14F: Les eleccions només s'ajornaran amb confinament total o si es recula del tram 1
Introduint la papereta a l'urna en un col·legi electoral de Lleida, a les municipals del 26M del 2019 (ACN/Laura Alcalde)
Catalunya migdia (cap de setmana)

Eleccions municipals l'any que ve: què sabem i què no a hores d'ara

El nou curs polític és a tocar, amb una fita marcada al calendari: eleccions municipals al maig

Pere Joan Àlvarez / Ricard Buigues / Marta Corbalán / Albert Duran / Roger SantalóActualitzat

Fem una radiografia del país per saber quines incògnites i quines certeses tenim. Per exemple, a la demarcació de Barcelona hi ha una mica de tot: alcaldes o alcaldesses que ho deixen i obren interrogants sobre el futur electoral, candidats encara per elegir i localitats on hi pot haver duels destacats per mantenir o canviar el color de l'alcaldia.

Batlles que feia més d'una dècada que ho eren, com el reusenc Carles Pellicer o el ripollenc Jordi Muné, cediran el lloc a altres persones.

Les alcaldesses de Barcelona, l'Hospitalet i Santa Coloma buscaran mantenir la vara

Ada Colau durant la investidura
Ada Colau durant la investidura

A Barcelona encara s'han de triar alguns dels candidats que s'enfrontaran a l'alcaldessa Colau. Junts per Catalunya ho farà aquest setembre, després que Elsa Artadi hi renunciés per motius de salut. El nom de l'exalcalde Xavier Trias està en boca de tothom. La seva possible designació podria provocar un ball de candidats. El PSC ha anunciat que fins al novembre no ratificarà el fins ara primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. El PP i la CUP encara no tenen candidat.

Encara al Barcelonès, a Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol tornarà a optar a l'alcaldia després que una moció de censura encapçalada pel socialista Rubén Guijarro el fes fora el novembre de l'any passat.

A Santa Coloma de Gramenet, el republicà Gabriel Rufián podria aterrar al municipi per intentar lliurar batalla contra la socialista Núria Parlón, que actualment disposa d'una folgada majoria absoluta.

A l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, del PSC, optarà a la reelecció amb la incògnita de si el cas del Consell Esportiu li passarà factura.

L'alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, a l'estació de Granollers Centre.
L'alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, a l'estació de Granollers Centre

A Granollers (Vallès Oriental), Alba Barnusell tindrà el repte de substituir com a cap de cartell un dels alcaldes històrics del PSC, Josep Mayoral, que va plegar a l'abril després de 18 anys al càrrec.

A Vic (Osona), s'obre una altra incògnita després que Anna Erra, de Junts per Catalunya, hagi anunciat que no es presentarà a la reelecció després de dos mandats.

A Berga (Berguedà), la CUP lluitarà per retenir l'Ajuntament després que l'alcaldessa, Montse Venturós, va plegar el juliol de l'any passat per motius de salut.

A Igualada (Anoia), la republicana Alba Vergés lliurarà batalla per l'alcaldia que ara ocupa Marc Castells, del PDeCAT.

Al Baix Llobregat, a Castelldefels, el Partit Popular intentarà recuperar el govern municipal, ara en mans del PSC.

A Sant Cugat del Vallès, Esquerra i Junts reeditaran el duel que a les últimes eleccions es va decantar pels republicans.

A Terrassa, el PSC intentarà recuperar l'alcaldia que ara encapçala Jordi Ballart, de Tot per Terrassa.

Relleu a Girona i Ripoll, mateixes cares a Figueres i Blanes

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona

En la radiografia de les comarques gironines, destaca sobretot el canvi a l'alcaldia de Girona (Gironès), on Marta Madrenas no optarà a la reelecció. És l'única alcaldessa de les quatre capitals catalanes que renuncia a seguir al càrrec.

Això deixa un escenari obert sobre qui la succeirà. La substituta de Madrenas a Junts per Catalunya és l'arquitecta Assumpció Puig. La resta d'aspirants principals són els mateixos que en les darreres eleccions, com el cap de l'oposició, de Guanyem Girona, Lluc Salellas, la socialista Sílvia Paneque o el republicà Quim Ayats, que ha governat amb Madrenas l'últim any.

En altres ciutats de la demarcació, repetiran candidatura els alcaldes republicans Jordi Viñas, de Salt (Gironès); Àngel Canosa, de Blanes (Selva), i Agnès Lladó, de Figueres (Alt Empordà).

Per la banda de Junts, l'alcalde d'OIot (Garrotxa), Pep Berga, aspira a revalidar la majoria absoluta que té ara. Qui no repetirà és Jordi Munell, que ha governat Ripoll (Ripollès) durant 12 anys. El substituirà a la llista electoral Manoli Vega. I tampoc se sap a hores d'ara què farà el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, alcalde de Banyoles (Pla de l'Estany) els últims quatre mandats.

