Una dona de 37 anys, veïna de Mataró, ha denunciat un veí per agressió sexual i homòfoba. No és el seu nom real, però li direm Paula. Fa uns mesos va marxar de Barcelona i es va traslladar a viure al barri de Cerdanyola de la capital del Maresme. S'havia separat de la seva dona i començava una nova vida. De seguida va fer amistat amb un matrimoni del mateix bloc, vivien en un pis damunt del seu i van començar a fer moltes activitats junts. Fa tres mesos que ella es va instal·lar al barri després de separar-se de la seva dona (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) 1 de febrer, el dia dels fets La Paula explica que tot va passar l'1 de febrer, el dia abans del seu aniversari: "Vaig voler mediar en un conflicte entre la parella. Ella em va explicar que havien discutit i, al cap d'unes hores, vaig pujar a veure com estava la situació. Em va obrir ell, em va dir que la dona no hi era però que havia de tornar. Vam parlar de la seva relació de parella. Li vaig dir que havien de parlar. De sobte, em diu que té un regal per mi, pel meu aniversari, i va cap a l'habitació. No sé per què hi vaig confiar. Em va agafar per les espatlles i em va llençar damunt el llit." A partir d'aquest moment, la Paula es trenca. Explica que, just després de l'agressió es va ensorrar, va perdre la feina i va haver de començar tractament psiquiàtric. La Paula és una dona forta, però es trenca quan parla de l'agressió (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) Agressió sexual i homòfoba Ella denuncia que l'agressió té un rerefons homòfob: "Ell coneixia perfectament la meva orientació sexual. Mentre era damunt meu, em deia que no podia ser, que soc massa atractiva per ser lesbiana. Vaig veure odi cap a la dona impossible de tenir, per la meva condició sexual. Li vaig demanar que s'aturés i em deixés marxar, però no ho va fer." La Paula ens explica que l'home va fer servir un vibrador per agredir-la, que ella va sentir un dolor immens, i que ell no va parar fins que va veure que ella perdia molta sang. Després, abans de deixar que marxés, la va obligar a masturbar-lo. Ella marxa a casa en estat de xoc "No sabia què fer, a qui trucar, seguia perdent sang. Em vaig estirar al llit i no vaig reaccionar fins a l'endemà al matí. Vaig trucar als Mossos, em van portar a l'hospital i vaig denunciar els fets. No em van oferir un allotjament d'acollida perquè em van dir que no era una dona maltractada. Aquella nit la vaig passar tancada a casa, amb l'agressor al pis de dalt. L'endemà el van detenir." La Paula ha marxat del barri de Cerdanyola per les amenaces (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) La parella, la família i els amics l'amenacen Els Mossos d'Esquadra detenen el veí i, a partir d'aquest moment, la Paula diu que tot l'entorn de l'home no la creu i la comencen a assetjar. Assegura que l'amenacen i que ni tan sols la creuen amb l'informe mèdic on es recullen les lesions, esquinç vaginal amb hemorràgia, i estrès posttraumàtic. Passen un parell de dies i el detingut surt en llibertat amb càrrecs i amb una ordre d'allunyament. Ella és qui ha de marxar de casa davant la situació que viu al barri. "Un dia em van envoltar al bar on sempre anàvem junts. Vaig activar el servei d'assistència que porten les dones maltractades, el dispositiu Atempro, que em van facilitar per les peculiaritats del cas. Els Mossos em van trucar al meu telèfon mòbil. Al final, vaig poder fugir d'allà en un taxi. Ara estic a casa d'uns coneguts, en un altre barri, però també m'han localitzat." La Paula porta el dispositiu Atempro que es facilita a les dones maltractades (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) Atesa per l'Ajuntament L'Ajuntament de Mataró la va atendre quan va conèixer el cas i està rebent assistència psicològica per part dels serveis que tracten les dones en aquesta situació. Ara confia que es faci justícia i explica que té proves que avalen la seva versió. Quan recorda tot el que ha passat lamenta: "Soc jo qui he hagut de fugir de casa mentre ells, segueixen fent la seva vida. M'han assenyalat per la meva orientació sexual, l'han posat en dubte només perquè soc una dona femenina. I a ell l'he vist al barri, tot i que té una ordre d'allunyament. Ara la meva vida és moure'm en cotxe i sempre amb persones de confiança. No soc jo qui s'ha d'amagar." La Paula acaba l'entrevista dient que vol ser la veu de totes les dones que han patit una agressió. Que siguin valentes i que denunciïn els fets perquè, els diu, amb por no es pot viure.