Cal més educació mediàtica contra les fake news?

Generar una mirada crítica cap a les notícies que trobem a internet i saber distingir què és veritat de què és fals. Aquest és l'objectiu principal de l'educació mediàtica, una assignatura que progressa adequadament a Catalunya, però que encara necessita millorar. Les fake news són un dels perills del món digital, però només preocupen a poc més de la meitat d'aquells que s'informen a través d'internet, segons l'últim estudi "Digital News Report" de l'Institut Reuters. Un risc potencialment a l'alça per l'auge de xarxes socials com TikTok, que cada vegada més adolescents fan servir per informar-se. En aquest context, el Col·legi de Periodistes impulsa una nova web amb eines i tallers per promoure l'educació mediàtica i donar continuïtat al programa "Premsa a les escoles", que des de fa 14 anys fan en instituts catalans. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes, explica la importància de l'alfabetització mediàtica. "Això el que aconseguirà és que la societat estigui molt més informada i, per tant, aquí hi guanyarem tots. Hauria de ser una assignatura que fos obligatòria, és a dir, que estigués inclosa en els currículums de tots els instituts. Potser els últims cursos de primària també hauríem de tenir-los en compte perquè ara es té telèfon mòbil abans de la secundària." Més educació mediàtica en escoles i casals de gent gran Una proposta per combatre les notícies falses és introduir l'educació mediàtica als currículums d'escoles i instituts (CCMA) La doctora en Comunicació i Periodisme i impulsora del projecte Learn to Check, Nereida Carrillo, creu que l'educació mediàtica a les aules es pot tractar des de diverses assignatures com matemàtiques, ciències o filosofia. També alerta dels perills a llarg termini de tenir una societat amb una educació mediàtica deficient. "Erosiona la confiança en les institucions i en la societat. Erosiona la confiança en les institucions democràtiques, en la ciència i els científics, polaritza la societat. Crec que sense confiança no podem avançar." Què bé que es parli d'educació mediàtica al #MWC23! Amb els docents com a protagonistes i teixint complicitats. Seguim! &#128170;&#128170;@learntocheck @Consell_Audio @PRAITV https://t.co/ZnoePzCxFt Nereida Carrillo (@nereidacarrillo) March 1, 2023 A més dels joves, hi ha un altre col·lectiu vulnerable davant de les fake news: la gent gran, com explica Joan Maria Morros: "La gent gran també està accedint a internet des de ja fa molt temps. Per tant, té la possibilitat que a través de les xarxes li arribin mentides, fake news, que es difonen indiscriminadament --encara que no hi hagi mala voluntat--." El mètode PANTERA per combatre notícies falses Què podem fer per saber si podem confiar en una informació que trobem per internet? Nereida Carrillo té una resposta: "Veure qui ho ha produït, fixar-nos en el missatge, quina intenció té i si hi ha proves. Per exemple, a la nostra associació, Learn to Check, proposem un acrònim que és el mètode PANTERA: Procedència, Autoria, Novetat, To, Evidència, Rèpliques, Ampliar." Un dels referents mundials de l'educació mediàtica és Finlàndia, que l'any 2014 va incorporar aquesta formació com una assignatura escolar més.

Cal més educació mediàtica contra les fake news?

Només al 54% de les persones que s'informen a través d'internet els preocupa que les informacions que llegeixen siguin certes o falses, segons l'últim estudi "Digital News Report" de l'Institut Reuters