Fa un any que Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat i, fins ara, el seu govern ha aprovat més lleis i decrets al Parlament amb els comuns i els socialistes que amb la CUP, que el va investir. De fet, les xifres diuen que els de Jéssica  Albiach i els de Salvador Illa estan empatats com a principals socis parlamentaris. La legislatura que naixia amb la proclama de ser la del 52% de vot independentista amb els números a la mà està sent la d'una geometria variable, però amb el govern d'ERC i Junts decantat cap als partits d'esquerres no independentistes. El president Aragonès, ahir al Parlament, dient a Salvador Illa que no dona la crisi per tancada (EFE) Posem-hi números: en el primer any del govern Aragonès, s'han aprovat un total de 9 lleis i 22 decrets llei. En total, 31 normes legislatives. 27 han tirat endavant gràcies al PSC (ja sigui amb vot a favor o abstenció). També en 27 han estat decisius els comuns. I 24 textos han prosperat gràcies als cupaires. El paper clau dels Comuns i el PSC Els Comuns han estat la crossa principal per a les lleis, començant per la més important de totes: els pressupostos. I els socialistes han permès donar llum verda a 20 dels 22 decrets, un 90 per cent. A més, el PSC ha estat l'aliat del govern en votacions on calien majories qualificades: desencallar la renovació de càrrecs institucionals caducats, com el síndic de greuges i la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El conseller Josep González-Cambray, durant el ple del Parlament. El conseller Cambray, salvat Una altra manera d'exercir de soci parlamentari és evitar reprovacions de consellers. I aquí el PSC ha salvat les 3 úniques que hi ha hagut contra el conseller d'Educació, Josep González-Cambray. Reprovacions demanades per CUP i Comuns. Els anticapitalistes s'han anat allunyant de mica en mica del govern des del debat de política general, la tardor passada: allà no s'hi voten lleis, només resolucions, però la CUP hi anava amb la proposta estrella de posar data a un referèndum no acordat abans del 2025. ERC es va abstenir i Junts va dir no.