El PSC treballa per créixer en nombre de llistes. Maurici Jiménez tindria la intenció de tornar-se a presentar a Platja d'Aro (Baix Empordà), on els socialistes governen en coalició.

Incògnites a les comarques de Lleida

Miquel Pueyo, alcalde de Lleida
Miquel Pueyo, alcalde de Lleida

A la ciutat de Lleida (Segrià), el republicà Miquel Pueyo es presenta a la reelecció amb l'objectiu de revalidar l'alcaldia. En l'actual mandat va formar un govern amb Junts i el Comú, tot i que aquests últims van abandonar la coalició a meitat de mandat.

El cap de l'oposició, el socialista Fèlix Larrosa, encapçala la llista del PSC amb l'objectiu de recuperar l'alcaldia. Caldrà veure quin suport té Ciutadans després de l'escissió dins del grup municipal.

L'atenció també estarà centrada en la nova formació Impulsem Lleida, el nou partit que promouen una quarantena d'alcaldes del pla de Lleida de l'òrbita del PDeCAT, on hi ha l'alcalde de Maials, l'alcaldessa d'Aitona, el de Torrefarrera, el de la Granja d'Escarp (Segrià), el del Poal (Pla d'Urgell) o el d'Ivars de Noguera. La nova formació es presenta com a projecte per la defensa dels interessos de la demarcació.

Pla curt on es pot veure l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, valorant l'impacte econòmic de la cancel·lació de la Fira de Sant Josep pel coronavirus, el 12 de març de 2020. (Horitzontal)
Pla curt on es pot veure l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona

D'altra banda, hi ha incògnita a Mollerussa (Pla d'Urgell), on l'alcalde, el dirigent del PDeCAT Marc Solsona, encara no ha manifestat si es presentarà a la reelecció i amb quina formació.

A Balaguer (Noguera), els tres regidors de Junts que eren a l'oposició han abandonat aquest mandat el partit per discrepàncies internes amb la formació i també amb el procés d'elecció del cap de llista per a les pròximes municipals.

Al Pirineu, destaca que el socialista Òscar Ordeig, que a més lidera el partit a la demarcació de Lleida, no encapçala la llista del PSC de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) després de tres mandats.

A Tarragona està tot obert i Reus acomiada Pellicer

Pla mitjà de Pau Ricomà, amb la vara d'alcalde de Tarragona al saló de plens en acabar la sessió d'investidura. Imatge del 15 de juny del 2019. (Horitzontal)
Pla mitjà de Pau Ricomà, amb la vara d'alcalde de Tarragona al saló de plens en acabar la sessió d'investidura del 2019

L'alcalde republicà de Tarragona (Tarragonès), Pau Ricomà, va prendre l'alcaldia al PSC després de firmar un acord de govern amb els Comuns però tancarà el mandat amb uns socis diferents, Junts i la CUP. El tripartit ha donat estabilitat al govern però no la majoria absoluta per governar amb comoditat.

Els socialistes, que van rebre més vots que els republicans a les últimes eleccions, deixen enrere l'etapa de Ballesteros i han optat per un projecte encapçalat per l'exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, que va abandonar la formació taronja l'any 2020.

Pla general de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó i el tinent d'alcalde de Reus, Daniel Rubio. Imatge del 6 d'octubre de 2021 (Horitzontal).
Pla general de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, i el tinent d'alcalde de Reus, Daniel Rubio. Imatge del 6 d'octubre de 2021

A Reus (Baix Camp), Carles Pellicer, alcalde des de fa més d'una dècada, no optarà a la reelecció. Junts ha triat Teresa Pallarès després de la renúncia a les primàries de Víctor Terradellas, que va acusar els òrgans del partit d'actuar sense cap neutralitat. ERC ha guanyat protagonisme a la capital del Baix Camp amb Noemí Llauradó, actual coalcaldessa i presidenta de la Diputació.

Les Terres de l'Ebre segueixen el corrent d'incertesa

Pla mitjà de l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, al seu despatx a l'Ajuntament. imatge del 21 de juny del 2019 (horitzontal)
Pla mitjà de l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, al seu despatx a l'Ajuntament. Imatge del 21 de juny del 2019

A Tortosa (Baix Ebre), l'alcaldessa de Junts, Meritxell Roigé, que governa amb el PSC, ha sortit reforçada després de superar una qüestió de confiança vinculada als pressupostos.

A l'Ebre, també se'n van líders històrics com Paco Gas (ERC), alcalde de Roquetes (Baix Ebre) els últims 15 anys. Processat i absolt pel delicte de desobediència pel referèndum, va renunciar a l'alcaldia el gener.

Anar al contingut