen la importància de la idea de proximitat: La pandèmia va demostrar que aquesta política urbana és pertinent. I la guerra d'Ucraïna ens torna a demostrar la importància de la proximitat amb la gasolina pels núvols. Ens mostra que la proximitat és una alternativa per trobar qualitat de vida. En aquest model, la cultura i els serveis s'acosten als barris, no a la inversa (Jordi Corbalán / CCMA) Reconvertir els edificis I per reinventar la ciutat, es repensen els usos dels edificis -públics i privats- després de constatar que habitualment s'hi fa una única activitat, que només ocupa entre el 30 i el 40 per cent del temps útil. La resta del dia estan tancats: Les escoles, que estaven tancades els caps de setmana, s'obren perquè aquest espai públic infrautilitzat pugui acollir altres activitats. El mateix passa amb altres infraestructures, com els conservatoris o els espais de cultura. No és la gent que va als espectacles, sinó la cultura que va als barris. I el comerç també és una peça essencial en la filosofia de Carlos Moreno: La ciutat té una empresa pròpia, compra espais de tants metres quadrats, els administra i els lloga. Es paga un lloguer molt més barat, no estan sotmesos als preus del mercat especulatiu i per tant, es pot mantenir l'activitat a tota la ciutat i lluitar contra la gentrificació. També es promouen aliances amb cooperatives de pagesos per potenciar l'abastiment directe. Les superilles, un model més car A diferència de les Superilles de Barcelona, la ciutat del quart d'hora no parteix d'una intervenció urbanística per pacificar el trànsit, que té un cost molt més alt: No és tant el fet d'impedir a algú que entri en una zona, sinó que oferint múltiples serveis creix la qualitat de vida perquè hi ofereixes accés en bici o a peu. Aquesta és una política de serveis molt diferent de tancar perimetralment una zona al trànsit. A la ciutat dels quinze minuts es vol guanyar qualitat de vida redimensionant les ciutats a escala humana. I així, la ciutadania passa de l'anonimat a ser veïns i veïnes.

La ciutat dels quinze minuts

Un nou enfocament urbanístic per tenir la feina, els serveis i el lleure a 15 minuts de casa. París ja hi està treballant