Catalunya migdia

Jordi Turull: "La resolució de Junqueras és la punta de l'iceberg de la vulneració dels nostres drets polítics pel Suprem"

Turull té molt clar que no s'han de donar facilitats al PSOE si demana el vot només per desencallar la investidura de Pedro Sánchez
Jordi Corbalan
TEMA:
Jordi Turull
Jordi Turull: "La resolució de Junqueras és la punta de l'iceberg de la vulneració dels nostres drets polítics pel Suprem"

L'exconseller de la Presidència i exdiputat de Junts per Catalunya al Parlament i al Congrés Jordi Turull, condemnat a 12 anys de presó pel Tribunal Suprem per sedició i malversació, ha concedit una entrevista als serveis informatius de Catalunya Ràdio a la presó de Lledoners. Turull reclama a la Generalitat el tercer grau per sortir de la presó i adverteix a la justícia espanyola que, inhabilitant el president Torra, no s'inhabilita la voluntat de culminar el procés.

Fa més de dos mesos que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem. Ha paït la condemna de 12 anys?

No sé si el verb seria pair, però no he volgut dedicar més d'una hora a lamentacions o planys i des del primer minut de saber-la m'he dedicat a agafar forces i a afrontar la situació de la millor manera possible.

En vigílies d'un altre Nadal a la presó, com està d'ànim i de forces?

Aquests dies, sincerament, estic molt més pendent de l'estat de salut del meu pare que de les festes que s'acosten. Tot i això, l'escalf i el suport de la gent per diverses vies (cartes, concerts i trobades al pla de Lledoners, etc.) és absolutament increïble. Mai els ho podrem agrair com caldria. Mai. I això farà que aquestes festes ens sentim molt ben acompanyats.  

El Tribunal de Justícia Europeu ha reconegut la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, i Carles Puigdemont i Toni Comín han pogut recollir les credencials al Parlament Europeu. Com ho ha viscut des de Lledoners?

Molt contents. Si persisteixes, la justícia arriba. És una desautorització del Tribunal Suprem amb tots els ets i uts. La resolució de Junqueras és la punta de l'iceberg. Nosaltres, igual que Junqueras, érem diputats i també se'ns va negar. Ha estat un atropellament dels nostres drets polítics constant per part del Tribunal Suprem. Estem contents per l'Oriol. Ens hi hem sentit identificats. És la punta de l'iceberg de l'atropellament de tots els nostres drets que des del dia que ens van detenir ha estat un continu.

Com creu que la decisió de la justícia europea hauria de repercutir en els presos, com vostè, que estan complint la condemna del Suprem?

Si en Junqueras és eurodiputat, des de la nit electoral s'hauria hagut d'aturar el judici i dictar la nul·litat de totes les actuacions. És un motiu més perquè hi hagi nul·litat. De fet, és el que acabarem demanant a Europa. Persistirem i aguantarem fins que el conjunt del nostre cas arribi a la justícia europea. Sabem que vivim en un estat que, lluny de rectificar, el que farà és aprofundir en el despropòsit. I en aquest "mentrestant", és un motiu més per concedir-li el tercer grau a Oriol Junqueras. Algú no entendria que sigui la Generalitat la que digui que ha d'estar tancat a la presó quan a Europa li diuen que té immunitat. Que ho faci la Generalitat costaria d'entendre.
 

El fet de ser presos polítics creu que ha pogut condicionar la decisió de classificar-los amb el segon grau penitenciari?

Espero que se'ns classifiqui definitivament pel que realment ens correspondria i no per la por del que digui tota la caverna mediàtica o una Fiscalia General que ja hem vist quina mena de declaracions fa i que volia que se'ns negués el dret d'altres presos i que el mateix Tribunal Suprem la va desautoritzar. Sols faltaria que per la Generalitat, que és de qui depèn la classificació, resulti que encara això ens penalitzi, ens condicioni o ens acomplexi. Voldria estar segur que no serà així perquè seria molt incomprensible i dolorós.

Ho recorreran si finalment el Departament de Justícia ho ratifica?  

Esperem a veure la resolució definitiva. I si finalment la Generalitat considera que hem de seguir tancats a la presó els 7 dies de la setmana les 24 hores del dia després de dos anys de presó tot i que segons molts experts la balança de tots els elements objectius d'acord amb la llei i el reglament penitenciari es decanta clarament pel tercer grau, i aquest no se'ns concedeix. Tot i ser dolorós, farem com hem fet fins ara i defensarem on calgui els nostres drets, i això ja serà feina dels nostres advocats.  

