En el darrer mig segle, la globalització ha colpejat la indústria tèxtil catalana, i la Garrotxa tampoc se'n ha escapat. A mitjans dels anys seixanta més de 6.000 garrotxins treballaven en indústries de filatura i confecció, xifra que representava un 60% dels assalariats de la comarca. Des de llavors, la davallada va ser constant. Als anys 80 ja eren només 3.500. El cop més fort va arribar a principis del segle XXI, amb la deslocalització d'empreses.

Moltes de les persones que encara treballen al sector ho van viure en primera persona, com la creadora de moda Noni Barea:

"A finals de segle treballava per a una empresa, i es venia força, però el meu cap tenia clar que quan s'obrissin les fronteres del mercat econòmic amb la Xina això canviaria totalment. Molta producció va marxar cap allà.

Darrerament, però, parlo amb companys del sector a Catalunya i sembla que la tendència de mica en mica torna a anar a l'alça, malgrat que estem parlant d'un canvi incipient."

Altres treballadors, com els dels jerseis Marcelinus, van haver d'agafar les regnes del taller per evitar-ne el tancament, com explica la seva gestora, Tat Russet:

"Fa més d'una dècada, el taller anava perdent la producció, perquè el seu client principal va anar a fabricar a Portugal i al Marroc. Llavors vam entrar un grup de socis i vam reinventar la marca de tota la vida de la nostra roba."

Ara hi ha 410 treballadors --sense comptar amb els dissenyadors i patronistes autònoms--, però la xifra és un dels punts més àlgids dels darrers 20 anys, i gairebé duplica el nombre d'assalariats que hi havia fa tres anys a la comarca. Això ha canviat el panorama del tèxtil a la comarca.

Els motius del canvi

Hi ha diferències entre les empreses grans i els tallers, però la majoria es basen en l'economia circular. Les indústries s'han reinventat gràcies a les noves tecnologies, que han permès regenerar fil i estan tornant a ser competitives a nivell internacional.

En el cas dels artesans, aprofiten els patrons que els sobren per tornar a fer fil, i així han trobat un equilibri per poder sobreviure. A Marcelinus, Russet explica que han multiplicat la producció en poc temps:

"Vam començar amb una prova pilot de 200 jerseis en el nostre pitjor moment, però progressivament hem anat guanyant presència en botigues de tot Catalunya i ens funciona la venda online. Ara estem confeccionant 10.000 peces anuals."

També defensen la qualitat del producte teixit a la Garrotxa. En l'última edició del 080 Barcelona Fashion, Barea va ser seleccionada com una de les propostes emergents catalanes de moda. Diu que la mentalitat dels compradors també està canviant amb la moda local.

"Produïm localment, comprem teixit de proximitat, aquí o a Mataró o a Barcelona. Tot queda aquí casa. Ens donem valor a tots plegats. I fem edicions molt petites, que veus que no tothom va vestit igual. És una altra manera de consumir i de dur roba, aportant un altre tipus de valor."

Molts d'aquests petits tallers s'ajuden entre ells, i alguns, com és el cas de Barea, formen part del col·lectiu La Iera d'artesans de la Garrotxa. En aquest grup hi ha una trentena de creadors, dels quals una desena treballen en el disseny i la confecció tèxtil.