El 2022 van augmentar els controls de plagues de rosegadors, paneroles, xinxes de llit i aus, segons l'enquesta que ha fet entre els seus socis l'ADEPAP, l'Associació de Professionals de Desinfecció i Control de Plagues de Catalunya, que aplega el 80% de les empreses del sector.

L'aturada de l'activitat per la pandèmia, tant de particulars com d'empreses i administracions, explica la reproducció sense control de rosegadors, insectes i aus. També hi han influït les condicions meteorològiques de l'any passat, amb sequera i temperatures més altes del que és habitual.

Grans colònies de rates a les ciutats

Les peticions d'actuació per exterminar rates a les empreses especialitzades s'han incrementat un 30%, i per això es calcula que la població d'aquests mamífers rosegadors ha crescut un 15%.

Des de la pandèmia, les rates s'han tornat més descarades, són més visibles i ja no tenen por dels humans. Van ocupar l'espai públic quan el confinament va mantenir la població a casa, però quan la gent va tornar a sortir al carrer les rates s'hi van quedar. Ara és habitual veure'n entre les jardineres o a les vies del metro, sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on predomina la rata equilibrista, que s'enfila sense por i està guanyant terreny a la rata de claveguera.

Aquesta proliferació de la població de rates es dona a la majoria de països del nostre entorn i obeeix a diferents causes. D'una banda, a la normativa europea que restringeix l'ús de raticides i també a la resistència a aquests productes que han desenvolupat els rosegadors.

De l'altra, al canvi climàtic, que afavoreix la reproducció d'aquests animals, i a la facilitat que tenen de trobar aliment a les escombraries.

Les indestructibles paneroles

La de la panerola és la segona plaga que més s'ha estès l'últim any. Es tracta d'un insecte dissenyat per sobreviure en les condicions més extremes, fins al punt que continuaria a la Terra després d'una guerra nuclear.

En un any se n'han detectat un 25% més, un augment exponencial que els experts atribueixen a una certa desatenció dels locals d'hostaleria durant la pandèmia, en què no es van netejar els locals buits ni es va fer manteniment del clavegueram.

La panerola americana (Periplaneta americana), que es distingeix pel color marró, és la que ha despertat més alertes. Es troba als exteriors de les ciutats i dins dels edificis, explica Quim Sendra, president de l'ADEPAP:

"És una plaga que es troba sempre a l'entorn urbà perquè habita en el clavegueram. És aquesta panerola grossa, vermella com un dàtil, que ens fa tant de fàstic, que ens entra a casa i que la trobem al carrer."

L'augment d'aquest insecte es deu a l'alta capacitat reproductiva de l'espècie, la falta de pluja i les altes temperatures. Però també, diuen els experts, al manteniment deficient de les xarxes de clavegueram, amb una gran quantitat de matèria orgànica que serveix d'aliment a les paneroles, i a les restriccions en l'ús d'insecticides.

En el nostre entorn també viu la panerola alemanya (Blattella germanica), que colonitza les instal·lacions interiors i les cuines d'habitatges i locals.

Continua creixent la població de mosquit tigre

En general, no s'ha detectat un augment significatiu d'insectes voladors, excepte de mosquits tigre, que troben el seu hàbitat ideal en els testos i els plats amb aigua de balcons, terrasses, patis i jardins.

Més visitants, més xinxes de llit

Amb la represa de l'activitat turística després de les restriccions pandèmiques ha augmentat la presència de les xinxes de llit, sobretot a les grans ciutats, on hi ha més pernoctacions.

Els congressos, diu Quim Sendra, també hi ha ajudat:

"Hem d'estar molt contents que torni el Mobile, però amb el Mobile torna també aquest moviment de persones i tornen també les xinxes de llit als hotels."

El problema dels coloms i les gavines

La població d'ocells a les grans ciutats no para de créixer, està totalment descontrolada, i la tendència, segons els experts, és que continuï pujant els pròxims anys. No hi ha cap tractament eficaç per disminuir-la, diu el president de l'ADEPAP:

"Des del nostre punt de vista, el pinso anticonceptiu té dues característiques: una, que no funciona, i la segona, que és alegal. El pinso que s'està fent servir no està autoritzat com a biocida."

A més, cada cop arriben més espècies invasores, com la cotorra argentina, amb una alta capacitat d'adaptació a l'entorn. També en aquest cas, l'augment de les temperatures pel canvi climàtic està provocant canvis adaptatius dels ocells i accelera el seu cicle reproductiu.