A què dedicarà el seu temps fora de la presó? Busca feina?

Tenim ofertes de feina però ara és el peix que es mossega la cua: si no et deixen sortir no pots signar contracte laboral. El dia que arribi aquesta fase, doncs a treballar, a tornar a la família el temps robat i anar amunt avall per tots els racons de Catalunya a agrair a tantes persones tant de suport, escalf i compromís durant tot aquest temps.

 

 

El TSJC ha condemnat el president Torra a un any i mig d'inhabilitació. Quina hauria de ser la resposta política?

La primera reacció és més suport al president Torra i deixar clar el que és obvi, que inhabilitant el president no s'inhabilita ni l'independentisme ni la voluntat ni la determinació de culminar el procés que de baix cap a dalt vam començar ciutadans, institucions, entitats i partits. Un nou error. Greu i nou error d'una cúpula judicial absolutament polititzada.

L'independentisme ha de facilitar una investidura de Pedro Sánchez i un govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem?

Depèn. A canvi de què? A canvi de tenir garanties clares i evidents que es reconeix i es vol solucionar el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat en totes les seves dimensions i per les vies adequades.

Laura Borràs s'ha assegut dues vegades a parlar amb el PSOE. Es poden moure del no?

Si pel PSOE l'objectiu pel qual se'ns demana el vot és simplement desencallar una investidura i no solucionar de debò el conflicte amb Catalunya i mentrestant els senyals que es donen són de seguir igual que sempre o pitjor, el no és evident.

Pedro Sánchez ha trucat al president Torra després de mesos d'incomunicació però dins una ronda de contactes amb tots els presidents autonòmics. Ho considera suficient?  

Aquest episodi és d'un ridícul impressionant per la transcendència que es vol donar a una trucada que encara es vol presentar com un mèrit allò que és el mínim de la cortesia i educació institucional. El preocupant és la manera com s'ha configurat i venut des de La Moncloa, el grau d'acomplexament amb la dreta i extrema dreta espanyola i/o la insensibilitat i manca d'empatia del que passa a Catalunya per part de Pedro Sánchez.

 

 

Unes terceres eleccions a Espanya podrien ser letals per les expectatives d'una sortida política al conflicte entre Catalunya i l'Estat?

I no aprofitar bé aquesta conjuntura, també. Unes terceres eleccions posarien Espanya davant d'un mirall i també davant de la comunitat internacional. La responsabilitat, les renúncies, la política del mal menor... és curiós i ja n'hi ha prou que sempre s'exigeixi al bloc independentista, i la confortabilitat i el no moure's gens sempre sembla que és un dret natural dels partits estatals.

Si ERC i JxCat no acaben votant el mateix a la investidura, aquesta falta d'unitat estratègica entre els dos socis del govern de la Generalitat els pot abocar al final de la legislatura catalana?

No hauria de ser i depèn de i en quines condicions això passés. Però sobretot no ens prestem a aquest joc que desgasta i afebleix tant d'anticipar pantalles quan no sabem el resultat de la primera. No anticipem pantalles. Espero i desitjo que hi hagi un posicionament conjunt. Altres escenaris que algú creés, com el fet que a partir de la investidura de Pedro Sánchez calen eleccions a Catalunya, seria com entregar el potent mandat del 21 de desembre que venia vinculat al de l'1 d'octubre al fet que el timó vagi dirigit cap a la política de l'Estat. Reitero que les negociacions de tots, Junts per Catalunya i ERC, es fan des dels millors propòsits i amb la millor voluntat de poder avançar conjuntament en l'encàrrec que tenim dels ciutadans de Catalunya d'ençà de l'1 d'octubre.

L'acord pressupostari entre el govern i els comuns en matèria d'ingressos dona oxigen a la legislatura?

No hi ha dubte que tenir pressupostos et permet agafar oxigen per poder fer moltes més coses, que és l'objectiu de tot govern.

Creu que l'entesa amb els comuns té recorregut més enllà dels pressupostos?

No he estat en cap de les converses i, per tant, no em puc pronunciar sobre l'esperit ni el to d'aquestes converses, si bé tot allò que generi amplis consensos per mi sempre és positiu, tot i que no tot sempre sigui com un voldria, és la lògica i l'efecte de tot acord i pacte.

