Els canvis en el pròxim curs escolar anunciats pel govern (vacances més curtes i jornada intensiva al setembre) van en la línia d'altres calendaris escolars europeus. El Departament d'Educació considera que la llarga aturada estiuenca no és positiva i, de fet, és una anomalia, si es compara amb altres models. Els canvis anunciats han aixecat moltes crítiques de la comunitat educativa i les famílies. Si fem l'exercici de confrontar els calendaris escolars dels països europeus, veiem que la data d'arrencada del curs escolar és com un xiclet que s'estira amb una diferència de gairebé dos mesos en funció del país. A l'extrem més primerenc hi ha Finlàndia, on les classes comencen el 9 d'agost, i a l'extrem més tardà hi ha Malta, on no obren els llibres fins al 26 de setembre. Com més al nord, més aviat A banda de Finlàndia, Dinamarca comença el curs el 13 d'agost, i Noruega, el 19. El gruix de països europeus comencen l'1 de setembre, com França, Bèlgica i Polònia. Al Regne Unit varia en funció de la zona, però de mitjana s'arrenca el 6 de setembre. Després vindria Portugal, que comença el 7. I a Alemanya la data varia entre principis d'agost i mitjans de setembre en funció del land perquè cadascun té competències en educació. Els països mediterranis comencen les classes més tard. Espanya, pels volts del 10 de setembre, i a Catalunya, fins ara, el curs arrencava entre el 12 i el 15 a causa de la Diada. Grècia les comença el 13 de setembre. Itàlia, el 15, i el més tardà és Malta, que comença les classes el 26. Horaris intensius Els horaris són intensius, gairebé a tot Europa. De les 8 del matí fins a la 1 o les 2 del migdia o bé les 3 de la tarda, en funció del dia i el curs. Val a dir que a la majoria de països europeus s'acaba de treballar entre les 4 i les 6 de la tarda. Mentre que a casa nostra, de mitjana, s'acaba a partir de les 6 de la tarda, un fet que podria provocar problemes de conciliació si s'aplica l'horari intensiu de 9.00 a 13.00. La majoria de països europeus fan jornada intensiva a les escoles i alguns ofereixen ajuda per a la conciliació (ACN/Maria Belmez) El més habitual per permetre la conciliació a Europa és que hi hagi la possibilitat que els infants es quedin tutelats per educadors (no mestres) fins a les cinc. En països com Alemanya, però, cal molta burocràcia i un permís del Departament de Joventut i Afers Socials. I és un servei que es paga més o menys en funció de la renda. Als països nòrdics de tradició socialdemòcrata, hi ha casals de lleure públics que planifiquen activitats esportives, classes de música o teatre. Uns espais que també es mantenen durant l'estiu. I les vacances? Cada país aplica les seves fórmules i tradicions. A Polònia es fa una parada a l'hivern que dura dues setmanes a principis de febrer... A França, cada sis setmanes se'n fan dues de vacances. I molts països que comencen abans, com els nòrdics, també acaben abans l'escola. És el cas d'Islàndia, que comença el 20 d'agost i acaba el 10 de juny. Què fan a punta i punta del món? Si ens fixem en els Estats Units, a l'estat de Califòrnia comencen el 20 d'agost i s'acaben el 10 de juny. L'horari és de les 8 del matí a les 3 de la tarda, l'aturada per dinar es fa a les 12 i el més habitual és que els alumnes portin el menjar de casa perquè sol ser un àpat ràpid. Al Japó comencen el curs al 8 d'abril i l'acaben el 20 de març, i fan un mes de vacances a l'agost i un parell de setmanes de vacances a finals de desembre i finals de març. L'horari és semblant a l'educació primària: comencen a un quart de 9 del matí i acaben a les 14.00. Tot i que si les famílies ho volen les criatures es poden quedar a l'escola fent activitats fins a les 6 de la tarda. I encara hi ha països on són més matiners, com el Vietnam, on comencen a les 7 del matí i fan classe fins a les 11.00. Després reprenen les classes a la una del migdia fins a les 4 o 5 de la tarda.