Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia (cap de setmana)

"Còmic, somnis i història": la reivindicació d'un art popular

Ja fa anys que el còmic ha sortit de l'armari i ha deixat de ser considerat un art menor, per entrar als museus de tot el món. Ara, el CaixaForum li dedica una exposició

Actualitzat

Al CaixaForum de Barcelona s'acaba d'inaugurar l'exposició Còmic. Somnis i història, monumental mostra que recorre la història del còmic, també conegut popularment com a tebeo o historietes, des dels seus inicis fins al present. La mostra inclou un total de 350 peces, 300 de les quals són valuosos originals dels més destacats autors, autèntics mestres i referents del còmic.

Autors com HergéMoebius Giraud, Will EisnerQuinoFrank MillerAlan MooreHugo PrattRobert CrumbChris Ware, Charles Burns, Jack Kirby… I també del còmic espanyol, com Manuel Vázquez, Francisco Ibáñez, Purita Campos, Miguel Gallardo, Jan i Josep Escobar. També hi són pioners com The Yellow Kid, Crazy Cat, el Dick Tracy de Chester Gould, Popeye, l'Ànec Donald, Betty Boop i Mickey Mouse. I els superherois, esclar, els imprescindibles de la Marvel i la DC. I la Bruguera, i el TBO, i un homenatge preciós al 13 Rue del Percebe.

L'exposició es fa al CaixaForum (Foto: CaixaForum)

Un art menor que es vol fer gran

Ja fa anys que el còmic ha sortit de l'armari, ha deixat de ser considerat un art menor i senzillament popular i ha entrat als museus d'arreu del món, per glossar la seva fonamental importància en la formació de la cultura i la culturització del segle XX, dels hàbits de lectura de la infància i l'adolescència, de la formació de pensament i d'esperit crític, d'imaginari personal i col·lectiu.

Tohom entén i reivindica que Hergé i el seu Tintín són tòtems d'art del segle XX, al costat de l'Astèrix de Goscinny i Uderzo, i de la fonamental obra de Stan Lee, Steve Ditko i Jack Kirby al capdavant de la Marvel. I l'editorial Bruguera, nascuda a la muntanya del Carmel barceloní i irradiadora incansable d'entreteniment i cultura.

La polèmica amb una exposició de Tintín

Mor la 'mare' catalana de Tintín
Tintín va tenir una polèmica exposició a Barcelona el 1984

Avui no és estranya la museïtzació del còmic, però sí que ho era, estranya i polèmica, el setembre de l'any 1984, quan la Fundació Miró de Barcelona va inaugurar l'exposició Tintín a Barcelona. Homenatge a Hergé. Va sortir una forta contestació a aquesta iniciativa, amb un manifest signat per, entre d'altres, noms tan rellevants com Javier Coma, Maruja Torres, Romà Gubern, Enric Sió, Víctor Mora, Jordi Bernet, Ricardo Muñoz Suay o Josep Toutain.

Els signants no qüestionaven que el còmic entrés a un museu (de fet, molts eren destacats especialistes i professionals de la historieta), sinó que l'escollit fos Tintín. A judici seu, no era acceptable que a Catalunya, on els còmics encara no havien aconseguit el merescut prestigi oficial i popular que han aconseguit en altres països cultes, resultava summament negatiu per al reconeixement adult del novè art que la Fundació Miró triés, per a la seva primera exposició monogràfica de còmics, una obra amb destinataris infantils i sense prou rang estètic per ser hoste d'una entitat amb un nom tan il·lustre.

O sigui, que no eren fans de Tintín i, per tant, no els semblava apropiat. També  ho aprofitaven per retreure a la Fundació un homenatge a Hergé, a qui acusaven de col·laboracionisme amb els nazis, blanquejat com a estratègia promocional de la dreta francesa del moment.

L'exposició inclou un total de 350 peces (ACN/Pere Francesch)
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut