Acabar amb l'illa de plàstic del Pacífic: una missió possible
Els residus plàstics s'acumulen a tots els mars i oceans (Unsplash/Naja Bertolt Jensen)
Catalunya migdia (cap de setmana)

Acabar amb l'illa de plàstic del Pacífic: una missió possible

Cada any s'aboquen al mar 8 milions de tones de residus plàstics, que constitueixen un dels grans maldecaps de la cimera sobre els oceans que s'ha fet a Lisboa

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Redactora d'informatius especialista en emergència climàtica i medi ambient

@montsepoblet
Actualitzat

A tots els oceans s'acumulen cinc illes d'escombraries. La més gran és la de l'oceà Pacífic, entre Hawai i Califòrnia, però també n'hi ha a l'Atlàntic Nord, l'Índic, el Pacífic Sud i l'Atlàntic Sud.

L'illa de porqueria plàstica del Pacífic està creixent molt ràpidament i ja és tres cops més gran que França. Se la coneix com el setè continent. El repte de frenar l'entrada de plàstics al mar i de treure els milions de tones que ja hi hem abocat ha estat un dels temes centrals de la Conferència dels Oceans de Lisboa.

L'ONG Ocean Cleanup ha desenvolupat una tecnologia que ja ha permès retirar 80 tones de plàstic d'aquesta illa artificial dels residus plàstics que els corrents marins han format. Un dels responsables és Boyan Slat, de 27 anys, que s'ha proposat eliminar-la abans del 2040:

"Hem de fer dues coses: d'una banda, aturar l'entrada de plàstics a l'oceà, i de l'altra, netejar el que ja és al mar perquè no marxarà sol."

Ocean Cleanup hi ha presentat a Lisboa la seva fórmula per acabar amb aquest munt de porqueria. Un dels seus responsables, Joan Ribeiro ens explica com ho fan:

"Tenim dos vaixells, units per una gran xarxa de 800 metres per 2 quilòmetres i mig, que reben  informació per satèl·lit i es traslladen cap als llocs on hi ha les majors concentracions d'escombraries. La xarxa recull el plàstic, que es puja als vaixells i es porta a terra."

L'equip d'Ocean Cleanup, amb l'ajuda de donacions milionàries, també filtra les aigües de sis grans rius del món per evitar que els plàstics arribin al mar.

Els oceans, convertits en abocadors de residus plàstics
Cada any es recullen tones i tones d'escombraries a la costa i mar endins (Unsplash/Angela Comagnone)

Una altra de les propostes que s'han sentit a la capital portuguesa és la del veterà activista Rémi Parmentier, un dels promotors de les campanyes que van aconseguir que no es llencessin més residus radioactius al mar. Ens explica què creu que cal fer:

"La situació dels microplàstics és molt semblant, ja que entren als nostres cossos. Jo proposo que aïllem els residus de plàstic i els gestionem de manera semblant als residus radioactius: aïllar-los de la biosfera."

Però això, encara queda molt lluny de la realitat. La solució més habitual és la que s'aplica a Catalunya: demanar ajuda als pescadors perquè tot el que recullin amb les xarxes es tregui del mar i es porti a reciclar.

Acabar amb l'illa de plàstic del Pacífic: una missió possible
La porqueria que acaba al mar a Catalunya prové de terra endins (Unsplash/John Cameron)

Els residus que generem aquí i que acaben al mar provenen majoritàriament de zones amb més alta concentració de població, explica Eve Galimany, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar:

"El problema més gros és a la zona central, perquè el 80% dels residus que van a parar al mar entren de terra endins. Només el 10% prové realment de la costa i només un altre 10% es llença directament al mar."

També hi ha una important acumulació de microplàstics al Delta de l'Ebre procedents de la indústria que hi ha en tot el curs del riu.

Anar al contingut