Pensant a més llarg termini, veu factible una llei d'amnistia a l'estat espanyol per desescalar el conflicte amb Catalunya? Descarta l'indult?

L'amnistia, sincerament, veient el marc mental que hi ha a l'Estat, la veig molt difícil. L'indult nosaltres no el demanarem, ja ho hem dit, però que no el demanem nosaltres no vol dir que algú altre el demani. Ho desconec. Dit això, no hi ha dubte que tenir presos polítics i exiliats és una de les derivades del conflicte i de la repressió, i si es vol solucionar de valent i de debò el conflicte, també és lògic que s'abordin les seves derivades.


La resposta política dels partits independentistes a la sentència del Suprem ha estat a l'altura del que esperaven els presos?

No em vull recrear en el que ja ha passat, sinó a mirar d'ajudar perquè ciutadans, entitats i institucions siguin més forts, més ferms i més units en el futur.

Tsunami Democràtic ha tornat a mobilitzar el carrer amb motiu del Barça-Madrid. La ciutadania està fent la feina que no fan els polítics?

La ciutadania sempre ha estat el motor i protagonista d'aquest procés, i les institucions han mirat de donar sortida a aquest clam. I en un repte democràtic ingent com el nostre és molt bo que l'autèntic protagonista i qui empenyi sigui la ciutadania. Llavors cal que institucions i partits estiguin a l'altura de la resposta i les exigències dels ciutadans.

En una negociació amb l'Estat, l'independentisme hauria d'estar disposat a fer alguna concessió? Podria renunciar a la via unilateral?

Fins ara, qui no ha renunciat a res en la seva manera d'actuar ha estat l'Estat. Al contrari, cada cop ha pitjat més l'accelerador per complicar més el conflicte. En un acord que sempre suposa que ningú n'obté el 100% hauria de ser proporcional en els dos costats, però de cap manera nosaltres hi arribarem abans i en la línia que ja he contestat anteriorment.

Vostè pensa que dins d'aquesta legislatura el poble de Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret d'autodeterminació, com va dir el president Torra al Parlament?

Com? Amb un altre referèndum -aquesta vegada acordat-, amb unes eleccions plebiscitàries? Com dic en el llibre, hi ha una dita que diu que "per exercir el dret a l'autodeterminació cal exercir prèviament el deure de la determinació". I la proposta del president Torra, com va ser la del president Puigdemont en el "referèndum o referèndum", i el president Mas en el 9N, l'emmarco aquí i la valoro positivament. I com en els casos anteriors ara cal modular la manera d'acord amb institucions, entitats i partits, aprofitant el bo i millor de tothom.

A la presentació del seu llibre "Persistim", vostè va dir que no haver fet la DUI i convocar eleccions hauria estat enterrar l'u d'octubre. Però s'haurien estalviat la presó i l'exili… Potser massa sacrifici per arribar on som?

La presó és molt dura, no ho nego, i l'exili des d'algun punt de vista encara més, però rendir-te i ajupir el cap davant l'actuació virulenta i repressiva de l'Estat pròpia de meitat del segle passat et condemnen l'esperit i l'ànima de per vida. Ho miro en tot cas com una inversió, com ha passat en totes les grans lluites i reptes democràtics que amb el pas del temps veus que res ha estat en va i tot ha valgut la pena, sobretot per a les futures generacions.  

 


El PDeCAT ha decidit transitar cap a Junts per Catalunya amb el lideratge de Carles Puigdemont. Si culmina aquest procés amb èxit, tindria sentit la dissolució del partit?

Des del punt de vista de veu i acció política és evident que sols hi hauria d'haver Junts per Catalunya com a actor polític i referent. Una única força política ben travada, amb responsabilitats i direcció ben definides i legitimades. És a dir, traslladar a nivell d'organització política el que ja és una realitat amb una presència molt potent a totes les institucions: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Congrés i Senat, Parlament Europeu, Parlament de Catalunya i govern de la Generalitat. Compartim un ideari i programa d'acció de servei a les persones i al país, i ara cal que ho ajudem amb un instrument, com és un partit polític. Pel que fa a la dissolució, l'emmarco més en el tema com ha de quedar el PDeCAT jurídicament, què és possible i què no, però aquest ja no seria un tema d'acció política.

ARXIVAT A:
Jordi Turull Judici procés Procés català