La Seu Vella de Lleida n'ha vist de tots colors, en els seus més de 800 anys d'història. Durant aquest temps, no sempre ha fet les funcions de catedral. Va ser un hospital i magatzem d'armes durant la guerra dels Segadors, i una caserna militar a partir del 1707, per ordre de Felip V. Dos segles més tard, després de guanyar la batalla de Lleida l'abril del 1938, els franquistes van aprofitar que funcionava com una caserna militar per transformar-la en un camp de concentració i classificació de presoners a l'espera de ser evacuats a la rereguarda. Vista aèria de la ciutat de Lleida, amb la Seu Vella (Ajuntament de Lleida) Als presoners els portaven fins a la plaça de la Sardana i allà sabien quin futur els esperava, com explica Gerard Pamplona, investigador predoctoral en història política per la Universitat Pompeu Fabra (UPF): "La majoria s'hi quedarien un parell de mesos, esperant a ser enviats als batallons de treball, a ser executats o a ser posats en llibertat si rebien els avals necessaris." Es calcula que, fins a l'agost del 1940, entre 4.000 i 7.000 persones van estar-hi empresonades en condicions molt precàries. Els captius dormien al claustre i relataven episodis de fam, manca d'aigua i maltractaments per part de les autoritats feixistes. "Ubicat al mig de la ciutat en un emplaçament de grans dimensions, oferia no només seguretat, sinó a més control i una posició que evidenciava el domini sobre el territori." Fins i tot feien servir aquells presoners com a mà d'obra per reconstruir la ciutat. Van reparar ponts, van reconstruir habitatges i també van ser els encarregats de construir la caserna militar de Gardeny, al capdamunt de l'altre gran turó de la ciutat. Una vintena d'entitats han demanat a la Paeria que hi aixequi un memorial (Plataforma Memorial Seu Vella) 1.500 signatures a favor d'un memorial   Es tracta d'una de les etapes menys conegudes del principal símbol de la capital del Segrià. Per això, una vintena d'entitats locals han engegat una campanya per demanar a la Paeria que aixequi un memorial a la Seu Vella en homenatge als soldats republicans que hi van estar empresonats. Fins ara han lliurat unes 1.500 signatures al consistori perquè valori la proposta. Els seus impulsors defensen que permetria conèixer millor el passat del conjunt monumental de la Seu Vella, que aspira a ser inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Entre 4.000 i 7.000 represaliats van passar pel camp de concentració de la Seu Vella (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Per la seva banda, els descendents d'aquells represaliats celebren la iniciativa. Una d'elles és Elvira Siurana, filla d'un dels soldats que van passar pel castell: "Lleida ha d'explicar la seva història i la gent ha de conèixer el que va passar a la nostra ciutat, perquè això incumbeix moltes famílies." Un acte d'homenatge Coincidint amb el 12 d'octubre, la plataforma ha organitzat un acte d'homenatge en el qual s'ha fet una visita guiada a l'antic camp, s'han sentit diversos testimonis de néts de presoners i s'ha llegit un manifest a favor del memorial de la Seu Vella.