D'aquí 5 anys podríem tenir les primeres vacunes contra alguns tipus de càncer

Tot i que la pandèmia no va aturar mai la recerca en càncer, sí que va frenar molts assajos i va suposar una pausa en algunes investigacions. Una situació que, segons els experts, ha quedat totalment superada. És l'opinió del director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron, VHIO, Josep Tabernero, que creu que la recerca contra els tumors avança a bon ritme. "Hem superat bé els anys de la pandèmia, tant en recerca clínica com preclínica, és a dir, la que tenim abans de poder desenvolupar tècniques diagnòstiques millors i tractaments millors." "De tota la investigació sobre covid-19 també hi ha coses que s'han traslladat al càncer, com la recerca sobre vacunes d'ARN missatger que ja havia començat abans, i ara tots aquests avenços han accelerat les investigacions aplicades al tractament de tumors." La pandèmia ha impulsat encara més la recerca en vacunes contra el càncer (VHIO) En aquesta línia, el director de l'Institut Català d'Oncologia, ICO, Ramon Salazar, creu que si bé no hi haurà una vacuna única contra el càncer, sí que d'aquí 5 o 10 anys podríem tenir vacunes contra alguns tumors. "D'aquí cinc anys començarem a tenir alguna vacuna terapèutica, però jo crec que aquest tema avançarà lentament i no tindrem una vacuna genèrica contra el càncer sinó vacunes específiques i fins i tot personalitzades per a cada càncer." La metàstasi: principal enemic a combatre Ara per ara, però, gran part de la recerca en càncer se centra a combatre la metàstasi, responsable de més del 90% de les morts per aquesta malaltia. Josep Tabernero assegura que s'ha avançat en el coneixement de per què algunes cèl·lules canceroses aconsegueixen sortir dels tumors primaris i envair altres òrgans. "Un dels resultats millors d'aquest últim any ha estat en el coneixement de la metàstasi amb avenços que cada vegada ens ofereixen més possibilitats d'actuar contra aquests mecanismes que faciliten l'extensió dels tumors." La lluita contra la metàstasi és el principal objectiu de la recerca en càncer (IDIGI) I entre aquests assajos destaquen sobretot les teràpies cel·lulars, és a dir, extreure limfòcits del pacient, reforçar-los al laboratori i tornar-los a administrar al malalt per lluitar de forma més efectiva contra el càncer. Aquest tipus d'estratègia ja té èxit en diferents tipus de càncer de la sang i, per primera vegada, també ha donat resultats positius contra el melanoma, com destaca Ramon Salazar. "Aquest últim any per primera vegada s'ha demostrat que la teràpia cel·lular pot tenir una eficàcia superior al tractament estàndard farmacològic d'immunoteràpia per a malalts amb melanoma." "En els pròxims anys la teràpia cel·lular en tumors sòlids constituirà un increment de supervivència disruptiu, com ja comença a passar amb la seva aplicació en tumors líquids. Serà similar al que va significar la immunoteràpia farmacològica fa 5 anys." Les teràpies cel·lulars contra tumors sòlids poden ser una revolució d'aquí pocs anys (VHIO) Altres recerques destacades en aquest camp, segons Josep Tabernero, fan referència al descobriment de nous marcadors perquè més tumors siguin sensibles a la immunoteràpia i noves teràpies combinades. "De forma continuada fem descobriments sobre nous tractaments amb medicaments o sobre com activar els limfòcits o les cèl·lules 'natural killer' per lluitar contra la malaltia. És un camp en el qual hi ha cada vegada més avenços, tant preclínics com clínics." Millorar el diagnòstic dels tumors de més mal pronòstic El repte de la recerca contra el càncer passa també per augmentar la supervivència en els tumors de més mal pronòstic, com els de pàncrees o cervell. I en aquest sentit, les investigacions se centren sobretot a intentar poder-los diagnosticar en fases molt primerenques, com defensa Tabernero. "Avançar per exemple en el tema de la biòpsia líquida, que cada vegada sigui més sensible i que arribi un moment ideal que això ho poguéssim aplicar de rutina: una vegada cada any o cada dos anys una analítica que mirés els augments d'ADN d'aquests tumors incipients. Això seria un gran avenç." La recerca sobre tumors de mal pronòstic es basa a poder-los diagnosticar molt abans (VHIO) Més tecnologia innovadora contra el càncer Juntament amb les teràpies cel·lulars, el doctor Salazar creu que entre els avenços més importants cal parlar també de les noves tecnologies aplicades a la radioteràpia i la intel·ligència artificial dirigida a la lluita contra el càncer. "La nova tecnologia de protons en radioteràpia està prenent cada vegada més protagonisme, sobretot en aplicació pediàtrica. Aviat tindrem una infraestructura d'aquest tipus a Catalunya." "També hi ha una línia de recerca molt important en radioteràpia adaptativa en la qual intervé la intel·ligència artificial, que permet administrar el tractament d'una manera més precisa en el contorn del tumor." La radioteràpia de protons pot millorar el pronòstic sobretot d'infants amb càncer (Wikimedia) En definitiva, el missatge dels experts és d'esperança: si bé cal potenciar la prevenció, perquè la meitat dels tumors es podrien evitar, la recerca ja fa possible que dia a dia s'incrementi la supervivència a la malaltia. Fa 30 o 40 anys l'índex de curació general de tot el càncer era d'un 35% o 40% i ara ja arriba al 65% i en alguns tumors fins i tot arriba al 90%.

D'aquí 5 anys podríem tenir les primeres vacunes contra alguns tipus de càncer

La recerca contra el càncer ja ha superat l'impàs causat per la covid-19, amb múltiples investigacions sobretot contra la metàstasi