Com es negocia la pau

La via negociadora en una guerra normalment s'obre quan les parts enfrontades reconeixen que la balança de forces està equilibrada i que la lluita no és útil per aconseguir l'objectiu. Quan els dos bàndols estan disposats a cedir en alguns punts i a acceptar l'adversari com a interlocutor vàlid. Són uns requisits indispensables segons Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB: Has de ser conscient que la lluita armada no és útil per assolir els teus objectius, que ets incapaç de derrotar el teu adversari, acceptar que les forces estan tan equilibrades no el podràs derrotar militarment. Hi ha d'haver voluntat política, condicionada pel que passa al camp de batalla. Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau, posa l'exemple de la invasió russa d'Ucraïna: Hi ha la urgència d'arribar a la taula de negociació i mirar d'aconseguir un acord per salvar vides humanes, però, alhora, hi ha el càlcul polític i militar que fan en aquest cas Rússia i Ucraïna per veure si el camp de batalla els dona una posició més favorable a la taula de negociacions. Hi influeix també la pressió interna des del mateix país o la pressió internacional. Les sancions a escala mundial a l'economia russa tenen aquest paper. Les delegacions ucraïnesa i russa han acordat una tercera jornada de negociacions (Reuters / Maxim Guchek) Qui negocia? Les dues parts en disputa i, en un 90% de les guerres, també hi intervé un tercer actor. Segons els estudis de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, aquesta tercera part pot ser un Estat, governs, organismes regionals o actors no governamentals. Sovint, destaca Royo, no entren en el fons del conflicte, però contribueixen al diàleg: No vol dir anar a l'arrel del conflicte, sinó resoldre o provar camins per a una sortida negociada de la situació actual. Normalment, són actors que no participen directament en la disputa. Poden tenir relació amb les parts, però la idea és que siguin actors neutrals o imparcials, aquestes terceres parts. La figura del mitjancer ha de ser acceptada per les dues bandes i, en el conflicte d'Ucraïna, Turquia podria assumir aquest rol. Rússia no acceptaria un país de la Unió Europea perquè s'han implicat en la guerra. Abans de formar la taula de negociació, hi ha molta feina prèvia d'assessors, missatgers i acadèmics internacionals, segons explica Kristian Herbolzheimer: Quan s'asseuen a taula ja hi ha propostes concretes d'alto el foc, d'ajuda humanitària, de discussió dels temes polítics més complicats... També creu que ara, sobre el terreny, les forces s'han reequilibrat perquè Ucraïna resisteix i, per tant, té més poder a l'hora de negociar: Rússia no avança tant com volia, Ucraïna resisteix més del que es pensava, es torna a equilibrar la balança i torna a haver-hi un espai més favorable perquè hi hagi una negociació d'igual a igual Què es negocia? Les negociacions de pau poden acabar amb acords globals o parcials, relacionats amb les causes i conseqüències del conflicte. En la guerra d'Ucraïna, les dues bandes hauran de justificar, davant dels seus, que la guerra era necessària, tal com apunta Tica Font, investigadora del Centre Delàs Estudis per la Pau: Rússia ha de fer un balanç perquè no pot allargar el conflicte indefinidament i crec que els dos bàndols han d'aparèixer públicament com a victoriosos. Ningú pot aparèixer en públic com a perdedor. Entre els punts de l'acord, Rússia buscarà el compromís d'Ucraïna de no entrar a l'OTAN, i que no hi hagi bases militars estrangeres en territori ucraïnès. El punt més conflictiu, segons Font, és a la regió del Donbass: La pretensió de Rússia és que el Donbass sigui independent i, encara que ningú el reconegui, intentarà que tingui una forma de governança i una economia que depengui de Rússia. Aquest serà el punt de fricció més elevat. El 80% de les guerres acaben amb acords de pau. Poden passar dies, setmanes o anys abans no s'hi arribi. Els experts apunten també a la possibilitat que un conflicte tingui cicles de negociacions, que fracassin, i que es perpetuï la violència. La victòria militar i la destrucció o derrota de l'adversari només s'imposen en 1 de cada 10 conflictes.

Com es negocia la pau

El 80% de les guerres contemporànies acaben amb un procés de pau. Cal voluntat per part dels bàndols enfrontats i la implicació de tercers gairebé sempre