El conflicte de l'Alt Karabakh vist per un català a la regió

Fa quinze dies ens sorpreníem amb un nou esclat de violència a l'Alt Karabakh, el que abans coneixíem com a Nagorno Karabakh. És un territori del Caucas Sud que es disputen l'Azerbaidjan i Armènia. La violència bèl·lica ja ha causat uns 400 morts i no s'atura, malgrat les crides internacionals a l'alto el foc. És el problema de mantenir enquistat un conflicte, que enfronta el dret a la integritat territorial i el dret a l'autodeterminació. Però les guerres no són cosa només dels exèrcits. Es viuen també al carrer i aquesta és la visió que hem anat a buscar a través dels ulls d'un enginyer català, que ha viscut a l'Azerbaidjan i ara s'ha traslladat a Armènia. No vol revelar la seva identitat per motius de seguretat. A ell li va sorprendre una mica que, al juliol, el govern de l'Azerbaidjan posés tot de pancartes amb fotos dels onze militars morts en un enfrontament. La situació es va embolicar al cap de dos mesos: L'última setmana de setembre, jo ja havia sentit que s'estava preparant un atac de més magnitud. Molta gent havia començat a ser cridada cap a les casernes i molta gent era mobilitzada cap a la zona de frontera. I algú em va dir que la setmana següent hi hauria guerra Malgrat el conflicte armat, als carrers d'Armènia es viu amb normalitat: Als carrers, tot sembla tranquil, les botigues obren, la gent passeja. Sí que hi ha alguna paradeta de gent jove amb la bandera d'Armènia, però és una cosa aïllada Però als mitjans no tant: Tu poses la tele i a tots els canals és el mateix: només parlen d'això. Surten militars, surt el ministre I això sí que ho veus al carrer, de vegades: grups de joves que estan mirant les notícies o que comenten el que està passant a les xarxes socials L'enginyer català veu que el conficte està molt viu entre les dues parts, els àzeris i els armenis. En els dos bàndols, el que he vist és que hi ha un gran sentiment patriòtic. Aquí, a Armènia, he arribat a sentir que, si volen guerra, hi haurà guerra i nosaltres ens defensarem. Fins i tot la gent de no és de l'Alt Karabakh també està d'acord que una guerra pot resoldre el conflicte Durant l'estada a l'Azerbaidjan, es va trobar amb refugiats de la regió de l'Alt Karabakh. N'he conegut quatre. Ells veuen això com una injustícia. Un d'ells m'explicava que els seus pares, 30 anys després, encara tenen l'esperança que tornaran a allà. I tots tenen ganes de viure on vivien Fins i tot, alguns estan disposats a donar la vida: D'aquests quatre, almenys un desitjava que el cridessin per anar a lluitar. En cas contrari, es plantejava presentar-se com a voluntari. I està casat i amb fills! Jo li vaig demanar si a casa seva estaven d'acord amb això. I em va contestar que sí, absolutament, cap problema El fet de viure als dos països, li ha permès contrastar dues realitats: A Armènia veus policia caminant pel carrer, però tampoc no gaire. De fet, molta menys que a l'Azerbaidjan, on sí que hi ha policia a tot arreu. És una dictadura. El control és molt més estricte, es percep molt més. El carrer està ple de càmeres, hi ha un pilot de radars per les carreteres... Considera, en aquest sentit, que la societat armènia està més relaxada i és més lliure.

El conflicte de l'Alt Karabakh vist per un català a la regió

Un enginyer, que es manté en l'anonimat per raons de seguretat, explica com es viu aquesta guerra des del carrer