Fites del cinema català: quins camins porten a "Alcarràs"?

La notícia de la setmana, "Alcarràs", de Carla Simón, ha guanyat l'Os d'Or del Festival de Cinema de Berlín. Una fita històrica del cinema català i parlat en català. No havia passat mai. No només al Festival de Berlín, tampoc al de Venècia, al de Canes, al de Toronto, al de Tribeca, al de Sundance, al de Locarno... En cap dels certàmens cinematogràfics més importants del món. Tampoc al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Ventura Pons obre camí Ventura Pons, a la imatge amb la fotògrafa Colita, ha fet viatjar les seves pel·lícules pel món. El català s'ha sentit força al llarg dels anys per tots aquests certàmens. Ventura Pons, per exemple, ha fet viatjar bastant totes les seves pel·lícules, també Marc Recha, que amb "Pau i el seu germà" va concursar a la secció oficial de Canes. I també Albert Serra, esclar, molt estimat als festivals europeus i guanyador del Lleopard d'Or a Locarno amb "Història de la meva mort". El triomf de Carla Simón a Berlín, sense exagerar, és un episodi fonamental de la història del cinema català i en català. Igual que ho va ser, per exemple, que "Pa negre", d'Agustí Villaronga, basat en la novel·la d'Emili Teixidor, fos el primer film català i rodat en català a guanyar el Goya a la millor pel·lícula. "Pa negre" va ser la primera pel·lícula en català que va guanyar el Goya a millor pel·lícula. Si ens remuntem més anys enrere, igual d'important va ser que la mítica pel·lícula religiosa "El judes", d'Ignasi F. Iquino, que explica la vida quotidiana dels actors durant "La Passió" d'Esparreguera, fos la primera pel·lícula rodada en castellà i doblada després al català des que va acabar la guerra civil. Era l'any 1952. I deu anys més tard, una altra fita, el cineasta català i barceloní Francesc Rovira Beleta va portar "Los Tarantos" a les portes de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. I va repetir quatre anys després amb "El amor brujo". Poques dones... fins ara Fa 35 anys, la creació de Catalan Films per fer voltar el cine català pel món va ser fonamental. Deguda, en bona part, a la intuïció sempre fecunda d'un productor tan important com el gran Paco Poch. Mar Coll és una de les cineastes que han destacat els últims anys. Persones fonamentals de la història del cinema català? Moltes, a més a més de les ja anomenades. Hi podem afegir Fructuós Gelabert, Segundo de Chomón i els germans Baños, Juli Salvador, Josep Maria Forn, Jordi Grau, Jaume Camino, Pere Portabella, Carles Duran, Antoni Ribas, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, José Luis Guerin... Poques dones cineastes a la llista. Ara hi podem afegir Rosa Vergés, Mar Coll, Judith Colell, Maria Ripoll, Elena Trapé, Isona Passola, Elena Martín, Lucía Alemany, Neus Ballús... i Carla Simón.

Fites del cinema català: quins camins porten a "Alcarràs"?

Pel·lícules com "Pa negre" i "Pau i el seu germà" i cineastes com Ventura Pons i Rovira Beleta han aconseguit grans èxits, però el triomf de Carla Simón és històric