El novembre del 2020, Catalunya Ràdio posava al centre del debat públic una demanda dels col·lectius feministes de Lleida ignorada durant anys: que les dones que volguessin avortar voluntàriament entre les setmanes 9 i 14 d'embaràs poguessin fer-ho a prop de casa. La situació aleshores era aquesta: les lleidatanes només podien fer-ho amb fàrmacs fins a la vuitena setmana de gestació i, si volien interrompre l'embaràs més enllà d'aquest període -cosa que les obligava a passar pel quiròfan-, no tenien opció de fer-ho al territori. Tant llavors com ara, només si hi ha risc per a la mare o per al fetus fins a les 22 setmanes, s'atenen les pacients a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Però si la iniciativa surt de la mare, res de res, ja que els professionals són objectors de consciència. La lluita dels col·lectius feministes per denunciar els greuges que vivien les dones lleidatanes ha donat fruits (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Per tant, sense cap centre acreditat i sense metges disposats a atendre-les, durant anys les dones lleidatanes han hagut de recórrer centenars de quilòmetres fins a Barcelona, Girona o Tarragona -i assumir el cost del viatge- perquè les operessin. Al Pirineu, la situació fa un any era encara pitjor perquè allà no es podia interrompre l'embaràs de forma voluntària ni al quiròfan, ni amb fàrmacs. Davant les queixes de col·lectius i entitats socials, el Departament de Salut va prometre solucions. L'avortament quirúrgic voluntari es fa esperar Les promeses es van començar a concretar el maig del 2021. L'aleshores consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava que la clínica Nova Aliança de Lleida oferiria a partir de l'estiu l'avortament quirúrgic voluntari. El centre no va rebre l'acreditació fins al 4 d'octubre. Aquell dia els col·lectius feministes van celebrar aquesta fita, però amb matisos perquè volen que aquest servei s'ofereixi a la sanitat pública i no en una clínica concertada. Dubtes sobre els protocols: pastilles o quiròfan? Amb el pas de les setmanes, Catalunya Ràdio va avançar que el Departament de Salut vol promoure que, en avortaments a partir de la novena setmana de gestació, es facin servir pastilles en lloc de passar pel quiròfan. Tot plegat s'emmarca en un protocol que està en revisió i a les entitats feministes els preocupa que s'estigui recomanant a les dones que optin pel tractament farmacològic amb ingrés.   Els col·lectius feministes segueixen reclamant que l'avortament quirúrgic voluntari es faci a la sanitat pública de Lleida (CCMA) Les dades avalen aquesta hipòtesi. De les 8 dones que van acudir durant el primer mes a la clínica de Lleida acreditada per a l'avortament quirúrgic, cap va entrar a la sala d'operacions. A totes les van sotmetre a un tractament alternatiu, amb medicació i control hospitalari. Per la seva banda, el Departament de Salut argumenta que són les dones les que trien entre passar pel quiròfan o prendre dues pastilles abortives. La Clínica Mi Nova Aliança de Lleida és l'única de la demarcació que pot practicar l'avortament quirúrgic voluntari (CCMA) Cara i creu al Pirineu Al març, l'Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, va rebre l'acreditació per a l'avortament farmacològic. El 19 d'abril s'hi afegia l'Hospital de Cerdanya, a Puigcerdà. Fins a principis de novembre, entre tots dos havien tractat unes 30 dones. El 8 de novembre, la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell es va convertir en el tercer centre pirinenc acreditat per administrar el tractament. L'Espitau Val d'Aran, a Vielha, ha estat l'últim i ha començat a garantir l'avortament farmacològic el dia 1 de desembre. L'hospital de la Seu d'Urgell és el tercer centre pirinenc que ofereix l'avortament farmacològic (CCMA) Però tota cara té una creu. I en el cas de l'avortament quirúrgic es manté el greuge territorial: les dones del Pirineu encara s'han de desplaçar centenars de quilòmetres, a Lleida o a Barcelona, si volen interrompre voluntàriament l'embaràs per aquesta via.