El gran Alain Delon, mite del cinema francès, nom fonamental de la cinematografia mundial, ha demanat que, arribat el moment decisiu, se li apliqui l'eutanàsia. Després de patir un sever problema coronari fa cinc anys i un vessament cerebral en fa tres, el protagonista d'"El Guepard", "La piscina", "Rocco i el seus germans" i "El silenci d'un home", entre tants incomptables clàssics de la història del cinema, ha decidit que el seu temps s'ha acabat i que vol marxar amb la màxima dignitat possible. La mort digna, també li diuen: per alguns un eufemisme, per d'altres una nomenclatura clara i precisa. Com definir-la amb el màxim de senzillesa i respecte possible? Podria ser aquesta definició: "L'acte deliberat de posar fi a la vida d'una persona, per voluntat expressa d'ella mateixa i amb l'objecte d'evitar el seu patiment." Holanda va ser el primer país a legalitzar l'eutanàsia, el 2002 Durant un temps, l'eutanàsia portava gairebé sempre una altra paraula associada, la paraula "passiva", per referir-se a la interrupció dels mecanismes i tractaments que mantenien amb vida una persona artificialment, sense atendre a la qualitat d'aquesta vida. Una idea que a poc a poc s'obre camí Holanda va ser el primer país a legalitzar-la, l'any 2002. Després s'hi han afegit Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Colòmbia, Nova Zelanda i, des del 25 de juny de l'any passat, també Espanya. L'Associació pel Dret a Morir Dignament porta molts anys picant pedra, reclamant l'aprovació de la llei per a la mort digna. A Suïssa, país on resideix Alain Delon, no està estricament aprovada per llei l'eutanàsia, però no es persegueix penalment que, per motius altruistes, els metges permetin que una persona decideixi posar fi voluntàriament a la seva vida. Li diuen "suïcidi assistit" i es permet des dels anys 40 del segle passat. També alguns estats dels Estats Units contemplen aquesta possibilitat. Alain Delon al Festival de Canes el 2019 abans de tenir un ictus aquell mes d'agost (EuropaPress/Frederick Injimbert)  A Espanya existeix el cas històric de Ramón Sampedro, el mariner gallec que va quedar tetraplègic el 23 d'agost del 1968 i el 1993 va decidir emprendre una lluita tenaç perquè el deixessin morir dignament. Ho va aconseguir el 12 de gener de 1998 gràcies a l'ajuda d'una amiga seva que va acceptar ajudar-lo a complir la seva voluntat. Alejandro Amenábar va portar la seva vida al cine amb la multipremiada "Mar adentro". 22 anys després de la mort digna de Sampedro, l'eutanàsia és legal a Espanya.