La llei d'Enjudiciament Criminal, i concretament l'article 282 bis, preveu que la policia judicial pugui actuar sota una identitat falsa i infiltrar-se en organitzacions si la investigació està relacionada amb el narcotràfic, la lluita antiterrorista o el crim organitzat. També es preveu en casos de delinqüència organitzada com el tràfic d'òrgans, armes, o falsificació de monedes.

L'actuació s'ha de fer amb autorització judicial i qui proporciona la identitat falsa és el Ministeri de l'Interior. Aquesta llei estableix que la identitat tindrà una vigència de sis mesos prorrogables i que la informació que vagi obtenint l'agent l'ha d'anar posant en coneixement de qui hagi autoritzat la investigació.

Amb autorització del jutge o del ministeri fiscal, l'agent encobert també podrà obtenir imatges i gravar converses. Ell quedarà exempt de responsabilitat criminal per les actuacions relacionades amb la investigació.

Aquest paraigua legal no justifica la infiltració del suposat agent de policia en moviments independentistes de Barcelona des de l'estiu de 2020, segons la codirectora del Centre per la Defensa dels Drets Humans Íridia, Anaïs Franquesa.

"Considerem que una afectació tan greu a la privacitat, a la intimitat, a la indemnitat sexual de les persones afectades no pot estar avalada per cap jutge."

Franquesa afegeix que aquesta l'actuació no respon a una investigació per cap delicte en concret:

"En aquest supòsit s'infiltra un agent de la policia per si en algun cas es podria dur a terme algun delicte sense una investigació judicial al darrere. Té un efecte desinhibidor, desmobilitzador i pot afectar el dret de reunió i manifestació, la llibertat d'associació i també la llibertat sindical."

Esbrinar si darrere d'aquesta infiltració hi havia o no ordre judicial serà difícil, segons l'advocada penalista Norma Pedemonte. Creu que l'actuació policial és una "extralimitació greu" perquè no hi ha cap fet greu que ho justifiqui:

"Estem parlant de moviments socials, d'una ideologia o d'una altra, però estem parlant de societat civil. No hi ha cap fet que pugui justificar aquesta mesura."

La penalista Marta Masip matisa, però, que caldria saber quina informació tenia la policia: 

"Si no existís aquesta autorització judicial i tampoc indicis de la comissió d'un delicte, podria entendre's que es tracta d'una investigació prospectiva. Però s'hauria d'analitzar i d'estudiar quins són els fets i la informació que tenia la policia."

En aquest cas, a més, i segons ha destapat aquesta setmana La Directa, l'agent va tenir relacions amb 8 dones utilitzant la seva identitat falsa per aprofitar la seva confiança i aconseguir informació dels entorns socials i independentistes. Cinc d'aquestes dones han presentat una querella per abusos sexuals, per delictes contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils.

És delicte que el policia utilitzés les relacions sexuals per obtenir informació?

És precisament aquest vincle afectivosexual el que diferencia aquest cas amb d'altres de precedents. Segons la penalista Norma Pedemonte, aquestes relacions sexuals reiterades atempten contra la sexualitat de les dones:

"Em sembla preocupant que hi hagi hagut reiteració, és a dir, per mi, la pregunta seria: s'ha donat aquesta directriu per part de la Policia Nacional? S'ha demanat que es construïssin els vincles d'aquesta manera?"

En canvi, l'advocada penalista Marta Masip i Míriam Company defensen que el desconeixement de la professió o de l'edat són irrellevants penalment: 

"El fet que s'enganyi sobre la professió no invalida el consentiment per mantenir la relació sexual." 

(Marta Masip)

"És cert que han descobert una informació que en aquell moment no tenien, però aquesta informació no invalida el consentiment sexual atorgat en aquell moment."

(Míriam Company)

A l'estat espanyol no hi ha precedents d'aquesta presumpa utilització sexual de dones per part d'agents policials encoberts. Sí que al Regne Unit la justícia va investigar un cas similar. El tribunal britànic va sentenciar el 2021 a favor d'una activista per vulneració de drets per part d'agents que l'havien espiat sense revelar la seva identitat real.

Junts, ERC i la CUP han reclamat que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en doni explicacions. Per la seva banda, el Ministeri no ha reconegut aquest cas d'infiltració. Sí que va admetre i justificar el que es va saber l'estiu passat que implicava també agents de la policia espanyola que van utilitzar una altra identitat per infiltrar-se al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i a Jovent Republicà.

Llavors, l'informe del Ministeri de l'Interior considerava "legítim, idoni i oportú per part dels serveis d'informació la infiltració d'agents d'intel·ligènica" en els moviments independentistes juvenils per captar informació.