La Giset, una dona colombiana de 45 anys, va arribar a l'estat espanyol víctima del tràfic de persones, el trasllat il·legal d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, treballs forçats o qualsevol altra forma moderna d'esclavitud.

Un dia va anar a comissaria per denunciar la vulneració dels drets humans que patia, però la policia no li va oferir cap solució. L'únic que li van dir és que havia de marxar d'on estava per seguretat. Va ser aleshores quan va fugir fins a Barcelona.

La Giset recorda la dificultat dels primers dies a la capital catalana, tota sola, abans d'aconseguir ajuda:

"Amb tot el que m'havia passat, vaig començar a pensar què feia aquí, com si la meva vida no tingués sentit, sense saber què fer."

Al cap d'uns dies, la Giset va començar a buscar recursos per sobreviure. Una de les primeres gestions que volia fer era empadronar-se i va ser llavors quan va descobrir amb la unitat municipal contra el tràfic d'éssers humans (UTEH) de l'Ajuntament de Barcelona, que funciona des de l'any 2016:

"Vaig arribar molt malament emocionalment, molt desorientada. No tenia visió de res del que faria ni de què feia jo al món. Només feia que plorar i plorar."

Dones joves, la majoria víctimes d'explotació sexual

Pràcticament totes les víctimes de tràfic de persones són dones, d'entre 20 i 40 anys, i un petit percentatge són dones trans. La gran majoria, fins a un 77% de les persones ateses per la UTEH, són víctimes d'explotació sexual. La meitat provenen de Nigèria, malgrat que cada cop hi ha més casos de Veneçuela i Colòmbia.

El servei de psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron dona atenció sanitària amb perspectiva cultural i de gènere a algunes de les persones que atén l'Ajuntament, perquè es trobaven que, com la Giset, un 40% de les víctimes necessitaven tractament psiquiàtric.

Ella mateixa explica com va ser el seu primer apropament al servei:

"Jo els dic a elles que no puc dormir, que els malsons són freqüents, i aleshores em diuen que em derivaran a la psiquiatra. Em vaig preguntar si m'estava tornant boja, però vaig pensar que si elles m'estaven ajudant i fent-me un acompanyament no voldrien que em passés res dolent. Vaig decidir anar i vaig veure que no ho era, de dolent."

Aquesta dona colombiana és una de les persones que la UTEH va derivar a l'Hospital Vall d'Hebron, amb qui col·laboren des del 2018. Però, segons la coordinadora de la unitat municipal, Verònica Giménez, encara hi ha molt estigma:

" Cal desmuntar les resistències que poden haver-hi envers el fet de sentir que no estàs bé, envers aquest concepte de bogeria que en moltes cultures està carregat d'estigmes o de mites, i facilitar que puguin entendre què és el que se'ls ofereix i quins són els beneficis que poden tenir en aquesta relació."

Moltes d'aquestes persones presenten trastorns causats per l'estrès de les situacions que viuen, com ansietat greu, trastorns afectius i estrès posttraumàtic, que afecta la majoria dels 30 casos nous que Vall d'Hebron va atendre l'any 2021 i les 33 primeres visites que van fer l'any passat:

"Jo mai a la vida havia tingut una teràpia psicològica. Jo pensava que estava bé. Però en aquell moment necessitava ajuda, només sabia que necessitava que algú m'escoltés. Emocionalment em van donar la força que necessitava, em van fer sentir que jo era important."

La Giset explica que el primer mes de desembre que les professionals que l'atenien van agafar vacances de Nadal es va sentir orfe, com si la mare l'hagués abandonada. Aleshores se'n va adonar que realment les necessitava.

El procés de recuperació per convertir-se en supervivent

L'Ajuntament de Barcelona va atendre 229 persones víctimes del tràfic de persones el 2021. L'any anterior en van atendre 277 en total, segons l'informe bianual de la UTEH.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez, ha volgut deixar clar que aquesta vulneració de drets humans és una de les més greus que pot patir una persona:

"Condueix a una situació d'aïllament, de manca de llibertat, d'explotació física i econòmica. I, lamentablement, és una realitat que existeix, també a Barcelona."

Des de Vall d'Hebron, la psiquiatra Mar Ramos explica que el procés de recuperació acostuma a ser lent, de mesos de teràpia, en què el vincle entre el professional i la persona és fonamental:

"Moltes dones venen de països on la psiquiatria és pràcticament inexistent. La salut mental és la gran oblidada a tota la resta del món no occidental i hi ha moltes distorsions cognitives de què és un psiquiatre i què fem, i sobretot molta por a emmalaltir en termes de salut mental."

Més enllà d'atenció sanitària a través de Vall d'Hebron, l'UTEH també ofereix atenció integral i multidisciplinària a les víctimes de tràfic de persones a nivell social, psicològic i jurídic. El procés de recuperació total d'aquestes persones pot allargar-se fins a una dècada.

Nacions Unides calcula que hi ha 1,8 milions de víctimes de tràfic de persones a tot el món, però s'estima que per cada víctima identificada n'hi hauria 20 sense identificar. El tràfic de persones és el negoci il·lícit més lucratiu del món, només per darrere del tràfic de drogues.