Catalunya està per sota de la mitjana europea en nombre de professionals de la infermeria. La ràtio europea és d'unes 8 infermeres per cada 1.000 habitants. A Catalunya, la ràtio és de 6 infermeres per cada 1.000 habitants, dues menys, segons dades del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona.

L'adjunta d'hospitals a la direcció de cures de l'Institut Català de la Salut, Maria Eulàlia Juvé, calcula que a Catalunya falten més de 20.000 professionals d'infermeria.

"Crec que falten més de 20.000 infermeres a Catalunya en aquests moments, i per als propers anys, per acostar-nos a la ràtio europea de 8 infermeres per cada 1.000 habitants."

La presidenta del Col·legi, Paola Galbany explica que fins i tot hi ha dificultats per mantenir la ràtio catalana. 

"La manca d'infermeres és estructural, però és molt evident actualment, i tenim dificultats per mantenir la nostra ràtio actual de 6,2. I el risc que tenim és que la ràtio disminueixi. Si no fem res, cada vegada tindrem menys infermeres a Catalunya. En lloc de millorar, el que farem és empitjorar."

No n'hi ha de disponibles

Actualment costa contractar professionals d'infermeria perquè no n'hi ha de disponibles, pràcticament tots estan treballant.

"S'estan fent esforços de gestió extraordinaris a nivell dels centres per mantenir les plantilles que tenim, perquè les infermeres que tenim no ens marxin. Però hi ha algunes que sabem que ens marxaran segur perquè ja arriben a la seva edat de jubilació."

Maria Eulàlia Juvé ha estat membre de la junta del Consell Internacional d'Infermeres durant 4 anys i fins aquest novembre, i ha participat a l'edició 44 del Congrés Internacional d'Hospitals, que s'ha celebrat a Barcelona amb l'organització de La Unió, l'associació d'entitats sanitàries i socials. 

Ha estudiat com la manca d'aquest professionals pot fer que l'evolució dels pacients hospitalitzats es compliqui.

Explica que una única infermera es pot encarregar de fins a 6 pacients a les àrees dels hospitals que no siguin UCIs. A partir d'aquí, per cada pacient extra que porta, augmenta el risc de complicació.

"Quan una persona malalta en un hospital no rep les hores i les cures d'infermera que necessita té molts més probabilitats de morir o de complicar-se greument."

Sobretot en falten als hospitals

Segons el Col·legi, els hospitals es troben amb problemes per retenir les infermeres. Galbany concreta que la pandèmia ha tensat molt la situació en aquests centres on part dels professionals d'infermeria estan deixant de treballar a les UCIs i a quiròfans. 

"No sempre busquen guanyar més diners sinó més qualitat de vida i exercir la professió amb més autonomia. I els centres d'atenció primària ho poden garantir. Moltes infermeres dels hospitals han migrat cap als centres atenció primària. Per tant, ara es veuen notícies que falten infermeres als quiròfans i per fer intervencions."

És un problema estructural

Aquesta mancança generalitzada de professionals d'infermeria prové d'un problema estructural que fa temps que s'arrossega.

Per la presidenta del Col·legi d'infermeres, fa anys que s'han anat perdent professionals sense que es plantegessin solucions també estructurals. Explica que s'han perdut professionals de dues maneres.
 

Per una banda, han marxat a treballar a l'estranger sobretot al Regne Unit, però també a Noruega, Bèlgica o França on han trobat millors condicions. 

I per l'altra, professionals d'infermeria d'altres llocs de l'estat venen a Catalunya per fer l'especialitat perquè la formació a Catalunya està ben reconeguda amb hospitals d'alt nivell. Però després tornen a treballar al seu lloc d'origen, segons explica Galbany, entre altres raons, perquè viure a Barcelona és més car i perquè a altres comunitats les condicions són millors. 

"La gran majoria de les infermeres que estan a Catalunya fent l'especialitat són d'altres comunitats autònomes i quan acaben la formació tornen."

Mesures per paliar-ho

Com a solucions a curt termini, Galbany creu que s'ha de treballar per engrescar les infermeres.

Les mesures que proposa per fer-ho són la millora dels sous, fer que les especialitats es reconeguin amb els salaris, tal i com passa a altres comunitats, i ajudar-les amb la conciliació professional i familiar ja que el 80% dels professionals d'infermeria són dones, un percentatge que puja fins el 90% a la província de Barcelona, segons dades pròpies del Col·legi. 

Propostes del govern

En la comissió de salut al Parlament de Catalunya de divendres 12 de novembre, el conseller Josep Maria Argimon va admetre que no hi ha professionals a la borsa de treball d'infermeria. 

"No hi ha ningú a la borsa de treball d'infermeres avui."

Va explicar que les últimes setmanes s'han contractat unes 100 infermeres amb la intenció que es quedin, tot i que no ho poden assegurar, perquè algunes són d'altres comunitats i si els surt un altra oferta de feina podrien marxar.

Argimon coincideix a dir que cal fidelitzar les professionals d'infermeria.

"Hem de treballar per fidelitzar, per aconseguir que es trobin a gust i que es quedin."

A més a més, el conseller Argimon ha concretat que la proposta de pressupostos del govern contempla consolidar les contractacions fetes per la pandèmia, com els 220 professionals d'infermeria contractats de suport a les residències. 

Entre les mesures a llarg termini, el conseller ha explicat que la proposta de pressupostos preveu un augment de 329 places d'infermeres per formar-se com a especialistes. 

Així mateix, el departament d'Universitats va anunciar que el curs que ve 2022-2023 s'oferiran 600 places més als graus d'infermeria. Juvé ho considera una bona mesura, però creu que ja s'hauria hagut d'aplicar aquest curs.

Es tracta d'una mesura a mitjà termini perquè els professionals trigaran 4 anys a estar formats.